En lloc d’això, el que feren va ser permetre i potenciar el deteriorament de l’horta i la pèrdua de milers d’hectàrees d’horta productiva sota el ciment d’urbanitzacions, i infraestructures que han fragmentat i desvirtuat aquest mosaic productiu d’alt valor agronòmica, socio-econòmic, cultural i ecològic”.
Segons s’explica des de Compromís aquesta llei el que promou és la protecció i mobilització del sòl de l’Horta per a l’ús agrari, en lloc de promoure l’abandonament de l’activitat agrària per reclassificar en PAIs i altres pelotazos urbanístics com feia el PP.
Com que el PP no te projecte per conservar l’Horta, intenten alçar fantasmes i fer por en torn a aquesta llei. Ells parlen d’arrendament forçós o d’expropiació com si foren mesures automàtiques i de primera instància, quan són l’últim recurs si els mecanismes voluntaris i amb totes les garanties jurídiques no resulten efectius. Justament el que pretén la llei és coordinar i potenciar mesures voluntàries de cessió i arrendament de terres per facilitar el relleu generacional i l’activitat agrària de l’Horta. Perquè en aquesta llei es posa de manifest que la funció social de la propietat de sòl agrari en l’Horta és que estiga en producció d’aliments, mentre que al PP mai li ha importat això, i més be consideraven eixe sòl com el romanent de solars barats per l’especulació urbanística.
Aquesta llei s’articula en dos dimensions que la desenvolupen en la pràctica: per una banda, l’ordenació territorial i la protecció del sòl agrari de l’Horta front la l’expansió urbanística; per altra banda, la revitalització i dinamització de l’activitat agrària, eix fonamental per a la pervivència de l’Horta com a espai d’agricultura periurbà de caràcter singular a escala europea.
Des del punt de vista de l’ordenació territorial, el desenvolupament d’aquesta llei el que permet és recuperar espai d’horta productiva i també de patrimoni construït actualment degradats, ordenant els usos i evitant noves bombolles immobiliàries. La desprotecció i el desordre que ha regnat amb els governs del PP en la política del sòl no han portat abaratiment dels habitatges, sinó més be la ruïna per a milers de famílies que han vist com amb els diners de tots es rescataven bancs i es pagaven indemnitzacions milionàries als responsables de la crisi.
Per a Ferrer “davant el que proposa esta llei, la resposta del PP és l’immobilisme, el no fer res ni deixar fer perquè no poden acceptar que en només 2 anys de govern del Botànic estiguem debatent una llei de protecció de l’Horta que ells s’han negat ni tant sols a plantejar en seu parlamentaria en més de 20 anys. La destrossa de la Punta, la desaparició de centenars d’hectàrees d’horta productiva sota el ciment d’urbanitzacions, polígons industrials o infraestructures, l’absència de cap iniciativa per posar en valor l’horta, el treball dels llauradors i llauradores i els productes de l’horta en la ciutat de València i en els pobles que han governat, és la mesura palpable de la hipocresia del PP quan s’ompli la boca parlant de l’Horta i dels llauradors i llauradores.
“L’amenaça de recórrer aquesta llei en el Constitucional és una mostra no sols de la seua deslleialtat institucional i menyspreu de l’autogovern que estem exercint els valencians i valencianes, sinó la mesura de la incapacitat del PP per fer autocrítica i deixar de tapar les seues vergonyes i corrupteles amb mentides que només busquen crear crispació”, ha conclòs la parlamentària de Compromís.
