Ignasi García, actual vicealcalde de Castelló i portaveu de grup municipal Compromís a l’ajuntament, a més de regidor de gestió integral de residus, transparència i bon govern i Diputat provincial, compleix este 29 de setembre quatre anys d’ençà que va prendre possessió del seu càrrec com a regidor a l’Ajuntament. Ho va fer per a substituir Enric Nomdedeu i va passar així a la política de primera línia pública després d’haver estat ja molt de temps com a assessor en un segon pla.
Reconeix que en els últims anys ha aprés moltes coses del funcionament de les administracions de les quals no tenia tanta constància, en formar-ne part com a cap visible polític. A l’àmbit més personal, ens comenta que a banda d’uns assessors i un equip a qui admira “encara que crec que ells no ho saben” és sa mare la que en qüestions d’estilisme li recorda que cuide més la seua imatge tot i que mai li demanaria que portare corbata.
Proper en distàncies curtes pels qui el coneixen bé però amb la resposta prudentment mesurada a cada pregunta, Ignasi García tendeix a ponderar les seues paraules valorant estratègicament les conseqüències. Però, alhora, a ningú se li escapa com creix dialècticament cada vegada que puja al faristol en un Ple. Tot i això, confessa que abans de les seues intervencions es continua posant molt nerviós.
P.- Sr. García, diguem almenys dos coses que ha aprés en estos quatre anys de política activa
R.- Jo crec que hem aprés dos coses, la primera és que els temps administratius, les normatives fan que la política no només siga una qüestió de voluntat, sinó que requereixen el suport de molta gent i la segona és que un govern que col·labore pot transformar la societat, pot fer canvis enormes. El que hem aprés és que no tot és tan senzill com pensem pels temps administratius i que si no acudim als tòpics de sempre, es poden transformar moltes coses.
“En política no s’ha de callar, i més en política local, els portaveus han de dir i defensar el que pensen”.
R.- Si poguera tornar enrere en el temps fa quatre anys, i donar-se un avís, què es diria?
R.- Em diria que confiara més en el meu instint i fica més peus de ploms. Confiar en el meu instint perquè de vegades he vist coses i no m’hi he atrevit a dir-les i anar en peus de plom perquè de vegades fas una cosa que creus que és justa però no comptes a pensar amb qui em falta, perquè no tot el món ho veu igual. En política no s’ha de callar, i més en política local, els portaveus han de dir i defensar el que penses.
P.-: Quants poals de deixalles té vosté a casa seua?
R.-: Jo tinc….a veure!, un lloc on deixem l’oli, un lloc on deixem els trastos així diversos, un lloc per al vidre, el paper, el plàstic i l’orgànic… a veure, tinc set! Però sí que és cert que això és imprescindible!
Siguem clars!, Castelló ciutat entre 2018 i 2019 va soterrar prou fem per a omplir l’estadi Castàlia i això és una barbaritat! Estaria bé que el Ministeri d’Hisenda diguera “qui contamine paga”, que el Ministeri de Consum diguera “això no es pot gastar”, i estaria bé que a les instal·lacions de reciclatge ens ho posaren fàcil en la gestió de residus i l’Estat no s’està embolicant.
En el cas de Reciplasa, del consorci C2 en 2019 vam soterrar 120.000 tones de residus, hem de pensar que això és un tossal i fer això, ens va costar 6 milions d’euros! i això és una barbaritat!
P.- Quan pagaria vosté per una casa al costat de la planta de reciclatge d’Onda?
R.-: Crec que ningú hauria de viure allí. Crec que eixos terrenys han de ser per a terrenys agrícoles i de fet el Pla General d’Onda, està ben fet en eixe aspecte, i no ho permet.
“Dins de quatre anys….A mi m’agradaria poder estar liderant el govern de Castelló, encapçalant el projecte polític de Compromís”.
P.- Com se li demana a una companya que entregue la seua acta de regidora després d’haver estat legitimada per les urnes?
