El cas Alcàsser arriba al cinema amb tota la seua violència i qüestionant el seu relat

El llargmetratge ha comptat amb finançament exclusivament privat i amb la col·laboració de la productora audiovisual Idea i Media Producciones

El cas del triple assassinat d’Alcàsser ha protagonitzat una infinitat de debats i ara també arriba al cinema amb “Las niñas“, un llargmetratge sobre aquest episodi de fa més de vint-i-cinc anys que parla d’un tema tan actual com la violència masclista, amb certa dosi de crítica al relat informatiu que sovint es fa de successos com este.

El seu director, el valencià Manuel Giménez de Pla, explica en una entrevista amb EFE que s’ha servit d’un cas tan mediàtic com va ser aquell per retratar la violència, un tema “que s’ha tractat molt al cinema, però que s’ha mostrat des d’un punt de vista estètic i estilitzat, quan realment és alguna cosa brut i cutre“.

“Amb ‘Las niñas‘ (amb data pendent d’estrena) volem mostrar que la violència en cap cas pot ser alguna cosa bonica com quan veiem una pel·lícula de Tarantino, en la qual algú li vola el cap a un altre i tot seguit expliquen un acudit i la gent riu. Aquesta crec que és una dimensió de la violència profundament equivocada”, relata Giménez de Pla.

El cineasta admet que des del principi va ser conscient que el cas Alcàsser era “un tema espinós”, entre altres coses, perquè entorn d’ell es van idear diverses teories conspiratòries, “algunes absolutament delirants”.

El llargmetratge parteix de la posada en llibertat d’un dels declarats culpables del crim de les tres xiques el novembre de 1992, i de l’interés immediat que suscita en els mitjans de comunicació, “que el rifen”, i ell “pràcticament es frega les mans” perquè va a ser “un heroi mediàtic dels quals hi ha hui dia”, critica.

La pel·lícula dura 105 minuts, per la qual cosa resulta “molt difícil” condensar tot el que va suposar el cas Alcàsser, “però sí que apunta en certa manera al tractament informatiu que es fa de determinades notícies”, agrega.

L’assassinat de les tres joves va ser “un esdeveniment mediàtic” a Espanya, en un moment en el qual, assenyala a EFE el director, “veníem del gran èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan de sobte semblava que Espanya pintava alguna cosa a Europa i, enmig de tot aquest triomfalisme, va aparéixer un cas tan sòrdid com és el d’Alcàsser”.

L’escenari de rodatge, que ha durat dotze mesos, s’ha establert en diferents zones de l’orografia valenciana “per aconseguir major versemblança i recrear tan bé com siga possible els llocs originals on van ocórrer els fets”.

El càsting d’actors, també autòctons, amb José Gasent, María Esquerre, Arturo GarcíaJasmine Riiz i Carmen Balaguer, suposa una aposta pel talent valencià perquè aquí “hi ha bons actors i bons tècnics que si volen fer alguna cosa han d’emigrar a Madrid o Barcelona”, ja que “desgraciadament”, denúncia, fora d’aquestes dos ciutats la producció cinematogràfica és “pràcticament nul·la”.

El film pretén mostrar, diu el seu director, que un crim com el d’Alcàsser, en el fons, no té res a veure ni amb conspiracions ni amb el mal absolut, sinó que, “com quan fa unes setmanes un xic va entrar en un col·legi d’Estats Units i va matar a deu persones”, radica en el que la filòsofa Hannah Arendt va cridar “La banalitat del mal”.

“‘Las niñas’ explica que no fa falta una gran conspiració per cometre un gran crim”, postil·la el cineasta, que va explorar tot el material que va poder recaptar -com el sumari judicial del cas, accessible en Internet- per explicar “una història pràcticament sense argument, de com dos persones, improvisant, van torturar i van matar a tres xiques innocents que passaven per allí”.

“El mal és banal, no té cap sentit, no cal magnificar-lo; encara que sí que cal denunciar-ho”, defensa Giménez de Pla (València, 1968), autor de nombrosos curtmetratges i guanyador de premis i esments en festivals nacionals i internacionals, mentre que tres de les seues creacions guardonades (“Personatges habituals”, “Pell”, “Dolça” i “La sirena del bosc”) han estat adquirits per TVE, Canal + i Canal 9 per a la seua emissió en diferents ocasions.

“Las niñas” suposa el seu retorn al cinema després d’haver-se dedicat en els últims anys a la producció de documentals i programes televisius.

El llargmetratge ha comptat amb finançament exclusivament privat i amb la col·laboració de la productora audiovisual Idea i Media Producciones, i coincideix amb un altre anunciat per la productora El Orgullo de mi Casa PC (“75 dies”, que dirigeix el també debutant Marc Romero, previst també per aquest any) i una sèrie documental de quatre capítols que produirà Netflix al costat de Bambú Produccions, anunciada per 2019. EFE

Subscriu-te!Desdejuna amb Actualitat Valenciana