En l’apunt anterior havia parlat d’una de les joies més desconegudes de l’arquitectura gòtica que té la ciutat de València: la Capella Reial del Convent de Sant Domènech.
Sense cap dubte, si preguntarem a molta gent de València per qual és l’edifici que millor simbolitza el gòtic de la ciutat durant el seu Segle d’Or, la majoria de respostes es dirigirien cap a la Llotja de la Seda, Patrimoni de la Humanitat des de 1996 i un dels millors edificis del gòtic civil que hi ha a arreu d’Europa.
El seu magnífic Saló de columnes, que va ser concebut pel genial arquitecte del gòtic Pere Comte com un temple al comerç, amb un marcat caràcter simbòlic que al·ludia al paradís (en què les columnes serien els arbres i les voltes representarien el cel), es va inspirar en el seu homònim de la Llotja de la ciutat de Palma, construïda mig segle abans pel mallorquí Guillem Sagrera, al que va superar en bellesa, tècnica i grandiositat.
Però poc es coneix que tant la Llotja de València com la de Palma van tindre un antecedent en què s’hi van inspirar. I poc o gens es coneix que aquest antecedent el podem trobar a la ciutat de València. I més concretament al Convent de Sant Domènech, el mateix edifici en què es troba la Capella Reial de la qual vaig parlar en l’apunt anterior.
Aquest antecedent és la Sala Capitular del Convent. Una sala construïda entre 1310 i 1320, més d’un segle abans que la Llotja de Palma que va servir d’inspiració per a construir la de València.
Aquesta sala de columnes o “saló de palmeres”, com també és conegut, és una altra joia arquitectònica del gòtic de València. Va ser costejada pel cavaller Pere Boil, ignorant-se a hores d’ara qui va ser el seu arquitecte. La seua funció era la de sala de reunions de la comunitat dominica per a la presa de decisions, o per a altres actes d’especial rellevància que se celebraven al convent.
Les seues quatre “palmeres” centrals, altíssimes i esveltes, pugen fins al sostre per dibuixar amb vuit arestes, a manera de fulles de palmera, la volta de la sala.
La sala s’il·lumina per tres allargats finestrals gòtics situats a la seua part frontal, i per dos finestrals també gòtics que flanquegen la portada d’entrada des del claustre amb finestrals de gòtic flamíger.
Aquest saló columnari, a més de per la seua meravellosa arquitectura, es conegut pel seu cabal d’història esdevinguda entre les seues quatre parets: en ell van prendre els hàbits els dos dominics valencians més rellevants de la història de l’antic Regne, tots dos sants, Vicent Ferrer i Lluís Bertran. S’hi van realitzar també els capítols generals de l’Ordre en els anys 1370, 1596 i 1647. I per si fora poca cosa tot açò, es van arribar a celebrar les Corts Generals del Regne en 1349 amb Pere el Cerimoniós, en 1418 amb Alfons el Magnànim, en 1528 amb Carles I de Àustria i en 1645 amb Felip III d’Àustria.
El seu doble sepulcre gòtic d’alabastre és una altra (més) de les seues meravelles. Allà reposen les restes de Ramon de Boïl Dies i de Ramon de Boïl Montagut, virrei de Nàpols i fill de l’anterior. Al primer d’ells se li va conèixer també amb el nom de Governador Vell, ben conegut al Cap i Casal per tindre un carrer dedicat al barri de la Xerea. Va ser assassinat per Joan de Pertusa en 1407, en l’àmbit de les anomenades Bandositats que van convertir a València en la Xicago dels anys 1930 d’aquella època, per les nombroses venjances mortals que es produïen als carrers de la ciutat entre bàndols nobiliaris enfrontats pel poder municipal.
Ací podeu veure-lo:
Vos recomane la visita d’aquesta meravella arquitectònica, cal dir que poc coneguda per valencians i visitants de la ciutat a causa del seu accés restringit al públic en general. Un veritable anacronisme en ple segle XXI.
