El líder d’Espanya 2000 amenaça amb anar a l’Aplec del Puig

45

El líder del partit extraparlamentari i ultradretà Espanya 2000, autodefinit com un “partit patriòtic social i populista” podria no limitar els seus actes d’assetjament a la casa de Mónica Oltra. De fet, el dimarts ja va plantejar al seu perfil públic de Facebook la possibilitat d’anar a l’Aplec del Puig, l’últim diumenge d’octubre. Roberto va qualificar la trobada com un “lloc de trobada de catalanistes, independentistes i extrema esquerra d’esta Comunitat, finançat per les institucions ara i abans per la Generalitat catalana” i va plantejar la pregunta que es poguera celebrar en esta edició amb banderes d’Espanya i Senyeres. Roberto, en el seu comunicat, va demanar la major assistència possible.

Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d’octubre, l’Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d’arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l’Horta Nord. Els actes s’inicien amb una marxa cívica que ix des de les torres dels Serrans de la ciutat de València i acaba a la població Santa maria del Puig, monestir des del qual Jaume I va conquerir el 1238 la capital per crear el nou regne. Des del matí i fins a la vesprada se succeeixen actes, parlaments i concerts.

 

José Luis Roberto

José Luis Roberto Navarro, conegut també pel malnom “El Cojo” és un polític i empresari espanyol. És Secretari General Tècnic i advocat de l’Asssociació Nacional d’Empresaris de Locals d’Alternança (ANELA), líder del partit extraparlamentari i ultradretà Espanya 2000, autodefinit com un “partit patriòtic social i populista”, i propietari entre altres de l’empresa Levantina de Seguridad, empresa amb centenars de denúncies i condemnes als seus treballadors per lesions.

Amo del despatx d’advocats Roberto & Salazar, present a Madrid, Barcelona, La Corunya i València, amb més de 30 advocats en plantilla. A més posseeix diversos gimnasos en València, Andalusia i Catalunya, entre les quals es compta el valencià Gym Levantina investigat fa temps per organitzar campionats de Valetudo, i empreses de comercialització de roba militar que comercialitzen gran part de la roba de les policies locals de Madrid. També té, juntament amb diversos empresaris russos l’empresa Siluet, dedicada a comercialitzar roba de luxe. És secretari de la patronal valenciana de la seguretat.

José Luis Roberto va ser detingut durant la transició per la col·locació de dues bombes en uns encontres independentistes en València, fets pels quals mai no va ser condemnat. Ha estat acusat per diversos sectors de fundar i finançar els grups Acción Radical (actiu entre 1990 i 1995) i Frente Antisistema (FAS), encara que no ha estat jutjat ni condemnat per estos fets.

La seua faceta de representant a escala estatal de l’Asssociació Nacional d’Empresaris de Locals d’Alternança (ANELA), ha provocat enfrontaments i distanciaments amb altres sectors ultradretans més tradicionalistes i catòlics, arran d’unes declaracions en les quals afirmava que eren necessàries dones immigrants per treballar en locals d’alternança malgrat trobar-se ell en plena campanya política en contra de la immigració.

Ha publicat diversos articles d’opinió en la premsa valenciana (Las Provincias, Diario de Valencia i Levante, com per exemple un anomenat “Yo también tengo libros nazis”, on criticava la censura que alguns països (com Alemanya) exercien sobre llibres que incitaren a l’odi.

Ha estat denunciat per diverses organitzacions, com SOS Racisme, per incitar a l’odi racial, la violència i la discriminació, permetent que en les seues manifestacions siguen corejats lemes xenòfobs i racistes i visques a Hitler, així com per l’exhibició d’emblemes nazis i feixistes. Roberto va ser tanmateix absolt en considerar el jutge que les expressions racistes i xenòfobes proferides en la manifestació constituïen “meres desqualificacions genèriques”, sentenciant que les organitzacions que el denunciaven havien de pagar les costes del judici, i 9000 euros a Roberto.

El maig de 2004, l’Audiència de València va condemnar Roberto en un judici de faltes, per presentar un testimoni fals.