La restauració de l’Ermita de Barraix, propietat de la Diputació de València, ha desempolsat nombroses històries d’excursionistes que la van descobrir per atzar en aventurar-se a la Serra Calderona. Després d’anys d’abandó, els veïns de la localitat d’Estivella celebren la recuperació d’aquest santuari, datat en 1922, per part del servei de Projectes Tècnics de la Corporació provincial.
Aquesta és una reivindicació històrica de l’Associació de Cronistes del Camp de Morvedre, que es van dirigir a la Diputació perquè prenguera mesures urgents, sobretot després d’un assalt a l’immoble en 2012. “A més de la recuperació de l’ermita, la gent celebra la recuperació del camí d’accés. Abans, havies de ser muntanyenc o senderista per a arribar al temple”, compte Lluis Mesa, cronista d’Estivella.
L’Àrea d’Administració General, que gestiona el diputat Pepe Ruiz, es va encarregar d’engegar les actuacions, amb una inversió de 63.216 euros. Les obres van començar a la fi de novembre de 2016 i, després d’una breu interrupció degut a l’època de pluges, van finalitzar el passat mes de març. Els detalls del projecte han consistit en acabar amb la inclinació de l’immoble i substituir la coberta, restaurar la porta d’accés, recuperar les parets originals interiors i de la decoració de la taula de l’altar, a més de treballs de pintura i la construcció d’una senda que dignifica l’accés.
D’altra banda, l’ermita se situa en el paratge natural de la Serra Calderona, la qual cosa va retardar quasi un any l’execució de les obres aprovades al desembre de 2014, per ser un parc protegit. “Ha tardat perquè ha sigut una obra complicada, però la Diputació ha atès de manera sobrada les nostres demandes”, agraeix Lluis.
Una obra amb sorpreses
Lluis Mesa és cronista d’Estivella, càrrec oficial que nomena l’ajuntament de la localitat a “un testimoni silenciós del poble”, qui investiga la seua història, patrimoni i també curiositats de la regió. Com a vigilant de la població ha fet un seguiment continu de les obres, i va ser testimoni del descobriment d’uns frescos naturistes en restaurar les parets de l’immoble. “En el lloc on anava la imatge del Cor de Jesús hi havia un paper pintat, i en retirar-ho han descobert una pintura amb decoracions de muntanyes… És una singularitat que no es coneixia”.
A més, l’Ermita de Barraix té una gran significació a nivell simbòlic i sentimental tant per als veïns de la localitat com per als visitants d’aquest paratge natural. El santuari ha sigut històricament un punt de trobada d’excursionistes que travessen la Serra Calderona, i entrada natural a la comarca del Camp de Morvedre, on comença el terme d’Estivella. “Hi ha gent que la confon i pensa que és de Serra”, ressalta el cronista. “Després de les obres, hem descobert que moltíssima gent de València coneixia l’ermita, perquè era un lloc de pas de senderistes, i açò ha despertat nombroses històries personals”.
