Levante i València van empatar un derbi igualat que tots dos van poder guanyar, els locals pel seu futbol en la primera meitat i el València per la seua reacció en la segona, encara que va ser incapaç d’aprofitar els quinze minuts finals en superioritat numèrica.
Mentre el Levante va manar fins al descans, al que es va arribar amb 2-1, el València va reaccionar després del penal del 2-2 i va oferir una imatge diferent, davant un rival menys perillós que en el primer període.
La primera part va estar marcada per dos plantejaments diferents. El Levante cercava més els espais i els enviaments llargs, enfront d’un València que pastava més la pilota i tractava d’arribar amb la pilota controlada a la porteria rival.
Malgrat açò, l’equip local va ser més intens i va disposar de més opcions de gol abans del descans. La primera d’elles va arribar després d’una espectacular jugada de Morales en la qual Net va rebutjar una rematada de Boareng perquè Roger obrira el marcador.
Dos minuts li va durar l’avantatge al Levante, ja que un centre de Soler va propiciar la igualada amb una cabotada de Cheryshev que no estava ben marcat i Rodrigo va poder donar la volta al marcador quasi immediatament en una acció similar a la de l’empat.
Es va anivellar la trobada, però el perill corria per compte del Levante, que va disposar d’una nova opció en una rematada de Morales a la creuera prèvia al 2-1 en una contra molt bé resolta per Roger.
El València va acusar el gol, es va mostrar molt fràgil en defensa al mateix temps que les seues arribades en atac morien per l’anticipació de la rereguarda local. Fins i tot una falta llançada per Bardhi i molt bé parada per Net poc abans del descans va poder augmentar l’avantatge local davant un rival amb molts dubtes.
La segona meitat va començar amb el penal que va suposar el 2-2. Parell va batre a Oier després d’un enderrocament de Toño a Carlos Soler. El gol donava vida a un València que no es trobava còmode en el partit.
El partit es va animar després de la igualada amb alternatives davant ambdues porteries iguals que el Levante va tenir més presència ofensiva darrere del tercer gol i el València va trobar espais al contraatac i va enviar dues pilotes al pal en pocs minuts.
Donava la sensació que cap equip donava per bé l’empat, encara que les tornes de la primera meitat hagueren canviat quant a la forma de jugar dels uns i els altres i amb una millorança substancial en el joc del conjunt visitant.
La trobada va entrar en el seu quart d’hora final amb un València més endollat davant un rival en inferioritat després de l’expulsió per doble amonestació a Coke, la qual cosa va canviar la dinàmica de la trobada, amb un conjunt visitant obligat a cercar la victòria i un Levante centrat a sorprendre a la contra.
El domini visitant no es plasmava en ocasions clares de gol enfront d’un Levante que es defensava amb ordre i que tractava de mantenir la pilota per a no donar opcions al seu oponent.
Fitxa tècnica:
2 – Llevant: Oier, Coke, Postigo (Rober Pier, m.46), Chema, Toño, Morales, Prcic (Jason, m.65), Campaña, Bardhi, Roger i Boateng (Dwanema, m.68)
2 – València: Net, Piccini, Gabriel Paulista, Diakhaby, Gayà, Carlos Soler (Santi Mina, m.82), Wass, Parell, Cheryshev (Ferran Torres, m.70), Rodrigo i Gameiro (Batshuayi, m.68).
Gols: 1-0, m.14: Roger. 1-1, m.16: Cheryshev. 2-1, m.33: Roger. 2-2, m.51: Parell, de penal.
Àrbitre: Estrada Fernández (comité català). Va amonestar pel Levante a Chema i Morales i pel València a Ferran Torres. Va expulsar per doble amonestació al levantinista Coke (m.75)
Incidències: partit disputat en l’estadi Ciutat de València davant 24.000 espectadors. El joc es va interrompre en el minut 30 de cada període perquè els futbolistes s’hidrataren.
