El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha programat un total de 28 exposicions a València per a enguany 2018, amb l’obra de 114 artistes. S’han presentat 19 mostres col·lectives i 9 monogràfiques la major part d’aquestes sobre l’obra de dones artistes.
Pel que fa al Centre del Carme, enguany el centre de cultura contemporània trepitja l’accelerador amb exposicions d’artistes emergents i consagrats a nivell nacional i internacional com Daniel G. Andújar, Okuda San Miguel i Teresa Cebrián.
Mirada internacional: Daniel G. Andújar, Okuda San Miguel i Teresa Cebrián
Un dels artistes de l’art urbà espanyol més nomenats en totes les publicacions d’art, sobretot, urbà a nivell nacional i internacional i en Instagram és Okuda San Miguel (Santander, 1980). Sense treva, Okuda viatja i crea en qualsevol país d’Europa a Amèrica passant per Àsia i el seu estudi a Madrid mentre pinta murals i dissenya joies per a la casa Suárez, entre altres signatures, i publica fotos de les obres en el seu compte de Instagram, @okudart.
En la seua mostra individual, ‘The multicolored equilibrium between animals and humans’ (L’equilibri multicolor entre animals i humans), prevista del 9 de març al 27 de maig, Okuda exposarà obres que donen fe de la seua evolució interna i la seua intensa vida artística en els últims anys.
En aquest sentit el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont ha assenyalat que “estem treballant per a trencar les barreres que distancien a la ciutadania dels espais culturals contemporanis. Vincular una acció tan popular com són les falles amb el treball de Okuda, a través d’aquesta exposició, ens ajuda a introduir els nous llenguatges contemporanis en l’imaginari col·lectiu”.
De l’obra multicolorista de Okuda San Miguel passem a l’obra més silenciosa d’una de les artistes amb més trajectòria internacional, Teresa Cebrián (la Llosa del Bisbe, València, 1957). De juny a setembre, Cebrián proposa en la seua mostra ‘El llarg viatge’ en què aborda el seu propi viatge creatiu en l’estranger, la seua condició de dona en el circuit de l’art, la senectud i la malaltia i, al seu torn, la falta de visibilitat de la seua carrera a la Comunitat Valenciana.
D’octubre de 2018 a gener de 2019, Daniel G. Andújar (Almoradí, València, 1966) exposarà ‘Sistema operatiu’. En col·laboració amb el Museu Regna Sofia i La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), la mostra individual part de l’antològica dedicada en 2015 pel Reina Sofia a la seua trajectòria i incorpora projectes de tres dècades (1989-2019) i inèdits.
Així mateix, l’exposició, comisariada per José Luis Pérez Pont i Valentín Roma, aborda l’acció ‘Burning the Cànon’ que Andújar va realitzar en la passada documenta de Kassel (Alemanya) i Atenes en 2017 juntament amb l’artista faller Manolo Martín. Aquest projecte, en documenta, va consagrar al Centre del Carme com un dels grans exponents a apostar per la internacionalització. Va ser l’únic que a l’estiu, que va participar dos projectes de gran envergadura. El segon va ser en la Biennal de Venècia 2017 amb el projecte titulat ‘Ciutat de Vacances’, en col·laboració amb És Baluard (Palma de Mallorca), Arts Santa Mònica (Barcelona), Escola Europea de Disseny de Venècia i el Museu d’Art Contemporani d’Alacant.
Disseny lliure de prejudicis i experimental
La Sala Zero del centre s’obri al disseny des d’una perpectiva experimental amb el projecte ‘Borders. Transversalitat i límits del disseny’ comisariado per Alejandro Benavent i Silvia Flórez previst per a la primavera. Tres exposicions del col·lectiu DVEIN (‘Fluida Gràfica’), de l’estudie Sitja Studio (‘Handmade Hi-Tech’) i de l’equip creatiu Existence Research Program (‘Moda i Noves tecnologies’) es llançaran a l’aigua sense prejudicis per a generar una nova mirada.
Pérez Pont ha destacat que “el disseny és escassament tractat en els museus. Amb aquest projecte volem donar-li un espai així com un impuls al disseny des d’una perspectiva oberta, entrellaçant-ho amb altres àrees del coneixement”.
En blanc i negre, el maig del 68 i la situació de la dona iraniana
Amb motiu del 50 aniversari del Maig de 68, el comissari Gilles Favier ha seleccionat per a la mostra ‘Maig de 68 pels fotògrafs de France-Soir’ (20 setembre-18 novembre) moments històrics de reporters gràfics que van treballar per a la publicació France-Soir, entre els quals, destaquen Claude Champinot, Marcel Fournes, Serge Lansac, Claude Poensin-Burat, Michel Pansu, Bernard Charlet, Jacques Boissay, Jean-Pierre Masset, Daniel Lapied, Bernard Hermann, Jean Laborie, Robert Girardin i Michel Robinet. Organitzada per l’Institut Francés, a través de l’agència Roger-Viollet, i en col·laboració amb l’arxiu del diari France-Soir que es conserva en la Biblioteca Històrica de la Ciutat de París.
