L’entrenador asturià Marcelino García Toral arrancarà la seua segona temporada al capdavant del València, la qual cosa suposa un repte ja que cap tècnic ha aconseguit completar-la des que Unai Emery isquera de l’entitat valencianista en 2012.
Marcelino es va fer càrrec de l’equip al començament de la temporada passada i després de signar una de les millors campanyes dels últims temps va aconseguir classificar a l’equip per a disputar la pròxima Lliga de Campions, la qual cosa ha reforçat l’aposta del club per un projecte a llarg termini.
Des que deixara el càrrec Unai Emery, actual preparador de l’Arsenal, al final de la campanya 2011-2012, un total de deu entrenadors s’han assegut en la banqueta del València en una clara mostra de la inestabilitat viscuda en este període.
Així, Mauricio Pellegrino, Ernesto Valverde, Miroslav Djukic, Juan Antonio Pizzi, Nuno Espirito Santo, Gary Neville, Pako Ayestarán, Cesare Prandelli, Salvador González ‘Voro’ i Marcelino García han sigut els inquilins de la banqueta de Mestalla en este temps.
Solament Valverde va deixar l’equip de Mestalla per voluntat pròpia quan tenia l’opció de seguir després de sis mesos en els quals va redreçar l’equip després de rellevar en la banqueta a l’argentí Mauricio Pellegrino al desembre de 2012, mentre que Voro va ser la solució d’urgència fins a en tres ocasions en este període.
De tots ells, l’únic que va tenir l’oportunitat d’iniciar dos projectes va ser el portuguès Nuno, que va aterrar a Mestalla en la temporada 2014-2015, en la qual va classificar a l’equip per a la Lliga de Campions, i que va dimitir en la jornada 13 de la següent campanya.
Per a trobar un entrenador capaç de superar el repte d’eixa segona temporada cal remuntar-se a Unai Emery, que va romandre en el càrrec quatre temporades, en el període que abasta des de la des de la 2008-2009 fins a la 2011-2012.
Marcelino, que no havia sigut un tècnic de projectes llargs en els seus primers anys de carrera després de passar fins a per quatre equips en cinc cursos (Recreatiu, Racing, Zaragoza i Sevilla), sí va ser capaç de trobar estabilitat a Vila-real.
En el club castellonenc va romandre tres temporades i mitja, ja que va agafar a l’equip a meitat de la temporada 2012-2013 en Segona i, després d’aconseguir l’ascens, ho va dirigir entre 2013-2016 en Primera Divisió.
Ara, l’entrenador asturià afronta el repte de consolidar el projecte iniciat el passat curs en el qual es va aconseguir l’objectiu màxim de tornar a la Lliga de Campions després de dues temporades molt allunyats de la zona noble de la classificació de La Liga i un carrusel d’entrenadors per la crisi esportiva que va viure l’entitat.
