Continuem amb les exhumacions de fosses comunes

20

Aquesta ha sigut la quarta exhumació subvencionada per la Delegació de Memòria Històrica de la corporació provincial enguany: tres a Paterna i una al cementeri d’Ontinyent.
La Diputació de València és la primera i única administració valenciana que ara per ara està subvencionant les exhumacions de fosses comunes al nostre territori. Han passat quasi 42 anys des de la mort del dictador i quasi 80 des que varen ser afusellats. Un país no es pot anomenar democràtic mentre estiga ple de cadàvers a les cunetes que són, entre moltes altres, proves fefaents dels crims i atrocitats del franquisme. Sempre hem tingut molt clar que és obligació de les administracions obrir les fosses de la vergonya, fer possible que els familiars puguen recuperar les restes dels seus familiars.

En qualsevol país civilitzat el pas fonamental per passar d’una dictadura a una democràcia haguera sigut obrir les fosses, jutjar els criminals de la dictadura, donar-li un altre caràcter al mausoleu que es va construir el dictador amb republicans convertits en esclaus, fer polítiques educatives que feren possible que es coneguera per tothom la realitat del que havia passat a aquest país… Lluny d’açò, es va fer una autèntica política de desmemòria, no es va fer justícia a les víctimes, els responsables del franquisme mai van ser jutjats –és més, molts d’ells continuaren jugant un paper destacat en diferents governs–, al mausoleu es continua honorant la figura del dictador i a l’escola no s’estudia ni el colp d’Estat, ni la Guerra Civil, ni la dictadura.

Des de la Diputació hem fet una aposta clara per la Justícia, la Memòria i la Reparació i dins del nostre projecte és fonamental l’exhumació de les fosses comunes. Es calcula que 2.237 persones van ser afusellades al paredó de Paterna i la majoria estan soterrades al cementeri d’aquest municipi de l’Horta. Una xifra, per cert, que es coneix no per un treball fet per alguna administració sinó per l’historiador Vicent Gabarda Cebellan; sense la seua tasca d’investigació les exhumacions serien encara molt més complicades.

Els familiars han hagut d’esperar quasi 80 anys per a poder dur a terme l’obertura dels nínxols. El més emotiu de les exhumacions és, precisament, compartir amb els familiars eixos moments, doncs molts ja pensaven que no ho podrien veure. A molts d’ells, de fet, se’ls ha anat la vida esperant la recuperació de les restes dels seus pares, mares, i de les seues parelles. Així de trist. Aquesta és la història del nostre país.

Afortunadament hem començat un camí de no retorn cap a la recuperació de la dignitat i és molt important que els ajuntaments sol·liciten les subvencions, com ha fet el de Xiva per a recuperar les restes dels seus alcaldes republicans afusellats, Urbino Blay i Javier Morea, i poder dur-los al seu poble amb els seus familiars. L’emoció del fill i la néta d’Urbino Blay i dels quatre néts de Javier Morea el dia que començà l’exhumació és molt difícil d’explicar amb paraules.