D’una exposició que recorre un icònic fet històric com és Maig del 68, el Centre del Carme inaugurarà en breu (8 febrer-1 abril) ‘Shadi Ghadirian (Teheran, 1974). Com tots els dies’. Ghadirian és una fotògrafa iraniana pionera a retratar la societat d’Iran des de finals dels anys 90, amb especial interès en les seues sèries de fotògrafes sobre la condició de la dona iraniana i la relació fluctuant entre tradició i modernitat. Treballs amb els quals va saltar a l’escena internacional i que ara es podran veure en aquesta retrospectiva comisariada per Mario Martín Pareja a través d’una selecció de mig centenar de fotografies i una videoinstalación.
Glenn Gould, sempre etern
L’artista Marla Xacarella aborda la solitud i l’aïllament a través de l’obra d’una de les figures més especials de la música clàssica, el canadenc Glenn Gould, en la seua mostra ‘Apuntes per a una fugida’ (setembre-desembre).
Preocupacions actuals: la identitat queer, els sense sostre, la resilencia i la procrastinació
L’artista Eduardo Hurtado (Valladolid, 1986) intervindrà a la tardor (octubre 2018-gener 2019) en el centre en la seua mostra ‘Oh, monstre!’, comisariada per Jesús Alcaide, en la qual es proposa una intervenció en la sala per a revisar el concepte del cos per part de l’escena queer a través de l’animal mític hipogrifo per a barrejar la possibilitat del cos múltiple i mutante.
El concepte de resilencia és l’eix central de la mostra ‘Creació i Poble-reacciona’ (23 gener – 6 maig’, en la qual els artistes Juanli Carrión, Enric Fort Ballester, Nuria Güell/Leví Orta, Rubén Ramos Bassa, Sara i André i Nil Yalter i la comissària Violeta Janeiro cercaran la implicació del públic en la pràctica de l’art com a resistència.
L’inici de la temporada, també, arranca amb una altra exposició de sensibilització social a les persones sense llar, ‘Casa Llar’ (1 febrer-18 març), inclosa en la convocatòria Altaveu.
Per la seua banda, l’artista Paula Valero convida a l’exposició ‘Elogie de la procrastinació-En construcció’ (2 febrer – 27 maig) a col·laboradors -alguns d’ells, artistes- co Maurizzio Lazzarato, Vicente Arlandis, Raúl d’A dalt, Miguel Molina Alarcón, Pepe Romero, José Juan Martínez, Felip González, Santiago Ribelles, Mónica Real, Graham Bell i Kilian García per a abordar el concepte actual de procrastinació de manera procesual i performativa en honor de dur a terme una reflexió col·laborativa.
La interacció entre l’home i la tecnologia a través de les fórmules logarítmiques és la línia conceptual de la mostra ‘Els algorismes suaus’ (13 abril – 24 juny). Els artistes Analivia Cordeiro, Helen Knowles, Beatriz Olabarrieta, Lawrence Leck, Moisés Aragoneses i Kit Craig, i el comissari Rafael Barber en ‘Els Algorismes Suaus’ aborden com fer visible i tangible les relacions que l’home manté amb la màquina a través d’un llenguatge abstracte i transversal com és l’algorisme.
En la línia del tangible i intangible s’enllaça ‘Qüestió de fe-Qüestió de tros’, la primera de les tres exposicions del programa de comisariado ‘365 dies’ sota el títol ‘Totalitat i infinit. Economies de la transferència en un altre(s) temps(s) per a l’art’ (octubre 2018 – febrer 2019). La comissària Diana Guijarro investiga amb obres de Felipe Tale, David Bestué, Zilvinas Lanzbergas, Kim Farkas i Martín Llavaneras l’existència en paral·lel de dos mons: “el món de les coses i el de les no coses” que s’integra en els nostres dies.
D’aqueixos dos projectes que aborda els límits de l’intangible en el dia a dia, el Centre del Carme aborda una realitat silenciada però, tangible, en el projecte ‘Histories de VIHda – VIHsibles’ (28 juny – 9 setembre), també del programa Altaveu.
En un joc de paraules nou, l’exposició ‘Artfulness. Sentir-Cos-Nosaltres’ (setembre-desembre) proposa un “art de la consciència plena”, capaç de fer-nos connectar amb el moment present a través dels sentits. Comisariada per Nerea Ubieto, les obres dels artistes Elena Alonso, Paula Prats, Beatriz Castela, Damiá Vivés, Marta Fernández Calvo, Jerónimo Hagerman, Leonor Serrano, Rosana Antolí i Olalla Gómez desplacen la tradició filosòfica occidental del jo i el pensament a favor del cos i el nosaltres.
