La responsable de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, defensa la necessitat de portar davant la justícia les troballes de cossos de víctimes del franquisme en fosses comunes amb l’objectiu que estos assassinats arriben a Europa i siguen reconeguts com a crims de lesa humanitat.
En una entrevista amb l’Agència EFE, Pérez Garijo ha fet balanç de les actuacions desenvolupades per la Diputació per exhumar els cossos de les víctimes del franquisme de les fosses comunes que existeixen en els cementiris valencians, especialment el de Paterna, on es calcula que hi ha 2.238 cossos.
L’any passat van ser exhumats 118 cossos de represaliats franquistes amb finançament de la Corporació provincial, mentre que per este any s’han iniciat ja les actuacions en diverses fosses, entre elles, la 128 de cementiri de Paterna, on es calcula que hi ha entre 120 i 130 cossos.
Segons Pérez Garijo, “quan acabe la legislatura haurem exhumat entre un 15 i un 20 per cent de les fosses de Paterna, un percentatge petit però important” tenint en compte que la Diputació és “la primera i l’única Administració valenciana que està exhumant” cossos.
“És una qüestió de dignitat. Un país que encara té els seus cementiris i cunetes plenes de fosses comunes no es pot dir que està en una democràcia”, ha afirmat la també vicepresidenta de la institució provincial i nova coordinadora general d’Esquerra Unida (EUPV).
La major part d’estes troballes ha estat portada davant la justícia però arxivada per considerar que està prescrita l’acció delictiva derivada per estes morts, la majoria d’elles ocorreguda durant la Guerra Civil, de 1936 a 1939, o la postguerra fins a 1952.
No obstant això, Pérez Garijo ha insistit en la necessitat d’obrir la via judicial, alguna cosa pel que únicament tenen legitimitat els familiars de les víctimes, amb la finalitat que estos casos puguen arribar als tribunals europeus, ser declarats crims de lesa humanitat i no quedar impunes.
Ha reconegut que es tracta d’un procés llarg perquè probablement la causa serà arxivada per totes les instàncies judicials espanyoles fins a arribar a Europa i lamenta que quan s’aconseguisca esta declaració els responsables d’estos crims ja hauran mort, però creu necessari aconseguir este reconeixement.
La responsable de Memòria Històrica ha defensat la importància que a Espanya es conega “el que va ocórrer en la història més recent i fosca del nostre país”. “És una qüestió de justícia. Fa més de 42 anys que ha mort Franco i no pot ser que tinguem encara carrers dedicats a franquistes i fosses plenes”.
Ha assenyalat que ningú comprendria que hi hagués un mausoleu o carrers dedicats als nazis a Alemanya però sí que s’accepta aquí, i lamenta que “es coneguen més els desapareguts a Argentina, quan aquí tenim moltíssims més desapareguts”.
“Som el segon país amb més desapareguts després de Cambodja”, ha destacat Pérez Garijo, qui ha assenyalat: “Si realment volem tenir una democràcia amb tot el que això suposa, cal posar en harmonia tot el que no es va fer al seu moment”.
“Comprenc que la Transició es va fer com es va fer i negociar -en este moment- era molt difícil però hi ha determinades qüestions que en una democràcia s’han de dignificar i solucionar”, ha defensat.
En este sentit, ha destacat l’esforç fet per la Diputació de València en matèria de memòria històrica, a la qual destinarà més de 600.000 euros durant 2018, i ha lamentat la falta de sensibilitat d’altres Administracions, especialment de la Generalitat.
“No és que no hi haja hagut interés, la qual cosa no hi ha hagut són les presses”, ha manifestat, i ha considerat que quan s’arriba a un govern “has de pensar que tens quatre anys” i “des del primer dia s’ha de posar la maquinària en marxa” per transformar la societat. EFE
