jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El Consell redueix en dos anys la bretxa de despesa en protecció social però segueix per baix per l’infrafinançament

L’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana limita el desenvolupament dels serveis de protecció social i suport a la dependència, tal com confirmen les dades recollides en l’últim nombre de Papers de Finançament, publicació elaborada per l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. No obstant això, hi ha altres factors que incideixen, com la necessitat d’aquesta despesa en funció de les característiques demogràfiques i socioeconòmiques de cada territori o la prioritat atorgada a aquestes polítiques.

L’últim nombre de Papers, dedicat a la despesa en polítiques de protecció social i dependència, certifica l’alentiment en l’aplicació de la llei de la Dependència a la Comunitat Valenciana durant els primers anys d’aquesta norma aprovada en 2006 per part de l’anterior Consell. Les dades mostren que mentre en el conjunt de les comunitats es va produir un fort impuls fins a 2009, a la Comunitat Valenciana l’augment va ser sensiblement inferior i fins i tot va arribar a registrar-se un descens en la despesa real en 2008.

Així mateix, l’informe reflecteix el canvi en les prioritats aplicat per l’actual Consell a partir de 2015 i en 2016, amb un increment de la despesa real en 2016 respecte a 2014 del 28%. Aquest impuls ha permés reduir la bretxa en l’atenció social que sofreix la Comunitat Valenciana en relació al conjunt de les autonomies, encara que la situació inicial i l’infrafinançament que pateixen els valencians aboca al fet que seguisca ocupant els últims llocs del rànquing de les comunitats. En 2017 aquesta bretxa s’haurà reduït encara més, si bé no existeixen dades liquidables homogènies per a totes les autonomies.

“L’avanç inicial a la Comunitat va ser molt més lent”

L’informe és explícit sobre aquest tema: “En la suma de les CC AA es produeix una intensificació de la despesa després de l’aprovació de la Llei de Dependència en 2006, apreciant-se una important reculada posteriorment, amb l’arribada de la crisi i els ajustos. A la Comunitat Valenciana, l’avanç inicial és molt més lent, encara que s’observa una acceleració en els últims anys amb un creixement de la despesa per habitant de 65 anys o més del 28% entre 2014 i 2016 (últim any pel qual existeixen dades liquidades comparables). Aquest increment ha reduït la distància pel que fa a la mitjana de les CC AA del 40,7% en 2014 al 26,5% en 2016″.

A la vista d’aquestes dades, la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha censurat que el Govern central “seguisca posant-se de perfil” sense escometre la reforma del finançament autonòmic, amb la finalitat de corregir l’infrafinançament que pateix la Comunitat i altres autonomies, “mentre els valencians i valencianes més vulnerables segueixen sofrint”.

“Som una de les comunitats amb més percentatge de persones en situació de desocupació de llarga durada i amb major percentatge de persones en risc de pobresa i, no obstant això, la nostra despesa en protecció social està més d’un 25% per sota de la mitjana espanyola. Volem reduir les nostres taxes d’atur i de pobresa i volem desenvolupar la llei de Dependència amb tots els drets que comportava tant per a les persones depenents com per a les persones i professionals que les atenen, però per a això necessitem un sistema de finançament just”, ha asseverat Mira.

“No volem més del que ens correspon, però tampoc menys. El Govern del PP el que no pot fer és seguir posant-se de perfil mentre els valencians i valencianes més vulnerables segueixen sofrint”, ha afegit.

Més població en risc d’exclusió social i pobresa

I és que, tal com evidencia l’informe, les necessitats en protecció social de la Comunitat Valenciana són similars i fins i tot superiors a la mitjana de les autonomies. En concret, el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social representa a la Comunitat el 30,5% del total de la població, mentre que en el conjunt d’Espanya és el 27,9%. Així mateix, els aturats de llarga durada suposen el 7,3% del total de població en edat de treballar a la Comunitat Valenciana, enfront del pes del 6,7% en l’àmbit estatal.

Quant a l’envelliment de la població, a la Comunitat Valenciana el 18,5% de la població total té 65 anys o més, percentatge similar al que es registra nacionalment (18,6%). A la semblança succeeix amb la població de més de 80 anys, que representa un 5,4% a la Comunitat Valenciana i un 6% en el conjunt autonòmic.

La protecció social s’ha convertit en prioritat

Com explica l’informe elaborat per l’IVIE, la despesa en protecció social depén bàsicament de tres factors: la intensitat de les seues necessitats per habitant, els recursos amb què expliquen les administracions i les prioritats atorgades a aquests serveis públics. Com a mitjana, les comunitats autònomes utilitzen dues terceres parts de la despesa pública en protecció social de les administracions territorials però aquest percentatge varia depenent tant de les singularitats institucionals dels territoris (foragitat, insularitat, etc.) com dels criteris seguits en la delegació de competències en matèria de serveis socials a les corporacions locals.

El document presenta en un gràfic la despesa real en 2016 de les administracions territorials (autonòmica i local) en protecció social per habitant i per habitant de 65 anys o més, en el qual es reflecteix que la Comunitat, malgrat el fort increment del 28% en la inversió social en els dos últims anys, apareix en la penúltima posició, solament per davant de Múrcia. Per contra, en l’extrem superior es troben les comunitats forals, “amb el que es posa de manifest la seua abundància de recursos”, indica l’informe.

L’anàlisi acredita que, a més de la prioritat atorgada a les polítiques de protecció social, existeix una vinculació entre finançament i inversió social. “La influència dels recursos amb els quals explica cada comunitat en el seu nivell de despesa en protecció social sembla fora de tot dubte”, apunta, per afegir: “A major volum de recursos totals per habitant (ajustat) del sistema de finançament, major despesa per habitant en protecció social”.

“El tracte rebut per la Comunitat té conseqüències”

“El tracte rebut per la Comunitat Valenciana del sistema de finançament autonòmic té conseqüències molt significatives: condiciona el seu nivell de despesa en protecció social en general i, en particular, en la component més import del mateix: l’atenció a la dependència”, s’indica.

L’informe evidencia com, malgrat l’augment en els últims anys, la taxa de cobertura de la Dependència respecte a la població total i a la població de 65 anys o més se situa en l’1,2 i el 6,6%, enfront de la mitjana del 2,1 i el 10,9%. Un percentatge “molt allunyat de l’aconseguit en les CC AA del nord peninsular que compten amb més recursos, com Castella i Lleó, País Basc o Cantàbria, que dobleguen en taxa de cobertura a la Comunitat Valenciana”.

Últimas noticias

Contenido relacionado