Francisco Camps, acorralat per la corrupció del PP valencià

Un dia després de la confessió de Costa, la Fiscalia va anunciar que al final del judici valoraria si investiga a Camps, qui, de moment, haurà de comparéixer en qualitat de testimoni en les pròximes setmanes.

Camps Gurtel
PublicitatAcadèmia Valenciana de la Llengua  

Set jornades de judici a la trama Gürtel a la Comunitat Valenciana han servit per a aflorar testimoniatges i confessions inesperades sobre el finançament amb diner negre del PP en eixa comunitat autònoma i per a assenyalar a qui anara el seu màxim responsable i president regional, Francisco Camps.

Primer van ser els nou empresaris acusats en el judici els que van reconéixer haver pagat una mica més d’1,2 milions d’euros per a finançar il·legalment al PP valencià en les campanyes electorals de 2007 i 2008.

PublicitatTroballengua  

Després li va arribar el torn al considerat capdavanter de la Gürtel, Francisco Correa que, després d’anunciar que col·laboraria amb la Justícia i pactar amb la Fiscalia una substanciosa rebaixa de la pena que sol·licitava per a ell, es va decidir a obrir la caixa de Pandora.

Va relatar el presumpte funcionament d’eixe finançament il·lícit i va apuntar a Ricardo Costa com el responsable del PP valencià que els va obligar a facturar treballs a empresaris si volien saldar el deute contret amb el partit per l’organització d’actes electorals.

El seu testimoni va animar a confessar als seus companys de banqueta i també capitosts de la trama, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, El Bigotes, i va causar tal revolada entre els acusats que tots dos van sol·licitar al jutge un ajornament de 48 hores per a replantejar-se la seua línia de defensa

Van intentar sense èxit aparent pactar amb la Fiscalia i, després d’eixos dos dies, Crespo va seguir els passos de Correa i va corroborar la seua versió: “Em va dir que el deute que tenia amb nosaltres li l’anàvem a girar a altres empresaris”, va dir en relació a Costa.
Però no va ser fins que va arribar El Bigotes quan el nom de Francisco Camps va començar a ressonar amb més força en l’Audiència Nacional. “Eixa persona era Francisco Camps”, va dir el responsable de la Gürtel a València en relació a qui li va ordenar a Costa donar la instrucció de facturar actes a empresaris que tenien adjudicacions amb l’Administració valenciana.

I no solament açò, sinó que, quasi al final de la declaració i a preguntes del seu advocat, El Bigotes va sentenciar que va ser Camps qui “va crear” el sistema de finançament irregular del PP valencià i que era l’expresident de les Corts valencianes Juan Cotino qui s’encarregava de cridar als empresaris que pagarien els actes que la Gürtel li muntava al partit.

Amb estes revelacions i quan semblava que ja s’havia dit tot de l’expresident valencià, va arribar Ricardo Costa -al que molts van apuntar com a responsable- i va tornar a assenyalar a Camps i a Cotino.

També va aflorar el nom de l’exvicepresident valencià Víctor Campos que, segons Costa, li va cridar un dia al seu despatx i li va mostrar uns sobres amb diners en efectiu “lliurat per empresaris que tenen relacions amb l’administració o amb el partit” per “encàrrec” de Camps i Cotino.

I va anar més enllà Costa: va arribar a assegurar que Camps -de qui va dir irònicament que era una persona “especial”- va encarregar complements (focs artificials i una banda de música) en actes de campanya als quals va acudir el president del Govern, Mariano Rajoy, per valor de 120.000 euros, que també van córrer a costa d’empresaris.
No obstant això, Costa va tractar de desvincular a la direcció nacional de tota responsabilitat en el cas. “No està permés (…) Seria un Filesa II”, li va dir l’extresorer Luis Bárcenas quan Costa li va explicar la pràctica de pagaments irregulars -segons ell- orquestrada per Camps.

Amb esta declaració, el que anara secretari general de la formació es va convertir en el primer polític acusat en Gürtel que ha reconegut el finançament il·legal del PP.
No obstant això, el següent a declarar, l’exvicepresident Vicente Rambla, va trencar la línia de confessió dels acusats que li van precedir i va negar cap participació en este sistema de finançament.

No va apuntar a Camps sinó a Costa, de qui va dir que era “l’embut” pel qual passava tota la informació relativa a les campanyes electorals. Ell, juntament amb l’expresident valencià, “eren les persones més influents” en el partit.

Similar camí va prendre l’exgerent de la formació Cristina Ibáñez, que va negar l’existència de cap tipus de finançament irregular -o almenys, va dir, ella ho desconeixia- protagonitzant importants contradiccions entre els polítics acusats en este judici.
Encara queda esperar què dirà l’únic polític que no ha declarat encara, l’exvicesecretari del partit David Serra.

En qualsevol cas, la veritat és que les declaracions de Costa van generar una notable revolada política, amb peticions d’explicacions per part de tots els grups polítics al president del Govern, Mariano Rajoy, qui va assegurar que “no sabia gens” del presumpte finançament il·legal.

A la Comunitat Valenciana, el ple de Les Corts va demanar a Camps que renunciara al seu lloc en el Consell Jurídic Consultiu (CJC). El PP va ser l’únic que es va abstenir en la votació.

I també va haver-hi conseqüències en el panorama judicial. Un dia després de la seua confessió, la Fiscalia va anunciar que al final del judici valoraria si investiga a Camps, qui, de moment, haurà de comparéixer en qualitat de testimoni en les pròximes setmanes.

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana