EL DESAPAREGUT CAMPANAR DE SANTA CATERINA.

0
3571
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Si passegem pel carrer de la Pau en direcció a la plaça de la Reina, podrem contemplar al fons una esvelta torre barroca que, sense cap dubte, s’ha convertit en una de les icones arquitectòniques més conegudes i fotografiades de la ciutat: la torre de Santa Caterina.

L’aspecte d’elegància i altivesa que ens ofereix la seua contemplació des del carrer de la Pau és, certament, extraordinari. Tota una fita arquitectònica, la visió de la qual ens seria impossible actualment de dissociar de la de les belles façanes modernistes i eclèctiques que engalanen el carrer de la Pau.

 

No obstant això, és poc conegut el fet de què aquesta magnífica combinació de modernisme i barroc de la que podem gaudir actualment, podria no haver tingut mai lloc perquè hi va existir un primitiu i original campanar de Santa Caterina que no es trobava originalment en la seua actual ubicació, sinó en la que actualment és la plaça de Lope de Vega.

L’església de Santa Caterina va ser una de les primeres dotze parròquies cristianes que es van constituir a València en època del rei Jaume I. La seua planta actual és gòtica, encara que la seua primitiva torre, de la mateixa manera que el temple primigeni, probablement obeiria a un estil romànic tardà, com ho era l’antiga torre del Micalet o l’actual torre de l’església del Salvador.

No obstant això, en la segona meitat del segle XVII es va decidir construir-ne una de nova en l’actual ubicació, sembla ser que per donar-li molta més visibilitat i per a poder “competir” en presència amb el veí campanar de la Catedral, el Micalet.

I així es va fer. Entre 1688 i 1705 es va construir la nova torre de Santa Caterina per l’arquitecte valencià Joan Baptista Viñes, un dels grans difusors de l’arquitectura barroca de l’època. Això va implicar, lògicament, l’enderroc del seu antic campanar.

D’aquella primitiva torre ens han arribat molt pocs testimonis. Un d’ells ens apareix en el plànol més antic que es conserva de la ciutat, el de Mancelli de l’any 1608, realitzat 80 anys abans que s’encetara la construcció del campanar actual.

Hi adjunte una secció d’aquest plànol, en què es pot apreciar sense massa detalls el seu aspecte, i en el qual podem confirmar la seua antiga ubicació, aproximadament en la cantonada de l’actual plaça de Lope de Vega amb el carrer Sombrereria, indret que he assenyalat amb una fletxa roja en una altra fotografia actual adjuntada:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here