LA DESAPARICIÓ DE CASA OROVAL, UNA JOIA DEL MODERNISME DEL CAP I CASAL.

2
4940

A sovint, passejant per València, ens trobem amb edificis impersonals i estèticament impropis de l’entorn en què es troben. Dissortadament els indrets que alguns d’ells ocupen, anteriorment havien estat ocupats per històrics palaus o valuosos edificis de diferents èpoques i estils, com ara gòtics, neoclàssics, modernistes, … que van ser derruïts en el passat apel.lant a una falsa “modernitat”.

Aquesta destrucció del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat es va produir de manera més intensa en determinades èpoques passades (encara que observant la problemàtica actual, en alguns casos ens sembla que potser no són tan passades!), produïda per la manca d’una consciència conservacionista adequada per part de les autoritats que deurien de haver vetllat per ell, combinada amb motius purament econòmics moltes voltes relacionats amb l’especulació urbanística.

Aquest ha sigut el cas, per exemple, del carrer Colom, la Gran Via de Germanies, la Gran Via de Marquès del Túria i d’altres llocs de l’Eixample de la ciutat, on ens trobem amb alguns edificis que estèticament semblen més propis d’urbanitzacions de platja, construïts principalment en les dècades de 1960 i 1970. 
El desenvolupament urbanístic de l‘Eixample de València es va iniciar a finals del segle XIX i es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX. Aquesta zona va ser el lloc principal on la burgesia 
capitalina va decidir construir els seus nous habitatges, triant per a la seua construcció en molts dels casos a membres de tota una fornada de joves i talentosos arquitectes, molts d’ells valencians, l’expressió arquitectònica dels quals era la corresponent a aquella època, fonamentalment l’eclecticisme i el modernisme amb influències valencianes. 

U d’aquests casos, potser dels més cridaners, el podem trobar passejant pel carrer Colom, just enfront de la plaça dels Pinazo, on conflueixen els carrers de Sorni i de Jorge Juan. En una de les seues cantonades trobarem un magnífic edifici obra de José Manuel Cortina, potser la seua obra més representativa i coneguda. Es tracta de la Casa dels Dracs, una obra mestra de l’anomenat “medievalisme fantàstic” dins del modernisme valencià, característic d’aquest excepcional arquitecte. Un edifici que va estar també en el punt de mira per a ser derruït en els anys 1970 però que, potser la original presència dels dracs esculpits en la seua façana, la va lliurar d’un quasi segur enderrocament.

Ací podeu veure algunes fotografies:

 


Doncs bé, just enfront de la Casa dels Dracs, a la confluència dels dos carrers abans esmentats, observarem un edifici estèticament deplorable que jo qualificaria d’impropi de la zona en la qual es troba, per estar envoltat de magnífics exemples de cases modernistes i eclèctiques, com l’esmentada obra de Jose Manuel Cortina.

Ací podeu veure una fotografia actual d’aquest edifici:

 

Si, com he assenyalat ades, el seu aspecte ens pot parèixer deplorable, molt més deplorable ens semblarà la seua presència en assabertar-nos que es va construir en els anys 70 del passat segle en el solar on es trobava un edifici neogòtic construït el 1920 per a Eduardo Oroval, dissenyat pel mateix arquitecte Cortina, que va ser conegut com Casa Oroval.

Casa Oroval era, sense cap dubte, una altra de les joies modernistes que tenia la ciutat. La parella d’edificis que formava amb la Casa dels Dracs, situada al seu costat, constituia un dels indrets arquitectònicament més valuosos de la ciutat.

En la fotografia de capçalera d’aquest apunt podeu veure com era aquest magnífic edifici. Ací podeu gaudir-ne d’una altra:

 

A continuació hi adjunte una nova fotografia de l’edifici actual, presa des de la mateixa perspectiva de la que mostra la següent fotografia antiga que també adjunte de Casa Oroval, per a poder comparar ambdues perspectives. Potser mai les comparacions havien semblat tan odioses.

En les dues fotografies he assenyalat amb una fletxa roja la Casa dels Dracs, per a que servisca com a referència:

 

I ací podeu veure una composició virtual en què apareixen solapats ambdós edificis. Sobren els comentaris…:

 

Dissortadament ja no podem gaudir de la contemplació de les dues joies arquitectòniques de Cortina juntes, com així va poder ser aproximadament durant cinc dècades al llarg del segle XX, fins que l’especulació urbanística va arrasar amb la magnífica casa d’Eduardo Oroval.

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here