En l’apunt anterior havia parlat de l’antiga València gremial, què afonava els seus origens en la Balansiya islàmica. Una València que, malgrat el fet que va desaparèixer fa molts anys, encara conserva ben viu el seu record, per exemple en els noms de desenes dels seus carrers: drapers, pellicers, carnissers, fusters, sabaters, corretgers, ferrers,…
Tots aquests carrers donaven nom al gremi que treballava en ells.
Aquella València sembla estar totalment extingida en ple segle XXI. O al menys així ho pareix a primer ull si fem una passejada pels seus antics barris gremials, com ara el Carme, Velluters o el Mercat.
Però, per a la nostra sorpresa, açò no és del tot cert. Perquè en el barri del Carme podem trobar encara un taller artesanal actiu que ha sobreviscut miraculosament al pas inexorable del temps, el qual, per les seues característiques específiques de les que ara a continuació parlaré, podriem dir d’ell que es tracta d’una casa-obrador. L’última casa-obrador de València.
Però, què eren les cases obrador en l’època de la València del gremis? Eren les cases on vivien i treballaven els artesans que desenvolupaven la seua activitat artesanal.
Solien ser cases de planta baixa i un pis. En la planta baixa tenien el taller i la venda dels productes, i en el pis l’habitatge de l’artesà i de la seua familia. A sovint hi podia viure també algun aprenent que treballava en el taller.
La casa-obrador de la que vaig a parlar és un taller centenari que ha esdevingut paradigma del què fou aquella València medieval en la que centenars de tallers com el del seu propietari actual, Pepe March, poblaven aquest barri.
El taller de Pepe March es troba situat en l’històric carrer de la Mare Vella del barri del Carme.
Jo he tingut el privilegi de visitar la seua casa-taller un parell de voltes. Les fotografies del seu interior adjuntades en aquest article van ser preses per mi durant aquestes visites.
El primer que puc dir és que entrar a sa casa és com entrar en un túnel del temps que ens transporta a l’antiga València gremial.
La casa de Pepe March es troba en un bon estat de conservació, conservant totes les seues eines, maquinària, utensilis i útils per a fer el treball que pertoca en un perfecte estat d’ús, ja que ha romàs en actiu de manera ininterrompuda com a habitatge i com a taller-obrador al llarg de diverses generacions d’artesans que hi van viure i treballar fins a l’actualitat.
Perquè tants artesans es van instal.lar històricament en l’entorn de l’actual barri del Carme? La raó era perquè ací tenien accés a aigua abundant, cosa fonamental per a poder realitzar les seues activitats.
El riu Túria, la séquia de Na Rovella i el valladar de la muralla musulmana, els dos últims ara part del subsòl de la ciutat, es trobaven molt a prop. La seua aigua era molt necessària per als artesans, ja que fins l’any 1856 no hi va haver instal.lacions d’aigua conduïda per canonades al barri, fet què no es va generalitzar fins a ben entrat el segle XX.
Entre el mercat de Mossèn Sorell i l’antiga muralla àrab es trobava l’adoberia vella, què s’articulava al voltant de l’esmentada sèquia de Na Rovella i els seus ramals de la Mare Vella.
Allà podiem trobar també els tintorers, els assaonadors que adobaven les pells i els aluders que feien guants i pergamins. Eren activitats molestes i, per això, abans de fer-se la nova muralla medieval cristiana, ja treballaven fora dels límits de la ciutat.
La casa-taller de Pepe March, hereva d’aquella tradició medieval, és un taller familiar d’escultura, de talla d’imatges i d’orfebreria en diferents materials: bronze, fusta, alabastre. Anteriorment sembla ser que havia sigut un taller seder.
El nom del carrer “Mare Vella” probablement està lligat a la “sèquia mare”, ja que des de mitjans del segle XI discorria per aquest mateix lloc el col·lector que servia de fossat de la muralla àrab construïda en aquell segle.
Les cases-obrador que van estar ubicades en el carrer de la Mare Vella, al costat de la muralla musulmana, formaven part d’un extens assentament artesanal, l’activitat del qual es remunta al segle XIV vinculada a l’aprofitament hidràulic d’u dels braços de la sèquia de Na Rovella.
