Després d’una mica més de cinc anys i mitjà d’aplicació preferent de la citada Llei, que ha portat amb si una realitat social que suposa que en la major part de les llars valencianes, després d’una ruptura sentimental o matrimonial prèvia, s’hagi dictat un règim de custòdia compartida dels fills en comú. Doncs era aquest el règim preferent que imposava l’esmentada Llei, gairebé de forma automàtica, quan hi havia discrepàncies entre els progenitors i no sempre respectant-se o aplicant-se el millor o el més aconsellable o convenient per a cada menor en concret. Entre altres coses perquè la càrrega de la prova venia invertida, de manera que era el progenitor que s’oposés a la custòdia compartida qui havia d’acreditar lo poc aconsellable d’aquest model per al cas concret referent al seu fill o fills. El que en la pràctica era realment complicat, donat especialment l’existència d’informes pericials “model” que habitualment venien a fer una “lloa” a la custòdia compartida, fins i tot en casos en els quals els menors mostraven el seu rebuig a anar-se amb un dels progenitors, en ocasions la mare, en unes altres el pare.
Aquesta imposició legalment reconeguda ha arribat a la seva fi amb la sentència del Tribunal Constitucional, encara que, les raons i fonaments de la Sentència d’Inconstitucionalitat de la Llei Valenciana de Custòdia Compartida el són per raons de falta de competència de la Comunitat Autònoma Valenciana per regular i legislar en matèria de dret de família i no per raons de fons respecte de si la custòdia compartida, com a model, és millor o pitjor que la custòdia monoparental.
No obstant això, sigui com sigui, la realitat és que a partir de la citada sentència, tornem a l’aplicació preferent del Codi Civil, que mentre no venja reformat, no estableix la custòdia compartida amb caràcter preferent, sinó que, a partir d’ara, aquell progenitor que vulgui la custòdia compartida, haurà de demostrar en el judici que aquest model és el més aconsellable per regular les relacions amb els menors en aquest cas concret. Quedant ara la càrrega de la prova en mans de qui reivindiqui el règim de custòdia compartida i no a l’inrevés, com era amb l’aplicació de la llei de custòdia compartida, com es coneix col·loquialment.
Un altre punt a comentar, però de forma molt breu, és que la declaració d’inconstitucionalitat de la Llei Valenciana de Custòdia Compartida no té efectes retroactius, per la qual cosa, totes aquelles sentències de custòdia compartida dictades amb anterioritat a la sentència d’inconstitucionalitat de la llei i a l’empar de la, per aquell temps, vigent Llei Valenciana de Custòdia Compartida seguiran en vigor.
No obstant això, gens impedeix a aquell progenitor que ho estimi oportú, presentar una modificació de mesures, a l’empar del que es disposa en el Codi Civil i deixar al progenitor que defensi la custòdia compartida la càrrega de la prova. Havent de, no obstant això, donar arguments de fons a la demanda de modificació de mesures, doncs com bé sabem per plantejar-la ha de tenir lloc algun canvi en les circumstàncies respecte al moment en què es va decretar el model que es fixés en la sentència del procediment principal de divorci o mesures de fills extramatrimonials que ara es pretén modificar.
Teresa Roig Fernández és advocada en SGR Advocats
