El foc de l’Esperit Sant de Pentecosta, i els dos quadres inacabats de la Catedral de València.

En l’apunt anterior havia parlat de la particular història del quadre inacabat que podem veure penjat a la Capella del Sant Calze de la Catedral de València.

Un quadre pintat per Nicolas Delli “Florentino”, com a prova prèvia exigida pel cabildo per a ser contractat per pintar la volta de la Capella de l’Altar major de la Seu que s’havia cremat com a conseqüència de la representació parateatral que s’havia realitzat de la celebració de la Pentecosta l’any 1469.

Les espurnes que desprenia “la colometa”, l’Esperi Sant de cartró pedra que baixava des de dalt del cimbori, havien pres el retaule major i, amb ell, les pintures i les teles que cobrien les parets i la volta. Tots ells van ser pastura de les flames, perdent-se irremeiablement un patrimoni artístic d’enorme vàlua, completament irreemplaçable.

La mort sobtada de Nicolas Delli ens va deixar una “Adoració dels Reis” inacabada. Però, sorprenentment, el de Florentino no és l’únic quadre inacabat que podem trobar a la Catedral de València. Perquè molt a prop, concretament al passadís que uneix la Catedral amb la Capella del Sant Calze, podem trobar-ne un altre també inacabat, concretament una “Adoració als pastors” d’estil renaixentista.

Després d’haver-los contemplat, inevitablement ens sorgirà una pregunta. Hi pot haver alguna relació entre ambdós quadres inacabats?

La resposta a la pregunta és afirmativa. Tal com vaig explicar en un apunt que vaig publicar fa un temps, aquest fresc va ser pintat pels pintors que vingueren des d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Papa valencià Alexandre VI. Eren Paolo di San Leocadio i Francesco Pagano. A continuació podeu trobar l’enllaç a aquell apunt:

La sorprenent història d’un quadre inacabat, a la Catedral de València.

El quadre va ser pintat tres anys després del pintat per Nicolas Delli. I el motiu va ser el mateix en els dos casos: la prova que el cabildo posava com a condició prèvia als pintors per signar el contracte per pintar la volta de l’Altar major.

En aquest últim cas, la causa de què el fresc no fora acabat completament no va ser la mort dels pintors, com havia succeït amb Nicolas Florentino, sinó que el cabildo va quedar convençut de la vàlua dels pintors estant el quadre a mig pintar. No va necessitar que l’acabaren per a convèncer-se.

El resultat d’això van ser els meravellosos frescos renaixentistes dels àngels músics, pintats per Pagano i San Leocadio, que podem gaudir a hores d’ara a la Catedral, què mostre en algunes fotografies a continuació:

Hi adjunte, per a finalitzar, un parell de fotografies dels dos quadres inacabats de la Catedral, units curiosament en la història per un mateix destí i un mateix origen: “la colometa” de foc de pentecosta de l’any 1469:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...

Una làpida davall de l’arc d’entrada de la porta dels Ferros de la Catedral de València.

La construcció de la portada barroca de la Catedral de València, va ser possible gràcies a la donació d'una rica vídua de València...