El rellotge públic del desaparegut campanar de Sant Pere, el més antic de la Península.

La primera torre campanar que va tindre la Catedral de València no va ser l’actual gòtic del Miquelet, com molts valencians podrien pensar.

El primer campanar de la Catedral va ser construït en l’actual carrer Barcella en un estil tardo-romànic, característic de finals del segle XIII, quan es suposa que va ser alçat.

De la torre de Sant Pere, com així era coneguda, per tant podem dir-ne que era “l’antic Miquelet”. Va ser enderrocada als pocs anys de ser construït l’actual campanar, però un temps suficient per a dir que la Catedral de València va tindre dos campanars alhora durant alguns anys.

Però aquesta torre tingué una particularitat molt destacable i poc coneguda. Va albergar el primer rellotge públic instal.lat a Espanya, anterior fins i tot al què assenyalava l’historiador i teòleg jesuïta Juan de Mariana, qui va escriure en la seua obra “Historia General de España” que el rellotge més antic havia estat el de la torre de la Giralda de Sevilla, col·locat el 1396.

No obstant això, l’historiador i canonge valencià Josep Sanchís Sivera, el més gran estudiós que ha tingut la Catedral de València, va trobar un vell document a l’Arxiu de la Catedral datat l’any 1378, en què es recullen les condicions imposades pel bisbe i el cabildo per contractar la instal·lació en el campanar d’un rellotge públic amb el mestre rellotger d’origen alemany Joan Alemany (el seu cognom indicava el seu país d’origen).

Joan Alemany va portar aquell rellotge d’Alemanya. Es tractava d’un model d’esfera d’una bona grandària, en què figuraven les 24 hores del dia i una gran campana que havia de fer-se sentir arreu de la ciutat a les hores en punt. Aquell rellotge havia de marcar l’hora oficial del Cap i Casal, la qual ordenava el treball dels gremis (en una ciutat ja amb una gran activitat gremial), l’hora del relleu dels soldats en les guarnicions, el moment de les oracions a les esglésies i a la Catedral, etc… Al remat, tota la vida de la ciutat. D’això fa ja quasi 640 anys.

Malauradament no queden testimonis gràfics de com va ser aquell, sense dubtes, magnífic rellotge públic.

A continuació mostre com era la Catedral de València en aquell temps, amb l’antic campanar de Sant Pere, i una fotografia actual del carrer Barcella a on assenyale l’indret aproximat on es trobava aquell “antic Miquelet” que va albergar el primer rellotge públic dels regnes peninsulars:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una curiosa rectificació en la construcció de la Catedral de València.

Una curiositat més de les moltes que té la Catedral de València...

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...