Nou Mestalla, el monument a l’especulació

31

Han passat 10 anys des que s’iniciaren les obres d’una construcció que probablement no veu la seua fi, almenys, tal com li la va concebre en un origen. En esta vida se saben que coses es comencen, però no quines s’acaben, probablement, el Mestalla no tinga una fi com el que es va somiar fa una dècada.

Quan es va fer públic que la construcció del Nou Mestalla es faria en Corts Valencianes el preu del m² va pujar com l’escuma, molts inversors van comprar locals a preu d’or amb l’objectiu de traslladar els seus bars als voltants del nou estadi o amb la finalitat de tenir un espai per al marxandatge. Gens més lluny de la realitat, que amb el retard de les obres no van poder pagar els terminis de la compra del baix i van perdre tot els seus diners. Açò és el resultat de l’especulació a tots els nivells.

La iniciativa de la construcció del Nou Mestalla va partir de Juan Soler en el seu moment com a president del Club, que va venir recolzada pel llavors president de la Generalitat Francisco Camps i per l’alcaldessa Rita Barberá.

Malgrat l’aforament de 75.000 espectadors que pot albergar este projecte de coliseu del futbol, serà difícil que puguem imaginar-ho com es va visualitzar en 2007. Ni el decadent estat del club, ni del banc que ho va avalar (la inexistent Bancaixa) ni la ciutat en si mateixa, aspiren ja a eixe model de concentracions.

Teatre Escalante Pi