Al juny, l’artista Olga Diego recrearà el seu propi univers i interpretació d’una de les obres més universals de la Història de l’Art, ‘El Jardí de les Delícies’, del Bosco, amb una instal·lació de caràcter monumental format per prop d’un centenar d’escultures electròniques inspirades en els personatges del Bosco.
València, memòria i present
La poesia arriba al Centre del Carme amb la mostra ‘Paraula sense toga. Miguel Hernández / Vicente Andrés Estellés’ (28 febrer-15 abril). Comisariada per Carmen Alemany Bay, Vicent Manuel Salvador Liern i Nacho París, l’exposició que itinerará pels museus de Castelló, València i Alacant, reuneix l’obra de dos poetes valencians claus: Miguel Hernández i Vicent Andrés Estellés i investiga la seua implicació social i dos moments històrics: València com a capital de la República (1936-1937) i València en la Transició (1976-1981).
Dins de la línia del Centre del Carme per donar veu a la ciutadania ha organitzat diversos projectes: el poble gitano a València és el tema central de ‘Transitar Espais. Memòries del poble gitano (3 abril-20 maig) que mostra la història de la ciutat des de la mirada d’aqueix segment de la població; ‘Fills del jardí’ (18 setembre-5 novembre) comisariada per Kairi Jemli i la Associació de jóvens artistes precaris i ‘Creixem al Carme’ (15 desembre 2018-7 gener 2019); comisariat per Jodie Dinapolie.
Exposició itinerant del pla pioner de suport a l’art valencià
En 2017, la Generalitat Valenciana va engegar el Pla d’incentiu del Patrimoni Artístic Valencià amb el qual ha adquirit 33 obres d’art d’artistes nascuts o residents en la comunitat, ha destinat més de 500.000 euros per a l’adquisició de peces amb la finalitat de crear una col·lecció d’art contemporani que engrossisca el patrimoni de la Generalitat i que recolze als creadors de la regió.
Des de finals de maig a setembre, el Centre del Carme juntament amb la Consellería de Educació, Investigació, Cultura i Esport i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenten aqueixes obres adquirides l’any passat que itinerará per municipis de València, Alacant i Castelló.
Els artistes seleccionats per aquest pla pioner han sigut Agustín Serisuelo, Amparo Tormo, Ana Teresa Ortega, Ángel Masip, Anna Talens, Art al Quadrat, Aurelio Ayela, Bleda i Rosa, Ernesto Casolà, Damià Jordà, Fermín Jiménez Landa, Hugo Martínez-Tormo, Inma Femenía, Jesús Rivera, Jol Mestre, Jorge Julve, Mar Arza, Maribel Domènech, Mery Sales, Mira Bernabeu, Moisés Aragoneses, Nelo Vinuesa, Olga Diego, Paloma Navares, Pilar Beltrán, Rosana Antolí, Sebastián Miralles, Tania Blanco, Teresa Cebrián, Teresa Llanceta, Xavier Arenós, Xavier Montsalvatge i Xisco Mensua.
Premi mardel d’arts visuals
Un any més, el Centre del Carme convocarà el Premi mardel d’arts visuals (juny-agost), un projecte sense ànim de lucre, que el seu objectiu és ajudar i promocionar als artistes com a signe d’un compromís amb la creació contemporània des de la iniciativa privada. La convocatòria va dirigida a artistes que desenvolupen la seua pràctica artística a través del llenguatge pictòric entès en un sentit ampli i, fins i tot, experimental.
El desconegut art contemporani polonès
Malgrat la globalització, la distància suposa un problema per a conèixer de primera rage escenes tan dinàmiques com la de l’art polonés. En ‘Llunyanies. Art jove polonès de la col·lecció de K.Musial’ (novembre 2018-gener 2019), el Centre del Carme obri les seues portes a una exposició col·lectiva que reuneix obres d’al voltant d’una desena de joves artistes polonesos procedents d’una de les col·leccions més prestigioses i completes del país, la de Krzysztof Musia?, resident a Espanya.
Fundació Xirivella Soriano
El Consorci de Museus manté la seua col·laboració amb la Fundació Xirivella Soriano exposant en la seu de la fundació una exposició retrospectiva de l’obra de l’artista valenciana, establida i formada a Alemanya, Mónika Buch.
Museu de Belles Arts de València
Pérez Pont ha anunciat que en el mes de setembre s’inaugurarà l’exposició ‘Adsuara, Vicent i Peresejo: tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació’ en el Museu de Belles Arts de València incorporant de nou al museu valencià a la xarxa de centres expositius del Consorci de Museus, amb un dels projectes resultants de la col·laboració entre els tres Museus de Belles arts del territori valencià.
