Agents de la Policia Nacional, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, han desenvolupat una operació contra el frau a la Seguretat Social a la província de València. S’han investigat a nou persones com a responsables d’impagaments de quotes que han causat un perjudici total a l’Administració de més de 3.000.000 d’euros.
La investigació va començar a mitjan passat any gràcies a diferents escrits-denúncia remesos per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Els agents han revisat i analitzat quatre expedients d’empreses deutores, totes elles domiciliades a la província de València, determinant la implicació dels investigats en diversos delictes.
Els agents han constatat que els responsables dels il·lícits són principalment els administradors i socis de les empreses, si bé també s’ha detectat la implicació de familiars directes i de treballadors que actuaven com testaferros. Aquests últims sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.
Els policies han realitzat informes patrimonials de les persones i empreses implicades, aconseguint aflorar béns que havien tractat de ser ocultats per a evitar les accions executives dels creditors, simulant amb això una situació d’insolvència.
Diverses formes de defraudació
Els agents han detectat que, amb la finalitat d’eludir el pagament de les quantitats degudes, les defraudadors posaven en pràctica diverses conductes. Creaven successivament societats mercantils a les quals transferien l’activitat que venia desenvolupant la deutora, o entramats empresarials en els quals l’activitat empresarial apareix en l’una o l’altra segons convinga. També s’ha detectat la transmissió de la titularitat dels béns entre empreses o empresaris, impedint o dificultant la seua localització, l’ocultació als organismes competents de l’Administració per a eludir el pagament del deute o la simulació de delictes –robatoris o furts- per a distraure els béns mobles.
De tots els expedients revisats destaquen dos per el “modus operandi” realitzat per a cometre el presumpte frau. Els agents van detectar un establiment comercial que el seu administrador havia deixat sistemàticament si es fes càrrec de les obligacions amb la Seguretat Social. Quan l’empresa va aconseguir un deute d’uns 400.000 euros van vendre les participacions per “un euro” a una altra empresa pantalla, representada per una persona insolvent. Paral·lelament van crear una nova mercantil a nom d’un familiar. Quan començava a defraudar a la Seguretat Social, posaven al capdavant de la mateixa a un nou testaferro previ pagament dels seus serveis.
L’administrador actuava sempre amb diners en efectiu, tant per al pagament de nòmines com de proveïdors, sense fer ús de comptes bancaris ni permetre el pagament amb targeta evitant així qualsevol acció executiva. A més utilitzava diversos ardids jurídics per a ocultar les seues propietats, arribant a falsificar un contracte de lloguer d’un local amb la seua pròpia mare, morta cinc anys abans. Amb aquesta operativa havia aconseguit defraudar més de 750.000 euros.
En l’altre cas, els responsables d’un establiment hostaler van deixar si es fes càrrec del pagament de les quotes dels seus treballadors, si bé sí que realitzaven la deducció de les seues nòmines creant un forat a la Seguretat Social de més de 500.000 euros. Per a cometre la seua activitat delictiva van arribar a simular i denunciar falsament robatoris en l’establiment per a distraure d’aquesta manera l’acció de l’Administració.
