El nom de Bardhi va ressonar amb força en el llegendari estadi del Collao d’Alcoi en diverses fases de la confrontació que va creuar al Levante i al Villarreal en un nou assaig de preparació per a la temporada que ja comença a albirar-se en l’àmbit de LaLiga Santander. El fet no és anecdòtic. En realitat, és simptomàtic del que va esdevenir sobre el verd amb el jugador macedoni com a protagonista estel·lar mentre va estar ancorat al rectangle de joc. Si algun aspecte accentua, és el seu ascendent en l’ecosistema del duel. La graderia va correspondre la seua notable actuació amb una salva d’aplaudiments quan va enfilar el camí cap als vestuaris al caient del minut seixanta. La seua targeta de presentació davant un dels equips que componen la nòmina de l’aristocràcia de la competició de lliga va ser pròdiga en recursos. Bardhi va deixar gelat a Andrés Fernández des de la balconada de l’àrea amb un inapel·lable llançament de falta. Va ballar amb el seu parell en una rajola per a fregar el segon gol en el seu compte particular, després de trepitjar les rodalies d’Andrés, en els minuts finals del primer acte, i va oferir centelleigs de qualitat durant la seua participació davant el Submarí Groc.
Bardhi es va deixar veure per tots els costats de l’atac blaugrana capitalitzant l’acció. El número deu que acaba d’heretar de Rubén sembla fer justícia a les seues credencials quan s’associa a la pilota. És inqüestionable que la pretemporada no és el millor moment per a establir dogmes de fe, però si que hi ha espai per a les certeses i per a oferir anotacions de rellevància. Hi ha fusta de futbolista en les botes de l’internacional per Macedònia. Ho va demostrar amb fets davant un rival poderós. Potser va ser un dels aspectes més ressenyables de la derrota davant el Villarreal en un duel en el qual Muñiz va agitar la banqueta per a acabar amb una àmplia representació del filial sobre la pastura Des d’eixe prisma, potser cal recelar del contingut que destil·la el marcador definitiu (3-1). El Villarreal va aconseguir girar el curs dels esdeveniments quan la trobada avançava amb decisió cap al seu final.
El preparador asturià va apostar per un bloc totalment recognoscible en el naixement del xoc. El seu oponent també va saltar amb la guàrdia pretoriana amb perfils de la talla de Soriano, Fornals, Sansone o Soldat. El duel prometia en virtut dels actors que es disseminaven per la superfície del camp. El Levante va ser adquirint major consistència i graus en el seu futbol a mesura que s’anaven succeint els minuts. Va haver-hi temps per a tot durant el transcurs de la primera hora. Els guants forts de Raúl van sostenir a l’esquadra granota en l’arrencada. El meta basc no es va deixar intimidar per la figura de Sansone. L’arquer no es va diluir en l’un contra un. Abans havia tirat de reflexos davant un mortífer tret de Leo Suárez. El Villarreal es va expressar amb major convicció en l’epifania de la cita. El grup d’Escribá es va projectar des del costat dret del seu atac.
No obstant això, el Levante va demostrar arrests i personalitat per a girar el sentit del duel davant un tità de la Lliga que s’apresta a iniciar una nova aventura per la Vella Europa. Campaña va llançar un advertiment en forma d’obús que va exigir una excel·lent resposta d’Andrés. Morales i Iván obrien els marges del verd. Les línies es van estrényer i el cuir va començar a passar per les botes dels futbolistes blaugranes. L’esfèric rondava el cel defensat per Andrés.
El Levante es va presentar en l’avantsala del gol, encara que potser va estar mancat de precisió en la decisió final. No va ser el cas que exemplifica Bardhi. El macedoni va arreplegar amb manyaga la pilota. Ho va situar amb suavitat sobre la gespa i va llançar una mirada retadora. Els seus ulls no es van perdre en l’infinit. Bardhi va rastrejar la porteria groga per a llançar amb la precisió d’un cirurgià, reeditant la imatge que va deixar davant el Cadis dilluns passat. Hi ha màgia en les seues botes i la seua aclimatació va vent en popa i a tota vés-la. El Levante va marxar als vestuaris amb avantatge en el marcador i reforçat pels successos esdevinguts sobre el verd. El grup va mostrar personalitat i caràcter en un test d’envergadura. La confrontació va canviar en la represa. Tant Muñiz com Escriga van alterar el paisatge disposat amb anterioritat. El Villarreal va remuntar en l’últim quart hora.
