jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Colp d’autoritat en el feu de Zorrilla

Va ancorar les botes Roger al feu de Pucela i va deixar el seu deixant en un escenari familiar. El Pistoler va emergir, després d’una setmana en el purgatori per mor de l’expulsió que va patir en els minuts últims de la cita de lliga davant el Sevilla Atlètic, per a conjugar amb el gol. Una vegada més. Es tracta d’una aliança en continuada expansió en el desenvolupament d’un exercici de tall excels des d’un prisma personal i també col·lectiu. En realitat, són dos aspectes que es retroalimenten mútuament. Els gols de l’atacant valencià projecten a l’esquadra que prepara Muñiz en el marc de la categoria de Plata fins a cotes inimaginables després d’aconseguir els seixanta-cinc punts que dimensionan el rastre del club d’Orriols per LaLiga 1|2|3. Roger no va ser evanescente en el coliseu castellà. El gen del gol està impregnat en el seu ADN. Amb la trobada encara en maitines va dibuixar una diagonal mortífera que va contemplar Natxo Insa fent ús d’una excel·lent visió perifèrica. El migcampista va acariciar l’esfèric amb una suavitat extrema cap a l’espai obert que tractava de colonitzar l’ariet. Les botes devastadores de Roger es van materialitzar per a reptar a Pau Torres en una pugna que va nàixer des de la desigualtat pels posicionaments defensats per dos cossos de naturalesa antitètica en la batalla del futbol.

La figura de l’atacant resulta quasi inviolable en aqueixa geografia del verd. L’acció va concloure amb el col·legiat senyalitzant el punt de penal. No es va deixar intimidar el Pistoler per l’escenografia, ni pel sever augment de decibels que van acompanyar la seua subtil carrera fins a contactar amb el cuir. El seu caràcter glacial, elevat a la seua màxima expressió amb la finalitat d’abstraure’s de l’entorn, véncer a Pau Torres cap al costat esquerre i ajustar l’esfèric en adreça cap al pal contrari. El gol és un desafiament constant que afronta com a tal accentuant un caràcter competitiu i ambiciós. Tal com va esdevenir davant el Reial Saragossa, Roger no va celebrar la diana amb efusivitat en un gest que tracta d’honrar la memòria dels qui van anar els seus afeccionats, però la seua mirada és tan despietada com immisericorde. El seu ullal és afilat com atesten els divuit gols que adornen el seu expedient anotador en l’actual curs de Lliga.

Roger va obrir un forat d’enormes dimensions en el feu de Zorrilla perquè va perforar la confiança dels seus oponents. En aqueix sentit, no totes les dianes presenten la mateixa transcendència. I els gols, amb la seua rúbrica particular, solen aconseguir notorietat perquè permeten establir una pertinaç frontera entre el passat i el present. En aqueix instant de la confrontació hi havia signes de reprovació en el feu de Pucela. Somia el Reial Valladolid amb recuperar aqueixa pàtina de lluentor que li va permetre descobrir vesprades d’efervescència vinculat a la Primera Divisió, però la categoria de Plata és despietada. El pedigrí o el llinatge no són aspectes substantius per a alimentar l’èxit. El Valladolid sorgeix com un gegant inert en un univers devorador. En Zorrilla va xocar davant un adversari que li va traure diversos caps i que li va negar el pa i la sal durant els noranta minuts.

Roger va aplacar els ànims centellejants dels jugadors de Paco Herrera que revolotearon pels voltants de Raúl Fernández en el capítol inicial del joc. I el seu esperit atribulado es va manifestar després del gol de Postigo en les rodalies del final del capítol inicial amb un tret enverinat que va trencar al arquer local. L’exercici d’autoritat del col·lectiu blaugrana va ser imponent en un camp que desborda història i també tradició. Potser al bloc li faltava una posada en acció de semblants característiques per a reafirmar la seua notable jerarquia en la categoria després de consumar diferents victòries amb marcadors ajustats i amb remuntades incloses. La superioritat llevantinista en terres castellanes va ser total. De nord a sud i d’est a oest. I l’exhibició, apabullant. El Llevant va quadrar el cercle amb una actuació portentosa i meritòria.

Tot semblava anunciat en l’arrencada de la segona fase de la confrontació. El Reial Valladolid mai va aconseguir recompondre el seu ànim després dels colps rebuts en forma de gols. El pas dels minuts no va mutar el semblant d’un Llevant que emergeix des del compromís. En la guerra freda ningú presenta millors arguments per a subsistir. Sòlid i petri com un mur, aixoplugant i protegint el perímetre defensiu de Raúl Fernández de qualsevol contingent inesperat, la seua ànima aventurera es va materialitzar amb les dianes de Morales i Jason. Verza va esquerdar la defensa local per a contactar amb El Comandant. La definició va ser deliciosa en una acció acrobàtica. Roger va fer d’assistent amb la finalitat de connectar amb Jason. I el Llevant marxa de Zorrilla amb seixanta-cinc punts i reescribint la història de la categoria de Plata.

Últimas noticias

Contenido relacionado