EL CARRER DE LES BARQUES. PERÒ DE QUINES BARQUES?

6
9587

Un dels carrers més importants que donen a la plaça de l’Ajuntament és el de les Barques, un dels més cèntrics i transitats de la ciutat. Aquest carrer acaba a l’encreuament amb el carrer Poeta Querol.

Prou a sovint he sentit a familiars i amics donar opinions diverses sobre l’origen del nom d’aquest carrer, tot i que dues d’elles han sigut les més repetides.

 

La primera d’aquestes opinions assenyala que l’origen d’aquest nom es podria deure al fet de què com el seu actual traçat coincideix amb el d’un antic braç del Túria, les barques passarien per allà en romandre el riu encara navegable en l’època musulmana, o fins i tot en els primers anys de la dominació cristiana.

Hi adjunte a continuació un plànol de la ciutat actual, en què es representa l’antic traçat del braç del Túria que va ser encegat. Hi assenyale amb una fletxa el carrer de les Barques, on es veu com coincideix molt aproximadament amb l’antic traçat d’aquell braç del riu:

 

La segona d’elles situaria l’origen del nom en les barques que circularien per aquest carrer en el dies immediats a la riuada que va patir València en 1957, ja que segons els registres existents, l’altura de l’aigua en aquest carrer va arribar fins als 2.70 metres d’alçada:

 

El que he de dir és que cap de les dues versions tenen un rerefons de veritat.

Pel que fa a la primera d’elles, cal dir que és cert que un antic braç del riu Túria coincidia amb molta aproximació amb l’actual traçat del carrer. Però també he de dir que aquest braç no se sap si alguna volta va ser navegable, i que molt probablement va ser encegat en algun moment just desprès de l’arribada dels musulmans a la ciutat de València fa tretze segles, no existint cap document històric conegut que ens parle de la seua navegabilitat en cap moment de l’historia de la ciutat. Per tant, mai ha hagut cap constància històrica, ni escrita ni oral, que ens parle de la navegabilitat amb barques d’aquesta zona de la ciutat.

En relació a la segona d’aquestes opinions, he de dir que també és cert que pel carrer de les Barques es van utilitzar barques per poder moure’s per la ciutat, degut a l’extraordinària alçada a la que van arribar les aïgues durant la riuada, cosa que també va passar en molts altres indrets de la ciutat. A més que aquest nom era molt anterior a la data de la riuada, per la qual cosa no podem associar els dos fets.

Per tant, quin és el veritable origen del nom del carrer de les Barques?


La vertadera raó ve del fet que a la seua banda dreta, mirant-lo des de l’actual plaça de l’Ajuntament, antigament s’assentava allà el barri de pescadors de la ciutat.
En ell habitaven pescadors i calafats que fabricaven barques i vaixells de xicotetes dimensions (els més grans es construïen a les Drassanes del port), què portaven amb carros o galeres fins a la mar, bé a través de l’actual traçat, aquest sí, del riu Túria, encara en aquells dies navegable, o bé per l’antic camí del Grau, creuant el pont del Mar.

La via natural d’eixida de les barques recent construïdes en els tallers artesanals dels pescadors era precisament el carrer de la Barques, que buscaven, a través de la seua prolongació pel carrer Pintor Sorolla i la Glorieta, la Porta de la Mar de l’antiga muralla cristiana de València, situada enfront de l’actual Palau de Justícia (aleshores Duana de la ciutat) per on tenien l’eixida natural, o bé al riu, o bé cap al Camí del Grau.

Amb el pas dels anys aquesta activitat dels pescadors va anar a poc a poc desapareixent, fent que el barri s’anara degradant per omplir-se de tavernes i locals de prostitució, sent-hi prou freqüents els incidents i les baralles als seus carrers.

Tal va ser la situació de degradació a què es va arribar, que a finals del segle XIX l’ajuntament va ordenar la demolició total del barri, de manera que els antics edificis i locals dels pescadors van deixar pas a les noves construccions d’edificis d’estils eclèctics i modernistes que la gent benestant va anar construint-hi.

El centre urbà de València començava a eixamplar-se i el carrer de les Barques es va omplir d’elegants edificis senyorials, dels que actualment podem gaudir en passejar per aquest indret.

Al llarg dels seus anys d’història, el carrer de les Barques ha patit molts canvis, tant en la seua arquitectura com en el seu nom. En diversos documents que van des del segle XVII fins al XIX, s’esmenten que aquest carrer també era conegut com La Morera, ja que en el seu extrem hi havia una antiga morera. Anteriorment, al segle XV, aquest carrer també va rebre el nom de Vall Cobert, perquè passava la sèquia del valladar pel seu costat, precisament coincidint amb l’antic traçat del braç del riu Túria.

Hi adjunte a continuació un parell de fotografies ben curioses. En ambdues és reconeixible el Teatre Principal, que ens ha de servir de referència per a poder-nos situar i saber des d’on s’ha fet cada fotografia.
En la primera fotografia, presa a finals del XIX, podem veure l’aspecte del carrer de les Barques d’aleshores. A la dreta s’hi troba la façana del Teatre Principal, i a l’esquerra les façanes de les cases del desaparegut barri de pescadors:


I en la següent fotografia, prou sorprenent, podem veure l’immens buit que va provocar en el centre de la ciutat el complet enderrocament del barri de pescadors.

Al fons s’hi aprecia la façana del Teatre Principal (assenyalat amb el quadre) i la de les d’altres cases que corresponen a un dels costats del carrer de les Barques. L’altre costat, el del barri de pescadors completament enderrocat, ja no hi existia.

Com a curiositat he assenyalat amb una fletxa la posició on es troba l‘actual edifici del Banc de València del carrer de les Barques. Aquesta fotografia estaria pressa des de l’actual plaça de l’Ajuntament, aproximadament en el seu encreuament amb el passeig de Russafa:

6 COMENTARIS

    • El nom del carrer de la nau li ve d’una antic hostal que es trobava en aquest carrer anomenat “Hostal de la Nau”, al voltant de l’any 1700. De fet, durant un temps aquest carrer s’anomenà “carrer de l’Hostal de la Nau”.

  1. València n’ha tingut moltes de riuades. Moltíssimes. És segur que aquest braç una i altra vegada ressuscitava per tornar a bressolar l’aigua enfurida des de temps ancestrals. Per això de segur que traurien les barques dels calafats per a desplaçar-se’n. L’aigua, quan hi cal, sempre cerca el seu bressol.

    • Josep, no hi ha cap referència historiogràfica sobre això. El nom del carrer li ve, sense dubte, del cami que agafaven els pescadors per a traure les seues barques cap a la mara o cap a l’albufera.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here