Intersindical Valenciana qualifica d’“estètica” la pujada retributiva de Montoro als empleats públics

PublicitatAcadèmia Valenciana de la Llengua  

Divendres, 9 de març, es va signar un acord entre el Ministre Montoro i les organitzacions sindicals CCOO, CSI-F i UGT on, entre altres qüestions, s’estableixen els increments retributius dels empleats i empleades públics pel període 2018-2020. A aquest acord es preveu un increment de les retribucions dels empleats i empleades públics del 8,75% a tres anys, quan realment, la part fixa més els fons addicionals són el 6.5% i la resta, el 1.5% evolucionarà paral·lelament al comportament del PIB i el 0.55% es vincula íntegrament al compliment de l’objectiu de dèficit de les Administracions Públiques en 2020. Per tant, la primera valoració ha de ser negativa; doncs, s’ofereix un missatge que manca de rigor i peca d’excés d’optimisme.

Per intentar fer una aproximació valorativa, cal contrastar les dades sobre els augments retributius amb la previsió de l’evolució de l’IPC pel període 2018-2020 i després, fer una estimació de les previsions que fan el mateix Govern i uns altres organismes i entitats financeres, sobre la previsió d’evolució del PIB i el dèficit públic per aquest mateix període i comparar amb els objectius marcats per aquests indicadors a l’Acord.

PublicitatTroballengua  

En aquest sentit cal destacar que l’acord omet qualsevol referència a la variació de l’IPC, un 4.4% de mitjana per aquest període, depenent de les fonts, que s’ha de restar del 8.75% d’augment. Si, a més, ajustem la proposta d’increments retributius variables vinculats al compliment dels objectius de creixement del PIB i de reducció del dèficit públic, a les previsions que fa el mateix Govern de l’Estat, l’FMI o El Banc d’Espanya, la pomposa xifra del 8.75% d’increment salarial pot veure’s seriosament restringida, perquè els objectius de creixement econòmic, del 2.5% del PIB per 2018 i 2019, són difícils d’aconseguir i la reducció del dèficit públic al 0.5% del PIB en 2020, és poc menys que una quimera.

Per aquestes raons, i amb la prudència requereix una situació econòmica internacional prou voluble, des de la Intersindical Valenciana estimem l’augment retributiu pel període 2018-2020 en un 2.95 € real. Amb aquestes dades, la valoració no pot ser mai positiva, si parlem en termes de recuperació del poder adquisitiu perdut.

El contingut retributiu de l’Acord és confós i subjecte a excessius condicionants futurs que fan d’ell una entelèquia difícil de valorar i al mateix temps, susceptible de titulars grandiloqüents, que res tenen a veure amb la realitat. L’augment retributiu del personal de les Administracions Públiques que anuncien, superior al 8% en tres anys, pot quedar-se en un miratge d’un 2.95%, si l’evolució dels indicadors macroeconòmics; tant de l’IPC, del PIB o del dèficit públic no és molt favorable. I tot apunta que no hi ha moltes probabilitats que així siga.

Pel sindicat, amb aquesta proposta d’acord retributiu, s’ha pretés amagar, amb promeses i il·lusions econòmiques sense fonament, una realitat que és ben crua: un augment que, a males penes, arriba a un 3% en tres anys, quan les treballadores i treballadors públics arrosseguem a l’esquena una pèrdua de poder adquisitiu que perfectament pot arribar fins al 16.6% des de 2010. Pensem que tant el Ministre d’Hisenda, com les organitzacions sindicals signants, CCOO, UGT i CSI-F, per diferents raons, pretenen consolidar la repercussió de la crisi econòmica en les treballadores i treballadors públics: el primer, perquè mai ha cregut en els serveis públics i en la dignitat de la classe treballadora i, els altres, perquè han mancat de perspectiva global i a llarg termini de les conseqüències d’aquest acord.

Intersindical Valenciana denunciarà públicament la penosa realitat que s’amaga darrere d’unes xifres absolutament allunyades de la realitat i seguirà reivindicant la recuperació plena del poder adquisitiu perdut pel personal de les Administracions Públiques.

Subscriu-te!Desdejuna amb Actualitat Valenciana