viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El Levante U.D. revalida el seu ascens a Girona

Hi ha victòries que es fonamenten des de l’orgull i també des del cor. Potser és el cas. El Levante U.D. es va homenatjar i va homenatjar a la disciplina del futbol amb un partit majúscul davant el Girona. No era un assumpte intranscendent tot allò que poguera ocórrer a l’interior de la pastura. La consecució de l’ascens a Primera Divisió guia els passos de la societat del barri d’Orriols. És un aspecte que condiciona la psique dels jugadors que prepara Muñiz. És una qüestió innegable perquè exerceix d’alliberament de la ment dels futbolistes granotes proporcionant una pau espiritual inqüestionable pels rèdits que ofereix, però el bloc se sentia desafiat en la frontera que tracta de perpetuar, és a dir, el Ciutat, per un Girona que cerca projectar-se en adreça cap a l’élit. Era una trobada per a afrontar des de l’orgull i des de la raça. La resposta del grup llevantinista va ser exquisida davant un oponent amb llinatge. El Levante U.D. es va manifestar amb la convicció dels quals se senten protegits i ungitss per la gràcia de Déu. El seu discurs va ser selecte i distingit i únicament va semblar estar en dubte en els minuts finals de la cita després de la diana del sempitern Longo. Abans Morales i Róber Pier havien proclamat la jerarquia blaugrana amb dues accions meritòries que, en certa manera, van ressaltar l’actitud de la institució blaugrana. Morales va aprofitar un error de la defensa forana per a fustigar la meta catalana. El fet accentua la intensitat d’un bloc compromès d’arrel amb el partit que va entendre era capital. En la represa Róber Pier va ampliar les distàncies amb un gol altament revelador dels seus caràcters com a futbolista.

Potser hi haguera un cert halo de reivindicació durant el recorregut marcat pel desenvolupament dels noranta minuts reglamentaris. Casadesús va tornar a les trinxeres d’inici per a certificar les seues credencials. En la diana del migcampista va mostrar el seu arsenal d’intencions amb la pilota fixada als seus peus. El balear va filtrar una passada entre línies sobre l’aparició de Jason pel costat dret. L’acció va ser realment meteòrica. Víctor Casadesús es va acostar als dominis del club català mentre el seu radar es posava en funcionament per a exercir un rastreig de la situació en llaures a adoptar la decisió més apropiada. Ningú domina els espais com el futbolista illenc. No obstant això, caldria analitzar la gènesi de la jugada que va significar el segon gol en major profunditat. Si algú adquireix consistència i transcendència és Róber Pier. La jugada és un paradigma de les seues prestacions.

Tota la maniobra va gravitar entorn de les seues botes afilades. Róber Pier va detenir el tràfic en l’eixida del Girona des de darrere per a reiniciar l’operació. Va estar en el tall i també en l’arrencada de la diana. Va exercir d’algutzir, de carceller i d’arquitecte. I com esdevé des del Renaixement va posar la seua signatura a una gran obra. Róber Pier va arribar des de darrere amb llançament i valentia per a reclamar el pes específic que està adquirint en l’ecosistema granota. No és fàcil el procés de reconversió que ha patit per a avançar dos passos cap avant des de l’eix de la saga fins a la línia de mitjans. No és una tasca senzilla metabolitzar els conceptes perquè hi ha una variació dràstica, però el jugador gallec assumeix el repte amb noblesa i amb estil. I compendia diverses figures en una. Té capacitat per a desmantellar el futbol que proposa l’equip contrari des d’aqueix espai i presenta dots de comandament per a edificar el joc.

Hi ha múscul i elegància. El resultat és prometedor perquè parla d’un futbolista de quirats. Amb prou faenes va haver-hi notícies del Girona en el primer acte. Morales va aniquilar la seua ànima després d’aprofitar un clamorós fallada defensiva. Morales es va perfilar vorejant l’àrea i va tocar amb delicadesa. El El Levante U.D. li negava la vida al seu oponent i es projectava des de les bandes amb fruïció. En aqueixa fase, l’arquer visitant va mantenir les constants vitals del seu equip. Els seus guants vigorosos van mantenir en peus al Girona quan vorejava l’abisme. Bounou va reduïr un tret a frec de roba de Morales després d’una obertura deliciosa de Roger. Instants després el Pistoler va xocar amb el porter quan semblava proclamar el gol. La seua última aparició, en aqueix període de la confrontació, va anar davant un tret enverinat de Casadesús. El porter no es va deixar intimidar pel poder dels atacants locals. Tampoc ho va fer el El Levante U.D. quan es va sentir amenaçat després de la diana de Longo. L’italià, fidel a la seua cita amb el gol en els duels davant l’equip granota, va generar un estat d’incertesa que, no obstant això, no es va perllongar.

Últimas noticias

Contenido relacionado