En novembre de 1936 València esdevenia “de facto” capital de la II República Espanyola.
Fugint d’un Madrid que es trobava envoltat per les forces revoltades, el Govern de la II República espanyola es traslladava a València, esdevenint la seua nova capital.
Fugint d’un Madrid que es trobava envoltat per les forces revoltades, el Govern de la II República espanyola es traslladava a València, esdevenint la seua nova capital.
Durant la nit del 6 al 7 de novembre de 1936 els primers soldats republicans arribaven a València. Indalecio Prieto, llavors ministre de la Marina i de l’Aire, va ser el primer a arribar. I Francisco Largo Caballero, President del Govern i ministre de Guerra, va ser l’últim.
Amb ells arribava una legió de buròcrates i d’administratius, tots els que formaven la maquinaria de l’Estat. En les següents setmanes, “l’Espanya oficial” va anar prenent possessió dels millors edificis vacants de la ciutat per convertir-los en ministeris i en seus de multitud d’organitzacions.
Precisament per instal.lar els diferents ministeris i serveis de l’Estat, es va recórrer a l’ocupació de palaus d’aristòcrates o de gent adinerada, que o bé s’havien donat a la fuga per posar fora de perill les seues vides, o bé van cedir les seues propietats per a aquest fi.
Amb ells arribava una legió de buròcrates i d’administratius, tots els que formaven la maquinaria de l’Estat. En les següents setmanes, “l’Espanya oficial” va anar prenent possessió dels millors edificis vacants de la ciutat per convertir-los en ministeris i en seus de multitud d’organitzacions.
Precisament per instal.lar els diferents ministeris i serveis de l’Estat, es va recórrer a l’ocupació de palaus d’aristòcrates o de gent adinerada, que o bé s’havien donat a la fuga per posar fora de perill les seues vides, o bé van cedir les seues propietats per a aquest fi.
L’afluència de refugiats, intel·lectuals, buròcrates, polítics, assessors soviètics, brigadistes internacionals, periodistes, delegacions i diplomàtics estrangers, va transformar inevitablement la ciutat de València en una urbs supersaturada i cosmopolita, amb uns carrers abarrotats de gent on es podien sentir tots els accents d’Espanya i un gran nombre de llengües estrangeres.
La vida transcorria als cafès literaris, als teatres, cinemes i seus socials, que romanien oberts molts d’ells les 24 hores del dia.
En pròxims apunts aniré publicant diferents entrades, en què relataré alguns fets interessants, curiosos i cridaners, segurament desconeguts per a molts, relacionats amb la capitalitat espanyola que durant quasi un any va ostentar la ciutat de València.
