Una defensa ferma de la PAC i del seu pressupost, un reconeixement exprés a l’agricultura mediterrània, reciprocitat en les exigències de requisits fitosanitaris i un reequilibri de la cadena comercial i de distribució són algunes de les principals línies de la proposta feta al Govern d’Espanya per part de la Generalitat en la negociació de la Política Agrària Comuna (PAC) 2020-2027.
Així ho ha manifestat aquesta vesprada la consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en la seua compareixença en les Corts Valencianes, sobre les línies estratègiques, en el marc de la PAC 2020-2027, per a defensar els interessos del sector de la Comunitat Valenciana.
“Cal treballar en un escenari en el qual el pressupost de la PAC siga menor que l’actual, donades les pressions internes i externes que sobrevolen en la política europea”, ha reconegut la consellera, per la qual cosa considera “assenyat” pensar a seleccionar millor els objectius: “Volem un sector viable, de futur, amb mesures potents de desenvolupament rural, que faciliten la incorporació de joves i promoguen una producció sostenible”, ha resumit, partint del fet que les ajudes de la PAC en la renda agrària valenciana expliquen amb prou faenes amb entre el 7% i el 9%.
El reconeixement de l’agricultura mediterrània pansa, ha apuntat Elena Cebrián, per recuperar “els mecanismes de gestió de crisi i avançar en sistemes d’assegurament de rendes, una qüestió clau per a produccions com les nostres, molt exposades al mercat i a la volatilitat de preus”. La titular d’Agricultura parteix que l’actual PAC que va entrar en vigor en 2015 ha mostrat adaptar-se “molt mal a les nostres característiques estructurals i socials”.
La nova PAC, ha continuat, ha de ser més exigent pel que fa a la política comercial comunitària. Per açò, des de la Generalitat “exigim la reciprocitat en els requisits fitosanitaris, ambientals o laborals, que han de complir les produccions procedents de tercers països, i un control més efectiu en els ports d’entrada”, ha dit.
D’altra banda, la Política Agrària Comuna europea del futur ha de contemplar “un reequilibri de la cadena comercial i de distribució de productes agroalimentaris, en la qual els agricultors són la baula més feble”. En aquesta adreça, ha de fomentar les entitats associatives i les interprofessionals, oferir més i millors eines a les organitzacions de productors, promoure la transparència de les transaccions comercials i vigilar les pràctiques il·legals.
Ha de contribuir efectivament, a més, a “una producció sostenible i que ajude al sector a adaptar-se al canvi climàtic” i “ser més fàcil d’aplicar i més senzilla d’entendre per als nostres agricultors i agricultores; així com més comprensible i legitimada, per a nosaltres i nosaltres, com a consumidors i com a contribuents”.
Elena Cebrián ha recordat el document general aprovat en conferència sectorial a l’abril perquè el Ministeri d’Agricultura negocie la nova PAC 20120-2027, i ha insistit que, com ja va advertir llavors juntament amb altres CCAA, “no és una carta blanca per al Ministeri en la negociació”, sinó “un document obert, de principis, sobre el qual hi haurà molt que discutir“.
