Fa un temps vaig escriure en la pàgina de Facebook un apunt en què parlava del lamentable enderroc d’u dels palaus nobiliaris més importants que van existir a Ciutat Vella, situat al carrer Àngel Custodi del barri del Carme: el palau de Frigola.
Aquell magnífic palau, propietat de la familia nobiliària dels Frigola, va ser en el seu origen gòtic, si bé tenia una característica arquitectònica molt especial que el distingia dels altres i ho feia únic: uns originals cupulins que, segons relatava un antic cronista de la ciutat, “remataven la teulada d’uns ‘patis’ molt antics, pertanyents un dia a en Simon de Frigola, vicecanceller de la Corona d’Aragó. Serveixen de xemeneia a cada un dels patis i de ventilació. Però el més interessant és la seua col·locació harmoniosa, el seu caràcter, que suggereix per damunt de les teulades les estacions d’un calvari o una processó de gnomos de caputxa roja, que per un subtil encantament van quedar allà petrificats, i la seua gràcia castissament valenciana“.
Aquell palau va tindre, a més a més, una certa fama de què en ell succeïen fenomens estranys i inexplicables, que van provocar fins i tot el suïcidi d’una de les criades del servei en el segle XVII.
Malauradament el palau, després de ser venut per la familia i ser destinat a diferents usos, va quedar deshabitat durant un temps i va acabar sent derruït en la dècada de 1960. En el seu lloc va ser construït, com en tants altres casos semblants, un nou habitatge impersonal i anodí d’una promoció publica d’habitatges que va fer l’Institut Valencià de l’Habitatge.
Quan s’estaven excavant els fonaments del nou edifici, es va produir una singular troballa: les restes del que sembla ser un antic molí hidràulic, probablement de l’època islàmica.
No seria l’únic trobat en la zona, ja que en el carrer Salvador Giner, també al barri del Carme, va ser descobert un altre molí d’aquella època, actualment situat en un solar que espera lànguidament la seua rehabilitació i posada en valor.
La presència d’aquests molins hidràulics medievals en la ciutat no és gens estranya, més ben al contrari, donada l’abundant presència d’aigua que proporcionaven a la ciutat la sèquia de na Rovella i la Vall Vell o fossat de la muralla musulmana, així com la xarxa de braços que d’ells es derivaven. Aquest fet va contribuir a crear en la zona un important complex artesanal ja en època islàmica, que es va ampliar i consolidar en època cristiana, sempre tenint com a element de desenvolupament la presència de l’aigua, fins a tal punt que podríem parlar d’aquesta zona com una autèntica zona preindustrial en plena època de l’edat mitjana.
La troballa d’aquest probable molí àrab, produïda en plens anys 1960, es va fer en una època en la que el respecte pel patrimoni arquitectònic històric de la ciutat era, per dir-ho d’alguna manera, deficient o més aviat nul o inexistent. Probablement ni es comunicaria, o si es va fer no es prengué en consideració per part de les autoritats municipals d’aleshores.
No obstant això, la iniciativa del propi arquitecte va permetre conservar algunes restes d’aquell antic molí. I perquè foren visibles als ciutadans, va decidir encastar-los en la façana del nou edifici que dóna al carrer Àngel Custodi i a l’interior d’algú dels seus patis.
D’aquesta manera, si passegem “amb ulls curiosos” per aquest carrer, en les proximitats de la seua confluència amb el carrer del Portal de Valldigna, podrem descobrir fàcilment diversos elements d’aquell molí.
En la següent fotografia assenyale amb fletxes grogues alguns d’aquest elements ficats en la façana de l’habitatge, per a què pugau localitzar-los amb facilitat:
Ací teniu fotografies d’algunes d’aquests elements:
Cal destacar, en particular, un un d’ells que ha estat curiosament reutilitzat com a element de ventilació del soterrani. Aquesta peça, per la seua forma, podria correspondre al cor o part central d’algun dels elements rotatoris del molí, accionat per un eix de fusta.
Ací podeu veure-la:
