El ministre de Cultura i Esport, Màxim Huerta, va ser sancionat a abonar 218.000 euros a Hisenda pels impostos que va deixar de pagar en 2006, 2007 i 2008 quan treballava com a presentador de televisió i declarava a través d’una societat, la qual cosa permetia tributar menys que si ho hagués fet com a renda personal amb l’IRPF.
El diari El Confidencial publica hui la decisió de la Sala del Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que desestima els recursos de Huerta després de notificar-li l’Agència Tributària el que havia de pagar.
Fonts del Ministeri de Cultura han explicat a Efe que al llarg del dia hi haurà explicacions del titular del departament sobre aquest assumpte.
Segons el TSJM, el llavors presentador a “El programa d’Ana Rosa” (Telecinco) va ingressar en aquests tres anys gairebé 800.000 euros a través de la societat limitada Almaximo Professionals de la Imatge, de la qual era únic accionista i administrador des de 2006 i que va ser liquidada a la fi de 2016.
La resolució sosté que les factures de la societat es refereixen exclusivament a prestacions de servei de Huerta amb tercers, és a dir, “guarden una relació directa amb el soci com a presentador”, encara que l’objecte de la mateixa fos l’organització i producció d’espectacles públics o l’assessorament d’artistes.
A través d’Almaximo Professionals de la Imatge S.L., Huerta va declarar a Hisenda en 2006, 2007 i 2008 els ingressos, despeses i beneficis a través de l’impost de societats.
D’aquesta forma, per gairebé 800.000 euros d’ingressos en aquests tres exercicis, va tributar en IRPF 21.860 euros, per la qual cosa va eludir “els tipus impositius progressius i més elevats d’IRPF”.
Els criteris d’Hisenda van ser modificats en 2012 en establir que els serveis professionals havien de tributar-se com a impostos personals com és el cas de Huerta, segons la resolució que fa responsable al ministre d’una infracció de la llei “per deixar d’ingressar en el termini establert en la normativa de cada tribut el deute tributari que hagués de resultar de la correcta autoliquidació de tribut”.
Inclosos costes, despeses de demora i la mitjana de la pujada de l’IPC la xifra actualitzada de la sanció és 253.253 euros, encara que el frau inicial és de 218.322 euros, segons detalla El Confidencial.
El president del sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), Carlos Creuat, explica també a aquest mitjà que “no existeix delicte perquè el frau no supera els 120.000 euros per exercici i no hi ha una voluntat dolosa” en l’actuació del sentenciat.
Amb tot, la sentència del TSJM estima que la conducta “no pot ser qualificada sinó de voluntària i culpable, en el sentit que s’entén que li era exigible una altra conducta diferent, no puguen-se apreciar bona fe en la seua actuació amb vista al compliment de les seues obligacions fiscals”. EFE
