Quina era la Plaça Roja de la València republicana?

Quan passegem pels principals carrers o places de la nostra ciutat, potser podem pensar que els seus noms en el nomenclàtor de la ciutat han estat des dels seus orígens els mateixos que tenen ara.
Però res més lluny de la realitat.

Els noms de molts dels carrers de moltes ciutats, i en el nostre cas dels de València, han patit freqüents canvis normalment associats al període històric en què es trobava la ciutat. Molts d’ells, observats amb la perspectiva actual, de segur ens poden resultar xocants o summament sorprenents.
U d’aquests períodes va ser durant la II República espanyola.

Com he comentat en diversos apunts anteriors, durant l’època de la II República, i especialment en el període de la guerra en què València va ser la seua capital durant quasi un any, el nomenclàtor de carrers va patir radicals transformacions, fins i tot en moltes de les seues grans places i avingudes.

En aquest període en què la República lluitava contra les tropes de Franco i els seus aliats alemanys i italians, va ser fonamental el suport logístic i armamentístic que va rebre d’un país: la Unió Soviètica.

I a l’igual que Moscou i moltes altres ciutats soviètiques, València va tindre la seua Plaça Roja.
I quina va ser la Plaça Roja de València? Concretament l’actual Plaça de Tetuan.
Hi adjunte una foto d’època d’aquesta plaça:

 

En mostra d’agraïment de l’ajut rebut d’aquest país (també rebut per part de Mèxic, però en una quantia molt inferior), algunes dels carrers de la ciutat van canviar el seu nom per altres relacionats amb l’Unió Soviètica durant el període en guerra, com ara l’actual Avinguda del Port, que va passar a anomenar-se Avinguda de Lenin, o l’Avinguda de Blasco Ibàñez, que va anomenar-se Avinguda de la Unió Soviètica. Lògicament aquests noms van ser bandejats dels carrers desprès de la victòria de Franco en la guerra, en què el bàndol guanyador hi va imposar els seus.

Hi adjunte un fotografia publicada en el periòdic “La Hora” el 18 de juny de 1937, on es veu l’eixida del cadàver del Brigadista Internacional general Lukach des de l’actual Palau de Cervelló (seu llavors del Comitè Provincial del Partit Comunista), en l’aleshores anomenada Plaça Roja.

La curiositat que presenta la fotografia és que hi apareix clarament el rètol de “Plaça Roja” en la fotografia, amb la seua clàssica iconografia soviètica, la qual cosa constitueix un excel.lent document gràfic de l’època:

 

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, als Tinglados del port de València.

Passades més de vuit dècades, encara són visibles les empremtes de les bombes caigudes en el port de la ciutat durant la Guerra civil...

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, a l’edifici de Docks del port de València.

Més de 80 anys després, les empremtes de les bombes que van caure sobre el port de València encara són bén visibles...

Unes xicotetes finestres desapercebudes, a la façana del Palau dels Borja.

Unes desapercebudes finestres què ens parlem de l'època de la Guerra civil a València...

Un telegrama d’Stalin, a la seu de l’espionatge soviètic a València.

... amb línia directa amb el mateix cap d'estat de l'Unió Soviètica, Stalin...

Les històriques sessions de Corts espanyoles a València.

València va ser capital de la II República espanyola durant quasi un any, període de temps en què el govern espanyol es va establir a la ciutat amb totes les seues funcions...

El portal dels Serrans i l’església del Patriarca, esdevinguts refugi de les obres de El Prado.

El portal dels Serrans i el Col.legi del Patriarca esdevingueren un búnquer per protegir les obres d'art de El Prado que havien aplegat a València...