En diversos apunts anteriors havia parlat de la construcció i enderrocament de l’antiga muralla medieval de València, què durant més de cinc segles l’havia envoltada.
L’any 1865 la pràctica totalitat de la muralla va ser enderrocada, obrint València a allò que llavors eufemísticament es va dir “la modernitat”. En aquell temps el concepte d’allò que ara anomenem “antic” no existia, sent equivalent al concepte de “vell” en el sentit mes pejoratiu de la paraula, es a dir, com a sinònim de vetust, inservible i molest, alguna cosa que calia fer desaparèixer i substituir per “el nou”, el “modern”, la “modernitat”…
No obstant això, un tros del traçat d’aquella muralla encara va romandre durant quasi 100 anys després d’aquella data de mitjans del XIX. Era una part de la muralla, la funció de la qual era protegir una ciutadella: la vella Ciutadella de València.
La Ciutadella, o la Casa d’Armes com va ser anomenada durant molts anys, va ser construïda l’any 1574 per temor als atacs turcs. Des de 1544 ja existia en aqueix indret una xicoteta fortificació defensiva que es va considerar insuficient per protegir convenientment una ciutat de l’extensió i importància que tenia València.
Aquella ciutadella ocupava el vèrtex nord-oriental del recinte emmurallat. Es trobava just al costat de l’històric Convent de Sant Domènech, precisament en el cantó de la ciutat més pròxim a la costa, lloc d’on venia el major perill militar per a la ciutat.
Des dels seus orígens va constituir un dels enclavaments fortificats de major rellevància de la ciutat, ja que va esdevenir un espai destinat a la custòdia de les armes de la Generalitat.
Hi adjunte a continuació una litografia de la ciutat feta per Alfred Guesdon pocs anys abans de l’enderrocament de la muralla, on hi assenyale amb un quadrat roig la seua posició:
I ací podeu veure una fotografia de la mateixa de finals de principis del segle XX:
Desprès d’Almansa l’any 1707, amb l’adveniment de la dinastia borbònica i la subsegüent ocupació militar de la ciutat, l’edifici es va transformar per ser utilitzat com a caserna. A partir d’aquell moment l’antiga Casa d’Armes passa a ser anomenada la Ciutadella.
L’arsenal que s’hi conservava va causar sempre l’admiració dels ciutadans i dels estrangers que la visitaven, i va ser considerada una de les grandeses del Regne de València. Aquesta fama explica la seua obligada visita de tots els reis quan venien al Cap i Casal.
Quan Felip V va entrar sense oposició el 1707 a València i va prendre possessió oficial de la fortificació, hi va trobar segons les cròniques 26 canons de bronze, amb piques, arcabussos i mosquets suficients per armar deu mil homes.
El rei va ordenar a continuació que en la part de la Ciutadella que mirava cap a la ciutat es construira un bastió amb el seu fossat i una torrassa amb una gran flor de Lys al remat (el símbol de les reialeses franceses), per tal d’assegurar la seua defensa i seguretat en cas de rebel·lions ciutadanes. A la part frontal hi va voler col·locar una placa de pedra negra en inscripció llatina majúscula que deia:
“Felipe V, rey de las Españas, vencidos los enemigos en Almansa, ocupada Valencia y perdonados sus habitantes por su clemencia, hizo esta obra para la seguridad de la ciudad y del reino. Año 1707. ”
Però aquest text, tan vexatori i humiliant per a la ciutat i els seus habitants, va ser arrencat el 14 novembre de 1808.
Hi adjunte a continuació un dibuix d’època de la Ciutadella:
No va ser fins a principis del segle XX, concretament l’any 1901, quan l’Ajuntament de València va ordenar la demolició de la torrassa de la Ciutadella, considerant que era una “millora urbana” de la ciutat. El matí de l’enderroc van ser molts els valencians que van acompanyar la corporació municipal en la solemnitat d’aquell acte.
Ací podeu veure d’una fotografia històrica d’aquell event:
Però no va ser fins ben entrat el segle XX, l’any 1958, quan el Capità General de València, Joaquín Rius Capapé, va ordenar la voladura completa del recinte i de la seua muralla.
Sembla ser que darrere d’aquesta decisió hi va haver una important operació d’especulació urbanística, ja que el fill de l’esmentat Capità es va casar amb la filla d’un conegut constructor de València que va fer negoci amb aquells terrenys que, amb l’enderrocament, van quedar disponibles per edificar.
D’aquesta manera van desaparèixer més de quatre-cents anys d’història de la Ciutadella de la ciutat, i van sorgir sobre les seues ruïnes els alts i impersonals edificis que tots coneguem actualment, ubicats als voltants del carrer Cronista Carreres, què fan façana al llit del Túria i a la Glorieta.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies d’aquests edificis, que ara s’alcen sobre l’indret on va estar la Ciutadella de València. Mirant-les podem adonar-nos del patrimoni històric que vam perdre els valencians amb aquella decisió:
