Fa temps, vaig escriure un article que s’intitulava “claveguera” i que venia a descriure una situació ben semblant a la què estem vivint aquestes setmanes i mesos: ens llevem tots els matins amb una notícia judicial relacionada amb la corrupció del gran partit de la dreta. És com si un gran clavegueram d’aigües brutes recorregués les seus més representatives: Gènova, plaça d’Amèrica, González Adalid, Palau Reial… I el què és molt més preocupant, les seus de les institucions on governen o on han governat recentment.
Sovint afirmem que ens resulta incomprensible que la ciutadania, almenys en un percentatge significatiu, atorgue la seua confiança a aquells que, com queda demostrat, practiquen sistemàticament la corrupció, siga per omplir-se les seues butxaques, siga per finançar les campanyes electorals, siga per construir les seus dels seu partit, siga per omplir els sobres per completar el sous dels seus diputats, dels seus dirigents polítics o orgànics, o per pagar acomiadaments ‘en diferit’.
No entenem que davant d’aquesta obvietat, que el principal partit de la dreta d’aquest país és corrupte i practica la corrupció més escandalosa i indissimulada, el vot es mantinga més o menys estable per a aquesta formació política i el que anomenem ‘sostre electoral’ els siga permetent governar en l’Estat, en governs autònoms, en moltes diputacions i en nombrosos ajuntaments.
Hi ha diverses explicacions a un fenomen ben difícil d’entendre a primera vista. Algunes venen del camp de la sociologia i d’altres caldria busca-les en les de l’ètica. Perquè, per una banda, cal plantejar quines alternatives hi ha en el camp de la dreta que puguen satisfer les expectatives del votant que se situa ‘a la dreta del PP’ i que podria homologar-se amb els moviments ultra que abunden a Europa. És evident que ací estan a ‘la gran casa de la dreta’. També, cal arreplegar a tots aquells votants descontents amb el suport als serveis públics i en contra de les retallades que es fa des de l’esquerra en general i des del PSOE en particular, amb claredat i sense dubtes. Sanitat pública, escola pública, denúncia de molts dels concerts de la concertada… L’aparició de Ciudadanos pot ser ací una alternativa, que alguns votants ja l’han contemplada en recents convocatòries.
Finalment, hi ha una explicació a cavall entre la sociologia i la moral que és la manca de compromís ciutadà amb allò públic, amb la responsabilitat de contribució al què és de tothom, que fa que sovint justifiquem el frau i la picaresca i, per analogia, vegem certs comportaments com a característics de la societat on vivim. A més, la corrupció afecta, encara que de manera molt menys general, a altres forces polítiques, la qual cosa fa que sentim sovint la frase ‘tots són iguals’ que, de fet, disculpa al PP.
Però, a la fi, hi ha el fet de trobar-nos davant de del fet de decidir, d’emetre el nostre vot o de prendre determinades decisions. A la fi, ens situem davant del mirall que ens torna la nostra pròpia imatge: la del compromís ètic de regenerar aquest país i aquesta societat o de continuar amb la complicitat, directa indirecta, de mantenir un règim basat en la corrupció.
Les properes eleccions primàries en el PSOE també ens plantegen aquest dilema.
Pep Lluís és exparlamentari del PSOE per Castelló
