La Generalitat engegarà a la fi d’aquest any una línia d’ajudes al sector empresarial i un segell de qualitat que suposarà bonificacions fiscals amb la finalitat d’impulsar l’ús del valencià entre les empreses. El Consell vol prevaler “la comunicació amb els clients, la publicitat” o que en la confecció de les plantilles es considere el requisit lingüístic; que es demane als treballadors el títol de valencià.
El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, va assenyalar que si en els primers exercicis del govern autonòmic nascut després del Pacte del Botànic les accions de difusió del valencià es van centrar en els àmbits educatiu i social, «2018 serà l’any de la indústria, l’empresa i el comerç».
Per a final de l’actual exercici està prevista “una línia d’ajudes per al sector empresarial i un segell que contempla bonificacions a partir d’aquelles competències autonòmiques a escala tributària i fiscal”, segons explicà Marzà.
Educació, Hisenda i Economia preparen una normativa que estaria llista a la fi de 2018 on el Consell pretén que els avantatges fiscals impulsen el valencià a les zones castellanoparlants.
En la normativa estan treballant de forma junta la Direcció de Política Lingüística, dependent de la Conselleria d’Educació, i les conselleries d’Hisenda i Economia. El Consell pretén subvencionar la retolació, ja que a més s’estudia tenir l’ús del valencià a la web corporativa, “la comunicació amb clients i la publicitat”. A més, es preveu establir una bonificació si una empresa té als seus treballadors capacitats en valencià “com ja es fa amb certes subvencions culturals”, segons Trenzano, qui va insistir que “ja no són subvencions als rètols sinó que es va més enllà perquè les empreses construïsquen, no solament de cara al carrer, sinó també de forma interna, amb els seus treballadors”.
Preguntat per si tem que se’ls retrega discriminació entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants, Trenzano va subratllar que la intenció del Consell és que en zones com Requena o Utiel les empreses “també facen un ús social del valencià”.
“El de les zones castellanoparlants i valencianoparlants no ho hem de concebre com una frontera o una muralla, sinó que hem de construir ponts, que vol dir sumar i que les dues llengües convisquen en igualtat”, va considerar Trenzano, qui va afirmar que “el que nosaltres volem és que les comarques castellanoparlants s’incorporen al valencià però això no vol dir que tothom vaja parlant valencià, això no és política lingüística en una zona on el castellà és llengua històrica, sinó que el que pretenem és que aquestes comarques puguen garantir els drets lingüístics de les persones que van allí”.
Trenzano va ressaltar que es tindrà en compte l’esforç més gran que fa una empresa d’una zona de predomini castellà i de la de l’àrea en valencià. “No podem compensar de la mateixa manera a l’empresa que aposta pel valencià a Sueca que a la qual ho fa a Torrevella, per exemple, tot això es preveu”, va afirmar Trenzano. Qualsevol valencià que naix en aquest territori porta de fàbrica el fet de tenir dos llengües oficials naixca on naixca”.
