Fills/as d’un nou món

L'Articule d'Opinió d'Antonio Zapata Pérez diu que prenguem la tinta de les seues venes, ja que és una palanca

mon Actualitat Valenciana
Josep Manel Sánchez
PublicitatTroballengua

L’espècie humana ha arribat fins als nostres dies, després d’una constant i perllongada lluita de més de tres milions d’anys contra un mitjà hostil i ple de vicissituds naturals, animals i astronòmiques, les seues petjades, entre cendres volcàniques fossilitzades, així ho afirmen. Avui el món és molt més benèvol que antany, els mitjans de supervivència més assequibles. Dominem grans avanços tècnics i científics, podem construir edificis intel·ligents, antisísmics, transvasar l’aigua d’on sobra on la necessiten, desenvolupar les energies netes: solar, eòlica, hidroelèctrica, de les marees… posant-les al servei de tota la humanitat. Podemos evitar els conflictes, les migracions per fam o guerres, controlar la natalitat, crear residències habitables per als ancians/as, repartir el treball i la riquesa: perquè es tracta de viure i deixar viure, drets i deures per igual sense importar el sexe, condició o ètnia. Tres milions d’anys lluitant és molt. No creuen que toca ja descansar una mica? No tenim deure deixar-los a les generacions futures un món més habitable; un nou món?

Tot és possible si la gent desitja millorar la seua vida; només cal preguntar als afectats, que són l’àmplia majoria. Preguntar als joves pel seu futur d’atur i el que cotitzaran demà, pels quals treballen amb contractes porqueria i sous que solament els arriba per a pagar els impostos abusius, com els d’hidroelèctrica. Preguntar als jubilats/as a quantes persones mantenen amb els seus irrisoris sous. Preguntar a les dones, si volen seguir cuinant i posant-los les sabatilles al marit. El rebuig i l’abandó de les propostes més elementals en aquest segle XXI, són els mals d’avui dia, per part dels qui depenen dels seus vots per a governar. Com voleu que creen en vosaltres/as, polítics/as, si mentre uns/as desmantellen un país, una nació, altres/as l’apuntala’n perquè persistisca la seua agonia? Els PEGATS, per a les bicicletes antigues: necessitem un “carril” més ètic per a la nova societat que ve, més moblada que mai.

M’agrada l’olor que desprenen les llibreries, entrar i veure’m assetjat per aqueix elixir que destil·len les lletres, el saber i el coneixement penetrant en les meues artèries. La història ens explica la quantitat de biblioteques que s’han cremat. Podrà al final la barbàrie amb nosaltres/as? No ho cree, si fem les coses bé. Les guerres ocorren, estan ocorrent, quan les gents d’aqueixos països no estan unides i cauen en el parany que l’enemic –els diuen- són els seus propis veïns…i no saben que el vertader enemic és el que li’ls /els hi diu i decideix “ajudar-los” regalant-los armes: la ”festa” està servida, després aniran les grans corporacions empresarials a espletar les seues terres i les seues entranyes.

La meua llengua, per molt procaç que siga, segueix representant una bagatel·la per a aquest sistema mundial, que encara insostenible, persisteix sostenint-se amb el vigor de l’engany: els xiquets i xiquetes van d’un lloc a un altre com a esbarts de peixos, un querubí podriu per la metralla va ho llande l’arena. No sé per què mire l’aire i s’incendia, escup al sòl i emergeixen verinoses sarbatanes que ofeguen el meu albir, però creguen-me, prompte vindran els fills/as d’un nou món.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here