R.- La veritat és que és una situació molt complicada però el que era evident és que per a la negociació de l’acord de Fadrell i de Compromís, la situació d‘Ali Brancal recomanava eixe pas enrere perquè Compromís poguera negociar una posició en el govern molt bona. Que de fet ho vam fer. Hem de pensar que som el 20% del govern i estem gestionant quasi el 30% del govern. És dur i complicat però si pensem en el bé de la ciutat i en el bé del nostre projecte polític és molt raonable.
P.- On es veu d’ací a quatre anys més?
R.-: A mi m’agradaria poder estar liderant el govern de Castelló, encapçalant el projecte polític de Compromís.
P.- Si hagués de convidar a sopar a sa casa a 4 polítics d’altres partits amb els quals vosté conviu (tant a l’ajuntament com a la Diputació), a qui convidaria?
R.- És complicat perquè ara mateixa hi ha polítics de molts partits….a Vicent Sales, segur que el convidaria, a Begoña Carrasco també, i la veritat és que Pepe Martí també hauria d’estar i seria també a Amparo.
P.- Què fa vosté abans d’una intervenció al Ple Municipal?
R: -riu- Ficar-me nerviós!
P.- I en estos 4 anys, hi ha alguna cosa de la qual s’haja penedit?
R.- Varies, però per salut he intentat aprendre d’elles i oblidar-les. Aprendre com hem arribat, quin ha estat l’error i mirar que ens queden moltes coses per fer.
P.- Si pogués fer-se invisible, diguem en quina reunió de polítics voldria estar que sap que mai el convidarien.
P.- -Riu- Crec que en cap. No. Si fos invisible el que voldria és estar en casa, llegint un llibre. De fet és el que més trobe a faltar.
“hi ha molta gent que treballe per a mi que no saben que jo els admire a ells”
P: Ara ens agradaria que diguera, al marge del càrrec que ocupen ara, però dins de Compromís quines són les tres persones que més l’inspiren?
R: Una, segur que pocs se la imaginen, és Joan Antoni Ginés, el cap de gabinet de la Diputació. És una persona cabdal en la carrera política que estic tenint, una de les més lúcides i intel·ligents, està en un segon pla però molts dels projectes que estan eixint en la Diputació és per ell.
Vicent Marzà, que per descomptat és un referent per tots i després, hi ha molta gent a qui admire. De fet hi ha molta gent que treballe per a mi que no saben que jo els admire a ells. Tant les caps de premsa de l’ajuntament com de la Diputació són dos periodistes magnífiques que tenen una capacitat més gran de la que jo tinc.
I naturalment els meus dos companys de l’ajuntament. Però em fiques en un dilema perquè Vero Ruiz i Francesc Mezquita a parts iguals, perquè són molt més intel·ligents que jo, molt més treballadors, tenen molt més habilitat en la gent que jo. Tant de bo jo poguera estar al nivell d’implicació, de treball, de ganes i de lucidesa que tenen Francesc i Vero! La veritat és que són un exemple a seguir.
“Ma mare és una persona lluitadora. Segurament, ella no ho sap però si estic on estic, és per ella”
P.- Sa mare encara li demana que es pose corbata, o ja hi ha desistit?
R: Somriu- Ma mare el dia de la investidura es va disgustar moltíssim de què no anara en “trage”, li vaig compensar posant-me’l en la Diputació, i ma mare és una persona molt realista però hi ha coses que no em demana perquè saps que no ho faré.
Ostres… És que molt del que sé en política és gràcies a ma mare. Ma mare, és una persona lluitadora. Segurament, ella no ho sap, però si estic on estic, és per ella. Ella no ho sap. Mai li ho he dit però és per ella!
Mai em dirà que em pose corbata però sí que em continua dient tots els defectes que tinc perquè jo sóc un poc desastre en la manera de vestir d’algú que, probablement no li presta l’atenció que deuria!
