Si passegem per l’interior del vell llit del Túria, actualment enjardinat, podrem apreciar amb deteniment el que constitueix, sense dubte, una de les fites arquitectòniques de la ciutat, una obra colossal que per la seua extensió i unitat és difícil de trobar en altres ciutats amb llits fluvials: els ampits del Túria.
Els històrics ampits del riu van ser construïts de fàbrica diversa, però si ens hi fixem bé ens adonarem que predominen sobre tot els carreus amb boles en les zones centrals, més nobles i antics, encara que també podem trobar-hi maçoneria, amb o sense boles, i en menor grau ciment, amb passamans d’aquest material. La seua severitat herreriana respon a l’ideal artístic imperant a la fi del segle XVI i durant el XVII, període en què van ser construïts en la seua major part.
La seua longitud actual, comptant les dues vores del riu, supera els 13 quilòmetres, només interromputs pels accessos als ponts.
En general l’obra “vella” (d’uns 10 quilòmetres de llargària), feta per lliurar a la ciutat de les temudes inundacions periòdiques que patia, va ser construïda entre els anys 1591 I 1723, i va començar a construir-se pel costat que donava al centre de la ciutat, per tal de protegir-la de les crescudes del riu. El primer tram en ser construït l’any 1591 fou el comprès entre els ponts de la Trinitat i el del Reial, arran dels estralls que va produir la riuada de l’any 1589.
Si passegem pel costat de l’ampit que es troba just al costat del pont de la Trinitat, el més antic de la ciutat, i mirem amb atenció i “ulls curiosos” els seus carreus, hi trobarem un curiós detall gravat en u dels que miren cap a l’interior del riu. Un detall que passa molt desapercebut: un escut de la ciutat, amb la seua forma característica de cairó (quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs) amb les quatre barres. L’origen d’aquest escut es remunta a 1377, quan es van adoptar com a divisa del Cap i Casal les pròpies armes reals. Va ser Pere el Cerimoniós, en reconeixement a la resistència oposada per València a Pere el Cruel de Castella durant la Guerra dels Dos Peres, qui li va concedir a la ciutat el privilegi de utilitzar les seues armes i també la corona reial.
Ja més tard, en el segle XVII, s’hi incorporen les dues L, una a cada costat, que simbolitzen el títol de “dues vegades lleial” atorgat per Pere el Cerimoniós pels dos setges que va patir en l’esmentada guerra amb Castella.
El fet que el tram de l’ampit on es troba aquest escut gravat siga el més antic de la ciutat, construït entre 1591 i 1592, explica que l’escut no vaja acompanyat de les dues L, que s’hi van incorporar al segle següent.
Si teniu la curiositat de “descobrir” aquest curiós gravat, vos recomane que ho feu des del pont de la Trinitat, ja que des de l’interior del llit del Túria també és possible però és és més difícil de veure.
A continuació assenyale amb una fletxa i un quadrat grocs el lloc precís on podeu trobar-lo:
I ací podeu veure’l, des de dins del llit del riu i des del pont de la Trinitat:
