“L’aplicació del art. 155” Analisi de Vicente Rovira

Està ideat com la possibilitat de reaccionar contra supòsits més excepcionals i paradoxalment és una de les eines més poderoses para per a reinserir a una Comunitat Autònoma dins de l'ordre constitucional però amb un desenvolupament normatiu realment parc.

“Falsas promesas para el Grao” per Vicente Guillamón

¿Dónde han quedado las promesas del bipartito que iban a hacer del Grao un referente europeo? ¿De qué han servido las reuniones con los vecinos para perfilar un modelo urbanístico diseñado por los propios graueros, en el que no nos iba a faltar de nada?

“La Fira del Mussol” per José Manuel Puchol Ten

Comenzó siendo dilatada en su exposición, se realizaba a través de siete días. En realidad estaba estructurada por otras siete menores. Cada una de estas duraba una jornada y se resaltaba una especialización o producto: 1º Ropa. 2º Salazones. 3º Ganadera. 4º Caza (prioridad al Parany). Agrícola, Comestibles, etc.

“Alimentant la fera” per Lluís Pastor

La celebració del 9 d'octubre d'aquest any venia marcada per la tensió present a Catalunya, i és que, els valencians i les valencianes tenim la desgràcia d'acabar pagant sempre els plats trencats dels demés. La marxa cívica matinera ja fou un avanç de què passaria després, una marxa plena d'insults i amenaces cap als i les representants públics que allí estaven, curiosament només es lliuraven els del PP i Ciudadanos. Això només era l'aperitiu d'una fera que s'havia despertat amb fam, una fam alimentada al llarg dels últims mesos des del conflicte català.

Esperant als gegants

La Comunitat Valenciana és terra caracteritzada per molts i molt bons costums, gastronomies i maneres particulars de viure la vida. També la seua història...

“Les altres llengües” per Santi Cortells

És un fet que les llengües sovint s’associen a l’existència de molts estats, de manera patrimonial, fins i tot diria que patriarcal. No obstant això, aquesta assignació de l’Estat a una única llengua quasi sempre és artificial. En pocs estats es parla històricament una sola. Per descomptat hi ha hui en dia moltíssimes més. Ara esmentarem, tanmateix, solament les històriques. Potser aquests estats no les reconeixen, però existeixen igualment. Tenim l’occità, llengua germana de la nostra, que es parla a França, a Catalunya i a Itàlia. És molt pròxima i podríem més o menys entendre un text amb els nostres coneixements de valencià.

“Europa, España y nacionalismo” per Salomé Pradas Ten

Vivimos en un tiempo en el que populismos, nacionalismos y otros ismos ya históricos parecen re-emerger en el seno de la Unión Europea. Y España no se salva. Europa deberá afrontar este escenario de forma decidida y firme desde la misma base de su creación, que no es otra que la unidad territorial, económica y social dirigida al bienestar de los países y gentes que conforman la Unión, un proyecto que hoy en día alcanza a 28 países y a más de 500 millones de personas.

Pin It on Pinterest