La incògnita sobre l’estatus i la destinació que rebran els 630 immigrants de l’Aquarius ha aflorat el primer enfrontament dialèctic entre la vicepresidenta del Consell, procliu al fet que se’ls tracte com a refugiats, i el Govern central, que apel·la al compliment sense excepcions de la legalitat vigent per a la immigració irregular.
Tot semblava, l’11 de juny, la crònica d’un èxit conjunt entre Administracions governades per partits de la mateixa ideologia: la Generalitat i l’Ajuntament de València s’havien ofert per acollir al passatge de l’Aquarius després del rebuig d’Itàlia i Malta, i amb prou feines unes hores després el recentment estrenat Executiu de Pedro Sánchez assumia el repte humanitari i anunciava que Espanya els acolliria a través del port de València.
L’endemà, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, anunciava que el Govern espanyol concediria l’estatus de refugiat i de persones d’acolliment a aquests immigrants per la situació “d’emergència i excepcionalitat”, al marge de la condició personal de cadascun d’ells.
Oltra feia aquest anunci citant el compromís que hauria adquirit la Delegació del Govern -en funcions i tres dies abans que el seu titular fos cessat pel nou Executiu central- en la reunió de la comissió mixta per a l’atenció i acolliment de refugiats i desplaçats, en la qual es van adoptar les mesures del primer operatiu d’acolliment que se’ls dispensaria i que va ser batejat com a “Operació Esperança Mediterrani”.
Per la seua banda, la balconada principal de l’Ajuntament de València penjava orgullós una gran pancarta on proclamava al món que aquesta és una “Ciutat Refugio”, tot això entre lloances a la decisió del Govern central.
No obstant això, el dia 13 començaven ja els primers problemes de coordinació a compte de la logística, concretament on anava a atracar la flotilla composta pe l’Aquarius i dos vaixells italians.
Des de l’Ajuntament i la Generalitat s’assegurava que seria per la Marina, amb epicentre a l’antiga seu de l’equip suís de vela Alinghi com a símbol del canvi que suposava passar dels “grans fastos” de l’època del PP, com la Copa Amèrica, a la solidaritat actual.
No obstant això, la Delegació del Govern transmetia la complexitat d’atendre aquesta petició a causa del multitudinari concert de Fito i Fitipaldis del dissabte a la nit -quan estava prevista l’arribada de la flotilla-, en una zona propera i que podria causar problemes de seguretat, per la qual cosa es proposava que atracaren en el moll de creuers, més allunyat de la Marina i amb condicions d’espai per al gran operatiu previst.
Però la tensió més gran va començar el dia 14, amb una entrevista matinal al nou ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la qual assegurava que el tractament als 630 immigrants de l’Aquarius seria el mateix que el que es dóna als quals arriben en pasteres a Espanya a través d’Algèria o el Marroc, tramitant els expedients que corresponguen per a la seua regularització administrativa, bé d’asil o d’expulsió. “S’aplicarà la llei”, proclamava.
Les seues paraules van alçar ja les primeres crítiques, sobretot des de l’Ajuntament de València, i fins i tot van fer al ministre matisar-les hores després per declarar que la llei “possibilita” un “tracte específic” per a casos com el de l’Aquarius.
El cim d’aquest dia a València entre el president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV), i la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, no va ajudar a aclarir la destinació o estatus d’aquests immigrants encara que la dirigent socialista va dir que s’atendrà de forma “individualitzada” a cada immigrant per veure l’estatus que li correspon i que es compliran els “protocols” establerts i als quals “obliga la legislació nacional i internacional”.
Segons Calvo, alguns dels immigrants aniran al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i uns altres directament a centres d’ajuda humanitària de polítiques socials, “depenent” de les seues condicions, i va afegir que estaran “atents a quines persones demanen asil”.
I ja el divendres, Oltra li contestava: l’acolliment dels migrants de l’Aquarius “no és una qüestió d’estrangeria” sinó de “dret humanitari”, a causa de l'”excepcionalitat” i l'”emergència” d’aquest cas. “Aquestes persones no han arribat ací i ens les hem trobat en el port; a aquestes persones les ha cridat el Govern d’Espanya, la qual cosa és excepcional”, va dir Oltra per afegir que aquesta situació “excepcional i d’emergència” determina que l’entrada a Espanya siga “per raons humanitàries” i recordava a Calvo la postura contrària de Les Corts Valencianes als CIE.
Aquest dissabte, el ministre de Foment, el valencià José Luis Ábalos, llançava un nou repte a la política migratòria del Consell en proclamar des de Barcelona que aquests immigrants tindrien una autorització especial d’un mes -hui s’ha ampliat finalment a 45 dies-, però a partir d’ahí se’ls tractarà amb la legalitat a la mà, “sense excepcions”, i defensava que el Govern no pot fer “una altra cosa”. EFE
