Mirant València “amb ulls curiosos” des de l’aire l’any 1853.

Per a tots els que ens agrada la història, i particularment la de la ciutat de València, amb seguretat en més d’una ocasió hem fet volar la imaginació en el temps cap al passat intentant imaginar-nos com seria València en èpoques pretèrites.

Un viatge en el temps fascinant, que ens fera “passejar amb ulls curiosos” aquella ciutat romana, musulmana o medieval cristiana, o aquella altra d’èpoques més recents, però encara amb la seua vella muralla gòtica constrenyent-la
Com seria, per exemple, la València de mitjans del segle XIX, fa més de segle i mig?

Realment podem imaginar-la “des de l’aire” observant l’excel.lent litografia de la ciutat de València que figura en la capçalera d’aquesta pàgina web, i també en la seua homòloga de Facebook:

https://www.facebook.com/Passejant-Val%C3%A8ncia-amb-ulls-curiosos-876427839107807/timeline/

Alfred Guesdon, nascut a Nantes el 1808, arquitecte, gravador i litògraf francès, és l’autor d’aquesta espectacular vista de València, feta pocs anys abans d’enderrocar-se la seua muralla gòtica, concretament l’any 1853.

Es diu que per aconseguir fer aquesta litografia va pujar en globus aerostàtic juntament amb el fotògraf i aeronauta gal·lès Charles Cilfford, i que haurien segut necessàries diverses ascensions per realitzar fotografies prèvies de la ciutat des de diferents punts. Però també s’apunta al fet que Guesdon mai va pujar realment a cap globus, i que la seua tècnica per obtindre els detalls de la ciutat “a vista d’ocell” va ser la de comptar amb plans antics fidedignes, com ara el del Pare Vicent Tosca de 1704, i amb dades de camp i coneixement de les regles de la perspectiva, la qual cosa li permetria realitzar un alçament des del punt de vista triat.

Fora mitjançant una tècnica o altra, la veritat és que Guesdon va ser molt conegut (i reconegut) precisament per aquestes espectaculars litografies aèries que va fer de diverses ciutats europees a mitjans del segle XIX, què va publicar a la revista La Illustration, Journal Universel de París.

A Espanya, a banda d’aquesta de València, va fer-ne altres deu més, com ara les de Toledo, Cádiz, Sevilla, San Sebastián, Barcelona, Madrid, Alacant, Valladolid, Burgos i Segovia, què desprès va publicar en un espectacular àlbum de litografies.

La més coneguda de les seues litografies de València, la que figura a la capçalera d’aquesta pàgina, està presa aproximadament des d’una alçada que podem estimar en uns 200-250 metres sobre l’actual avinguda Burjassot, a Marxalenes, amb el Portal Nou i el barri del Carme en primer pla.

Ací podeu veure-la:

I ara un detall de la la zona del Portal de Quart, on s’aprecia la gran cúpula del col.legi de les Escoles Píes:

I un altre de la zona central de la ciutat, on podem veure la plaça Redona i la plaça de bous, al fons:

I un altre més de la zona del Palau del Temple:

Però aquesta no va ser l’única litografia de València que va fer el litògraf francès.

L’altra, no tan coneguda com la mostrada, mostrava la ciutat situant-se a una altura semblant a l’anterior sobre el pont de la Mar i l’Albereda, amb la Ciutadella en primer plànol.

Ací la teniu, tan magnífica com l’anterior:

La fidelitat amb què estem segurs va retratar Guesdon aquella València encara emmurallada, ens convida a viatjar en el temps i a somiar en fer-nos presents en aquella ciutat de mitjans del XIX.
Gaudiu aquestes magnífiques litografies!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

La xemeneia que va retratar Alfred Guesdon l’any 1853.

Una ximeneia dibuixada fa cent-setanta anys en una antiga litografia, que encara roman dempeus...

València vista a vol d’ocell… l’any 1853.

Un retrat perfecte de la ciutat pres l'any 1853, fet a vista d'ocell. En ell podem apreciar fins als seus mínims detalls...