La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que l’Estratègia Valenciana per la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano constitueix una eina “transversal” per avançar en la inclusió real d’un col·lectiu, la identitat del qual “forma part inseparable de la tradició i la cultura valenciana”.
Oltra ha presentat l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano i la campanya institucional #LaVeuGitana2018, on ha precisat que “fins a l’arribada del Consell del Botànic les polítiques públiques per pal·liar l’especial vulnerabilitat de la població gitana mancaven d’un pla estratègic integral, i d’una avaluació”.
Aquesta situació, ha lamentat, “impedia tenir un rigorós diagnòstic de la situació de vulnerabilitat amb les diferències zonificades a la Comunitat Valenciana”.
La vicepresidenta ha explicat sobre aquest tema que la Conselleria ha treballat, conjuntament amb els col·lectius, els municipis i les universitats, “per superar aquesta necessitat amb l’elaboració d’una estratègia des d’un enfocament transversal de gènere, d’igualtat en la diversitat, educació, salut, ocupació, habitatge, cultura, joventut, participació i igualtat de tracte”.
Entre les mesures de l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano, Mónica Oltra ha explicat que l’Estratègia proposa que s’incloga en la propera reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana el “reconeixement i protecció” del poble gitano i de la seua llengua i cultura, així com la creació d’un Consell Valencià del Poble Gitano intergeneracional i paritari que actuarà com a “òrgan de coproducció i codecisió de les polítiques públiques relatives a la població gitana”.
Una estratègia que, segons ha indicat la consellera, compta amb sis eixos centrats en la lluita contra la discriminació, accions en l’àmbit educatiu, polítiques de salut, foment de l’ocupació, accés a l’habitatge i mecanismes de foment de la participació.
Mónica Oltra ha recordat que per al disseny i desenvolupament de l’estratègia i d’un pla integral, la Conselleria creà una comissió mixta amb l’objectiu de coordinar a totes les institucions públiques que treballen en l’àmbit de la inclusió del poble gitano i l’engegada dels mecanismes i de recursos públics.
Campanya #LaVeuGitana
D’altra banda, la vicepresidenta del Consell ha presentat la campanya institucional impulsada des de la Conselleria de visibilització del poble gitano, i que aquest any continua amb el hastag de #LaVeuGitana, perquè,” un any més, volem aconseguir que la veu de les persones gitanes siga escoltada en condicions d’igualtat pertot arreu, i particularment la dels xiquets i xiquetes”.
Així, aquest any, segons ha explicat, la campanya gira entorn dels xiquets i xiquetes gitanos, que també tenen una realitat similar a la de la resta de la infància, i al mateix temps una cultura i una tradició pròpia, i que el Consell vol “reivindicar com a part de la història valenciana”.
En aquest context la Conselleria ha engegat un programa per celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano en centres educatius i en el qual van a participar un total de 7.500 xiquets i xiquetes de 20 centres educatius d’Infantil, Prevaldria i Secundària, que tenen una presència de població d’ètnia gitana de 2.500 xiquets i xiquetes.
L’objectiu és donar al professorat d’aquests centres una eina útil i senzilla per executar accions per commemorar el dia del Poblo Gitano. Els centres rebran una guia informativa amb dades sobre el poble gitano i la seua història, que servirà perquè els docents plantegen activitats que afavorisquen una escola més inclusiva.
La campanya també inclou el repartiment de 50.000 borses amb l’etiqueta #LaVeuGitana pels diferents mercats ambulants de la Comunitat Valenciana.
A més, aquest any la Conselleria ha organitzat, conjuntament amb les entitats gitanes i l’ajuntament de Llíria, una jornada per commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano diumenge que ve.
Els eixos de l’Estratègia Lluita contra la gitanofòbia
Respecte a les mesures dels sis eixos de l’Estratègia valenciana, Mónica Oltra ha explicat diverses accions per lluitar contra l’antigitanisme o gitanofòbia alhora que ha denunciat que les dades de l’últim estudi del CIS sobre ‘La percepció de la discriminació a Espanya’ reflectien que les persones d’ètnia gitana “són les més rebutjades de totes les possibilitats que s’oferien”.
Precisament, ha assenyalat, per lluitar contra la gitanofòbia l’Estratègia planteja mesures a través de la promoció de la llengua, història i cultura gitana, la sensibilització sobre la realitat de la població gitana, el suport a les víctimes de discriminació i d’impuls de polítiques municipals de suport al poble gitano.
Concretament, la vicepresidenta ha citat, entre altres accions en aquest àmbit, la creació d’una borsa de docents experts en història, llengua i cultura romaní.
També s’ha referit a la realització de campanyes de sensibilització i a continuar impulsant el finançament de programes per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, pel que la Conselleria d’Igualtat ha destinat aquest any 1,3 milions d’euros, un 46% més que a 2017 i un 65,8% més que a 2015.
Accions en l’àmbit educatiu
Respecte a les mesures de l’Estratègia en l’àmbit de l’educació ha assenyalat algunes com la d’incrementar l’escolarització de 2 a 6 anys, fomentant la incorporació d’aules de 2 anys als barris més vulnerables i donant més pes a l’exclusió social en el barem d’admissió a centres d’educació infantil.
També ha al·ludit a la introducció de la realitat gitana als centres educatius amb la promoció de classes de romaní i cultura gitana com a activitat extraescolar, i a la inclusió de la cultura i la història gitana en els currículums educatius.
Equitat en recursos sanitaris
L’Estratègia planteja a més accions per garantir l’equitat d’accés als recursos sanitaris per part del conjunt de la població gitana, i per promoure hàbits saludables, especialment en la infància i l’adolescència, i donar una atenció específica a les dones gitanes.
Amb aquests objectius, el Consell impulsarà la formació intercultural del personal sanitari, la millora de l’accés a la sanitat de la població romaní estrangera amb formació específica del personal i la introducció de serveis de traducció gratuïts i confidencials, la realització d’una guia específica sobre la maternitat per a les dones gitanes i la formació específica de ginecòlegs i altres especialitats sobre la realitat i la cultura gitana.
Foment de l’ocupació
Amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de la població gitana, l’estratègia inclou amb programes específics de qualificació professional per a majors de 30 anys, amb els programes Avalem Joves i Jove Oportunitat i subvencions a ajuntaments i entitats del tercer sector per a programes d’itineraris destinats majoritàriament a la població gitana.
Accés a l’habitatge
En aquest eix, l’Estratègia planteja accions específiques encaminades a l’erradicació del xabolisme i reducció de la infravivenda entre la població gitana, amb la creació i finançament d’un pla d’acompanyament, en col·laboració amb el tercer sector, que afavorisca els processos de reallotjament de forma inclusiva.
Així mateix, contempla la signatura d’acords amb les entitats bancàries per fomentar la compra i lloguer d’habitatge per part de la població gitana i garantir l’alternativa habitacional i la promoció de la vida independent a les dones gitanes víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles des de la xarxa d’atenció especialitzada.
Foment de la participació
Dins de l’eix d’actuació de mecanismes per al foment de la participació, l’estratègia preveu la realització d’un acord entre la Generalitat, les entitats del sector i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per incorporar a la població gitana als consells de ciutat, consells territorials i als consells sectorials dels municipis.
