Perd Mónica Oltra pes en Compromís?

Les declaracions d'Oltra sobre el referèndum, contràries a la sintonia general del seu partit, evidencien que la vicepresidenta no aconsegueix l'hegemonia dels seus.

“No em mentisques, que m’enverines” per Domingo Rojo

Adoptar mesures contra la contaminació atmosfèrica i la pol·lució en les grans poblacions i àrees metropolitanes de la nostra Comunitat és una qüestió improrrogable...

“La importància de l’entotsolament” per Mónica Meirosu

Deia Ortega y Gasset al principi de la seua obra "L'home i la gent", avui més que mai l'home té com a tasca urgent posar en clar quina cosa és la societat o en cas contrari conceptes com a política, estat, dret, col·lectivitat, nació, revolució, guerra, justícia i la seua relació amb l'individu no estaran clars i sempre cauran els individus, els uns amb els altres, en disputes.

“La indigna eixida de Carbonell” per Santiago Calaforra

Carbonell, aquell portaveu mut que ha fet més soroll per a eixir que en eixa etapa en la qual havia de donar veu a la formació.

“Burjassot necesita un cambio” – l’opinió de Sonia Casaus

Tras dos años de legislatura, la situación de Burjassot se resume en: impuestos y tasas por las nubes, opacidad en la gestión municipal, improvisaciones...
Àgueda Micó Bloc

“Un país per a les persones” – Per Àgueda Micó

Per primera vegada en la història de la nostra democràcia recent el valencianisme polític governa el nostre país. Des de fa dos anys Compromís estem ben presents a les principals institucions valencianes, liderem el govern del Botànic i molts dels ajuntaments valencians, una oportunitat que no podem desaprofitar i que el 25 d’abril, dia especial per als i les valencianistes, hem de posar en valor. Fer valencianisme implica fer polítiques públiques per al nostre territori i la nostra gent i en dos anys de govern ja podem comprovar els resultats d’eixa feina. D'una banda, s'han fet actuacions clares, concretes que vénen a respondre a reivindicacions històriques del valencianisme pel que fa a la nostra llengua: ensenyament, decret de plurilingüisme, homologació de títols, requisit lingüístic en la funció pública. Actuacions que fa ben poc només podíem reivindicar en manifestacions o declaracions d'intencions i que ara, gràcies a l'actuació de les persones que ens representen a les institucions i continuant amb el treball en l'ombra de generacions de valencianistes, van fent-se realitat. D'altra banda, des del valencianisme polític hem aconseguit realitzar accions contra el saqueig del sistema financer, com posar en marxa una comissió d’investigació en el Congrés de Diputats per depurar responsabilitats en la venda per 1 euro del Banc de València a CaixaBank. Accions a favor de les nostres inversions, com la moció aprovada al Congrés dels Diputats que compromet el Ministeri de Foment a invertir en el Corredor Mediterrani. Impulsar acords per unanimitat per a reclamar que els pressupostos de l’estat incorporen totes les reivindicacions valencianes d’inversions en infraestructures. Tasca que lidera Compromís a les Corts Valencianes, al Congrés de Diputats i al Senat. Accions com la defensa dels interessos dels nostres ajuntaments per a que es puguen utilitzar els superàvits que genera la bona gestió del valencianisme a nivell local en inversions financerament sostenibles. També, el valencianisme està assegurant unes condicions de vida digna per a la nostra gent i ho fem enfortint el teixit productiu i promoguent l’ocupació estable i de qualitat. Treballem cap un nou model productiu, que posa en valor l’àmplia experiència acumulada en els sectors tradicionals i que aposta de manera decidida per la qualitat, la innovació, la creativitat i la sostenibilitat. I no podem oblidar, tampoc, qüestions essencials de caire social, que també són part fonamental de l'agenda valencianista, reivindicacions històriques com la gratuïtat dels llibres de text, o l'augment, qualitatiu i quantitatiu, de les beques per a estudiants. I no podem oblidar el treball que es realitza als nostres pobles i ciutats, el més important des d’un punt de vista nacional, d’esquerres i social, fomentant la participació ciutadana i apropant la gestió municipal a la gent del carrer. Gestionant amb pulcritud, transparència i recuperant les hisendes locals que tant van dilapidar els governs de majoria absoluta del Partit Popular. Governs locals que aposten per les persones, per les necessitats bàsiques de la ciutadania, ajudant als que més ho necessiten i donant qualitat de vida a la nostra gent. Això és el valencianisme. Però a totes aquestes accions, a totes aquestes mesures que es desenvolupen des dels governs compromesos, cal sumar-ne moltes més que no es podran realitzar si no hi ha un tracte just cap al poble valencià. La societat valenciana exigim que se'ns tracte amb dignitat per part de l'Estat, des dels pressupostos Generals de l'Estat. No podem continuar gestionant un país amb la misèria pressupostària actual, no podem continuar amb l'infra-finançament que patim. Cal que les institucions valencianes peguen un pas endavant com està fent-se a l'actualitat. Per primera volta, hi ha una responsabilitat històrica per part de les institucions que composen la Generalitat Valenciana defensant el que el poble valencià necessita. Per això, la societat valenciana, organitzacions civils, sindicats, entitats, partits polítics, associacions d’empresaris, universitats, etc. hem d’encapçalar tot un seguit d'accions per a que des de l'Estat se'ns escolte. La millora del finançament, l’assoliment d’unes inversions justes, d'un tracte just ha de ser el mantra diari de la política valenciana. Tot l’esforç col·lectiu que estem fent com a societat s’ha de vore recompensat amb l’assoliment d’un país més lliure, just, igualitari i pròsper. En definitiva, un país per a les persones.

“La querella argentina” per Rosa Pérez Garijo

La ‘querella argentina’ és la única denúncia oberta en el món contra els crims del franquisme i s’instrueix a un jutjat de Buenos Aires. Aquest procediment em produeix, entre altres sentiments, vergonya.

A qui votaries en Ontinyent si hui foren les eleccions?

En l'equador de les eleccions municipals mantindries el teu vot o el canviaries?

“Carmen Martorell: la transparència es consuma en incoherència” per Santiago Calaforra

La creença que si s'ostenta un càrrec ja no es té les mateixes obligacions que un soci de base, és, i ha sigut, la porta a la corrupció.

Pin It on Pinterest