Enguany es compleixen 153 anys de l’enderrocament de l’antiga muralla gòtica de València, una extraordinària muralla medieval que tenia més de cinc segles d’antiguitat quan va desaparèixer.
Les autoritats responsables d’aquella decisió van ser Ciril Amorós, en aquells dies Governador Civil de València, i el Marquès de Campo, batlle de la ciutat.
Va ser aquella potser una de les poques ocasions en què la ciutadania en general i la burgesia capitalina hi van estar d’acord. Els primers perquè veien en les muralles un cinturó que constrenyia la ciutat, amb tots els inconvenients que això comportava com la mancança de mobilitat, de ventilació o de salubritat.
I els segons perquè en prendre aquella decisió, van veure també una gran oportunitat de revaloritzar els seus terrenys situats a les afores de les muralles, i per tant de fer un suculent negoci amb la necessària construcció de nous barris i la venda de les noves cases que s’hi anaven a construir. L’especulació immobiliària no va ser un invent del segle XX, com molts hagueren pogut pensar…
Aquella magnífica muralla de més de quatre quilòmetres de longitud tenia 4 grans portes d’entrada a la ciutat, i vuit de menors, anomenats “portals xics”.
Cap d’elles es va salvar de la piqueta, que les va enderrocar totes, excepte les de Quart i la de Serrans.
La decisió de lliurar-les del fatal destí no va ser per consideració històrica o artística, com algú podria pensar, sinó per un afortunat atzar: en aquell moment les dues portes funcionaven com a presons, i el seu enderroc haguera obligat a la ciutat a construir un nou recinte carcerari per al que no hi havia diners.
De fet no va ser fins passats 34 anys quan es va iniciar la construcció de la presó Model de València, que fou inaugurada l’any 1903, sent els primers en estrenar-la precisament els presos que estaven tancats en les Torres de Quart. Anteriorment, els tancats en la porta de Serrans havien estat ja traslladats al convent de Sant Agustí, aleshores habilitat també com a presó.
Tot i que tan sols un xicotet llenç d’aquella muralla s’ha conservat a l’aire lliure, just al costat de les torres de Quart, un indret perfecte per poder apreciar la seua empremta és en les Torres de Serrans, on és ben visible i ens fa veure perfectament quin era el seu perfil i quines eren les seues dimensions en alçada i amplada, com es pot apreciar en la fotografia que hi adjunte a continuació: