“La taxa turística va en contra del nostre model d’hospitalitat” – Entrevistem a Francesc Colomer, secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme

12

Entrevistem a Francesc Colomer, quasi amb el resó del XIII congrés del PSPV. Per això analitzem no només l’estat del turisme al nostre territori, sinó que parlem també de les noves perspectives polítiques del PSPV després de confirmar a Puig com a secretari general.

Creu que és un fenomen emergent entre els valencians el “Tourist Go Home”?

Sincerament que no, la societat valenciana té un caràcter tolerant, obert, acostumat a rebre turistes, a rebre fluixos de persones en temporada alta. El caràcter dels valencians és el d’una societat hospitalària, és un valor que nosaltres també intentem destacar com a un atribut turístic En esta època en què la globalització i el món en conjunt hem de preparar-nos per a un món on hi haurà grans dinàmiques turístiques, però que també és un món en què en este moment per qüestions geopolítiques podem estar rebent un plus de turistes prestats per altres zones que ho estan passant malament i que per tant jo crec que cal desmitificar la idea del rebuig. La societat valenciana no té una percepció negativa al turisme, al contrari, jo crec que els valencians hem sigut una societat que ha guanyat molt en el turisme i sabem que hem de gestionar les saturacions i hem de gestionar les noves dinàmiques turístiques.

En el turisme valencià es parla molt de la desmasificació i la desestacionalització. Com es duu açò a terme?

Ahi n’hi ha dues qüestions: per una banda la gestió de l’oferta sense construir artificis, perquè la nostra comunitat és capaç de seduir diversos segments de la demanda. Podem activar altres tipus de turisme que puguen ser activats fora de temporada alta com la cultura, el patrimoni, turisme accessible, LGTBI, experiencial, congressos, esportiu, etc. Tot allò que es pot experimentar fora de l’estiu ens interessa. La demanda cada vegada està més especialitzada i amb el Big Data i la intel·ligència de mercats anem orientats a posicionar-nos dins dels interessos del públic receptor que es mou fora de temporada alta. D’altra banda ens interessa fer a més que la gent circule, fer de llocs com València que és eixe portaavions de turistes que invite a fer que la gent es puga moure cap altres llocs de gran interés com les rutes d’interior o la ruta dels Borja.

La taxa turística és un tema recurrent: Malgrat les queixes del sector, s’ha estudiat si hi hauria realment un impacte tan negatiu?

Jo no crec en la taxa, no veig perquè el sector allotjatiu ha de veure’s penalitzat sobre una activitat que genera benefici en molts altres sectors. A més, posar una taxa va en contra del nostre model d’hospitalitat. Si volem unir el turisme als valors, no podem gravar-lo amb un plus per vindre. El calador d’ingressos és l’economia submergida, els apartaments il·legals.

I cada vegada van a més els apartaments, legals i il·legals, enfront dels hotels…

És una oferta molt promocionada, només cal veure la televisió. A la Comunitat Valenciana tenim quatre models d’allotjaments: hotel, casa rural, càmping, i apartament turístic. Tot açò ha de vindre reglat i organitzat per la seguretat del turista. En estos 2 anys han aflorat 30.000 allotjaments turístics nous. L’enregistrament és fàcil, telemàtic i gratuït perquè el que volem és garantir una seguretat per al turista.

Que turisme és l’ideal per a vostè? Gandia, Benidorm, Morella…? Que model exportaria?

La nostra força és la diversitat i la pluralitat, el nostre territori és divers i el turisme pot ser un passaport de futur per a les zones rurals basant-se en el que són. En la Comunitat tenim diversitat d’ofertes dispars i compatibles. Benidorm és una gran conjura col·lectiva excepcional però no té res a veure amb altres destinacions. El model ideal no existeix, això depén de l’expectativa del visitant. Nosaltres volem mantenir eixa diversitat però millorant la qualitat per aconseguir el repte més important, no frustrar l’expectativa.

Com a castellonenc coneix de primera mà el volum de població immigrant que arriba des de Romania i altres països d’Europa de l’Est. Existeix un model de turisme per a estos sectors de població, que fins i tot es pogueren canalitzar a través de l’aeroport de Castelló?

En el pla operatiu de màrqueting, hem d’aprofitar mercats convencionals i mercats emergents, com ara Escandinàvia, Europa Central i de l’Est i Àsia, este últim gràcies a la ruta de la seda. Per connectivitat aèria, països com Romania són tota una expectativa, des de l’aeroport de Castelló hi ha tres vols regulars a Bucarest. El treball amb els cònsols i ambaixadors romanesos crea condicions perquè el treball continue, tot i que bona part dels vols estan lligats a les relacions familiars.

Arribarem a tindre tants turistes asiàtics com britànics?

Estem lluny d’això, però el mercat xinés està en constant creixement. Xina va camí de ser una poténcia que 2020 será qui més turistes exporte. La cultura, la història, les tradicions són les coses que busquen. La ruta de la seda és una gran passarel·la cultura per a fomentar la empatia entre orient i occident que tenen molt a veure: la xufa, la pólvora, la porcellana, etc. També hem de dir que la conectivitat aèria és creixent i millorarà amb Europa i nosaltres hem d’estar ahí.

Arribarem a tindre tants turistes asiàtics com britànics?

Estem lluny d’això, però el mercat xinés està en constant creixement. Xina va cap a ser una potència que en 2020 serà la que més turistes exporte. La cultura, la història, les tradicions són les coses que busquen. La ruta de la seda és una gran passarel·la cultural per a fomentar l’empatia entre orient i occident, que tenen molt a veure: la xufa, la pólvora, la porcellana, etc. També hem de dir que la connectivitat aèria és creixent i millorarà amb Europa i nosaltres hem d’estar preparats per a ser una destinació atractiva.

Podem dir a dia d’avui que les pors del Brexit no eren para tant?

Malgrat que el Brexit turístic pareixia una mal presagi, no hem sentit un problema, de fet ha repuntat des que es va aprovar el referèndum.

Com a secretari del PSPV de preparació al futur, tot i que és un nom molt genèric, quina és la teua funció en la nova executiva del PSPV?

Ximo Puig ha volgut crear una secretaria que és molt evocadora però que a la vegada és molt necessària i pertinent. És una secretaria a tall de laboratori d’idees i com a prescripció del futur. Això entronca amb el primer valor del socialisme, que és canviar el futur. Una política d’esquerres i transformadora ha de preparar-se i no pot deixar-se a la rutina.
Este partit va nàixer per a fer front a les contradiccions de la primera revolució industrial, tot canviarà ara en la quarta revolució industrial: canviaran les cares de les tiranies i les contradiccions però tiranies i contradiccions seran i hi haurà que fer-li front. Hi Haurà que preservar la dignitat humana i l’ocupabilitat entre altres. Evitar que apareguen noves discriminacions i segregacions.

Després d’un procés de primàries que no ha donat un resultat hegemònic, és ara Ximo Puig més dèbil davant Ferraz o de la Moncloa?

No, Ximo Puig és una figura que té unes característiques i una qualitat prou per damunt dels resultats orgànics, poques persones tenen eixe don. En eixe sentit el discurs de Ximo està, no només intacta, sinó més forta que abans.