Absolt un arquitecte de l’Ajuntament per cobrar per a agilitar llicències

69

L’Audiència Provincial de València ha absolt a l’arquitecte de l’Ajuntament de València que va cobrar a un empresari per a agilitar-li la llicència d’obertura d’una pensió, fets pels quals el jurat popular li va declarar culpable en un judici celebrat al setembre.

Malgrat el veredicte de culpabilitat emés pel jurat, el magistrat president del tribunal popular considera que els fets declarats provats no tenen encaix en el delicte de tràfic d’influències pel qual el funcionari públic va ser jutjat. El fiscal sol·licitava un any de presó i inhabilitació per a exercir com a funcionari o càrrec públic durant el mateix període.

El jurat en el seu veredicte va concloure que l’acusat, l’arquitecte, era culpable “d’oferir-se a canvi de diners, per a influir en el funcionari encarregat de l’expedient, prevalent-se del seu càrrec o relació personal, per a obtenir una resolució que afavorira els interessos” de l’empresari sol·licitant de la llicència.

Els fets van succeir el gener de 2015 quan un hostaler, que estava pendent d’obtenir una llicència municipal d’activitat per a una pensió en la capital, va contactar amb l’arquitecte municipal i li va lliurar 50 euros per a interessar-se per l’estat del seu expedient administratiu. Mesos després, l’arquitecte li va demanar “600 euros” i “dues pólvores amb les xiques quan ho tingueu inaugurat” a canvi de fer que el funcionari encarregat del mateix ho agilitara.

La sentència considera acreditats aquests fets, però manté que no són constitutius de delicte. Es basa per a açò en la jurisprudència del Tribunal Suprem, segons la qual el delicte de tràfic d’influències exigeix que existisca una resolució que pose fi al procediment administratiu. I en aquest cas, no la va haver-hi.

Segons el Suprem “queden per açò fora de l’àmbit d’aquest tipus delictiu aquelles gestions que, encara que exercisquen una pressió moral indeguda, no es dirigisquen a l’obtenció d’una vertadera resolució, sinó a actes de tràmit, informes, consultes o dictàmens, acceleració d’expedients, informació sobre dades, actes preparatoris, etc. que no constitueixen resolució en sentit tècnic (…) encara quan es tracte de conductes moralment reprotxables i poden constituir infraccions disciplinàries o altres tipus delictius”.

Respecte a l’exigència d’una resolució administrativa, el magistrat president del jurat recorda la sentència del Suprem segons la qual “si el legislador haguera volgut incloure en el delicte de tràfic d’influències qualsevol acte de l’autoritat o funcionari inherent als deures del càrrec, i no solament les resolucions, hauria utilitzat la fórmula del suborn o una altra similar, on es fa referència a qualsevol acte contrari als deures inherents a la funció pública de l’influït”.

El magistrat president, Salvador Camarena, conclou que no concorren els requisits per a aplicar l’article 4.2 del Codi Penal, que estableix que si un jutge té coneixement d’accions que, sense estar penades per la llei, considera que són dignes de repressió “s’abstindrà de tot procediment sobre ella i exposarà al Govern les raons que li assistisquen per a creure que haguera de ser objecte de sanció penal”.

En aquest cas, malgrat la petició del fiscal, el jutge considera que el Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat sobre la conducta “d’acceleració d’expedients” i que no s’ha detectat en aquest judici “una conducta nova que meresca el retret penal”.

PublicitatTeatre Escalante