L’advocacia de l’estat, en representació de la Delegació del Govern, ha presentat recurs contenciós administratiu contra ajuntaments valencians que varen penjar banderes espanyoles republicanes el dia 14 d’abril per commemorar l’aniversari de la proclamació de la Segona República. Segons que han confirmat fonts de la Delegació del Govern, les denúncies comunicades avui s’interposen contra els ajuntaments d’Algemesí, Barxeta, Benifaió, Bunyol, Paiporta, Tavernes de la Valldigna i Xeraco. I cal afegir-hi les anunciades contra els consistoris de Sagunt i Silla.
Segons les mateixes fonts, abans de les denúncies la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana havia tramés una circular advertint que acudiria a la via judicial contra els ajuntaments que exhibiren la bandera republicana espanyola, adduint que vulnerava la normativa que regula l’ús de banderes. En aquesta carta, se cita la llei 39/1981, sobre l’ús de la bandera espanyola i més banderes, i s’hi remarca que als edificis consistorials la bandera d’Espanya ha de ser a l’exterior i ocupar-hi “un lloc preferent”.
Així mateix, s’hi diu que l’article 8.3 del decret 116/1994 de la Generalitat indica que els consistoris ‘no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no siga l’oficial’ i que utilitzar una bandera no constitucional vulneraria el principi de neutralitat i objectivitat que ha de regular l’activitat de les administracions públiques, d’acord amb l’article 103.1 de la constitució i el 6,1 de la llei 7/1985 sobre les bases del règim local.
A més, s’hi explica que algunes sentències, com una del TSJ de Castella i Lleó del 2015, estableixen que en un edifici públic no es pot fer ús de la bandera republicana ni al balcó principal ni en cap façana ni finestra. Segons aquesta sentència, no es nega el dret que té qualsevol partit o grup polític de fer servir la bandera que crega convenient en la seua seu o en dependències pròpies, però en limita l’ús en el cas d’un edifici públic.