Aquell complex artesanal va marcar la configuració de la trama urbana del barri del Carme, la qual roman actualment inalterable com a evidència fòssil del teixit productiu tradicional d’aleshores.
El taller de Pepe March encara conserva l’estructura d’habitatge d’obrador tradicional, en mantindre pràcticament intacta la seua disposició espacial a causa de la memòria parcel·lària, preservant una tipologia que ha conservat la seua vigència i funcionalitat fins ben entrat el segle XX, però que a hores d’ara ja no existeix enlloc de la ciutat.
Per això podem afirmar que no hi ha un altre cas en tot el centre històric en què una tipologia arquitectònica fòssil romanga habitada i en ús en l’actualitat, com és aquest cas.
Una altra circumstància a destacar es que, al llarg dels darrers dos segles, aquesta casa-obrador no ha deixat de tindre el mateix ús artesanal, i durant els últims cent anys aproximadament ha pertangut a tres generacions de la mateixa família d’artesans, la dels March.
Aquest fet, gens casual, com he comentat ades es deu principalment al privilegiat indret on es troba situat, ja que aquest espai va gaudir antigament de dos importants aportacions d’aigua que anaven al centre neuràlgic de la ciutat medieval: la sèquia de Na Rovella i la Vall Vell, amb una separació entre elles de tot just 15 metres, creant un enclavament on l’existència d’aigua abundant era necessària per a moltes de les activitats artesanes que s’hi desenvolupaven.
Aquell assentament productiu, que podria qualificar-se de veritable “polígon preindustrial”, tenia el seu nucli delimitat pels carrers de la Mare Vella, d’en Borras, Tenerias, carrer de Baix i Portal de Valldigna.
El darrer taller de tractament del cuir va estar situat en el carrer Adoberies, i va estar en actiu fins a 1970. Malauradament en 1980 va ser enderrocat per desaparèixer de la memòria de la ciutat.
La sèquia de Na Rovella, juntament amb la de Favara al seu pas per la ciutat, podien considerar-se autèntiques sèquies urbanes. Els seus recorreguts, així com els de la multitud dels seus canals i braços que s’extenien per tot arreu de Ciutat vella, van definir la trama urbana del Cap i Casal i van condicionar la ubicació dels nombrosos assentaments productius artesanals que van poblar l’actual centre històric.
Peça essencial d’aquella xarxa de canalitzacions eren els valladars, en particular la Vall Vell o fossat de la muralla islàmica. Aquest fossat, perduda ja la seua utilitat defensiva, va passar a ser el gran col·lector urbà al qual s’abocaven desguassos i embornals, alhora que arreplegava els cabals sobrants de diversos ramals de la sèquia de Na Rovella.
Vull aprofitar aquest apunt per a fer palesa la extraordinària importància que té en l’urbanisme de la ciutat l’obra civil de les antigues canalitzacions d’aigua i de les restes arqueològiques d’instal·lacions preindustrials, com a empremta fossilitzada de l’origen de la ciutat que roman pràcticament intacta en el seu subsòl.
Un fet que, cal dir, forma part del DNI de la nostra ciutat respecte al d’altres ciutats espanyoles i europees, per la seua particular aportació específica al desenvolupament històric urbà de València.
Malauradament, els plans de recuperació i posada en valor de la muralla islàmica en el barri del Carme amenacen l’existència d’aquest exemple únic de casa-obrador, que podria arribar a desaparèixer. Encara que darrerament, la pressió popular exercida per diversos col.lectius ciutadans, i a través d’una recollida de signatures a favor de la conservació de la casa de Pepe March, sembla que poden estar capgirant una decisió que semblava ja pressa, la del seu parcial enderrocament.
Des d’aquest apunt vull manifestar el meu suport a què la casa de Pepe Marc romanga en peu i continue sent un testimoni paradigmàtic de l’antiga activitat gremial de la València medieval i moderna, que hem de preservar per a coneixement de futures generacions.
