Riu i ciutat: la històrica relació de València amb el Túria.

València va ser fundada fa més de 2.100 anys pel cònsol romà Junius Brutus, quan va llicenciar als seus soldats de les campanyes lusitanes, com a indret per establir-se en recompensa a la seua gallardia i coratge durant aquesta guerra.

El cònsol els va concedir un espai situat a prop de la desembocadura del riu Túria (Turius o Tyris), una illa fluvial que estava estratègicament situada en el millor gual natural del riu per on passava la Via Heraclea, coneguda després com Via Augusta.
Des de llavors, des de fa més de dos mil·lennis, València i el seu riu han desenvolupat una relació històrica, podríem dir-ne “d’amor i odi”.

És certament inconcebible pensar en València sense el Túria, però al seu torn el Túria, en aparença un riu tranquil i amable en el seu pas per la ciutat, ha provocat al llarg de la seua història tràgiques inundacions que han destruït periòdicament bona part de la ciutat i ha produït nombroses víctimes mortals entre els seus habitants.
La darrera d’elles, i alhora la més recordada, l’ocorreguda a l’octubre de 1957, les devastadores conseqüències de la qual encara poden ser advertides en barris com el del Carme, un dels més afectats per la brutal pujada de l’aigua.

Arran d’aquella gran riuada, es va prendre una decisió que ha acabat condicionant definitivament i per a sempre la relació entre riu i ciutat. El Túria va ser desviat i va deixar de passar per la ciutat, tal com ho havia fet en els últims dos mil anys, i el seu espai ha sigut ocupat per un magnífic i immens parc lineal d’oci i cultura.
Els ponts que connecten el costat nord de la ciutat amb el seu costat històric sud, li han donat a València caràcter i personalitat. Cinc d’ells, per la seua bellesa, singularitat i antiguitat, han passat a formar part d’allò que podríem anomenar “l’ADN de València”. Són els ponts de Sant Josep, de Serrans, de la Trinitat (el més antic de tots, ocupant el lloc per a on entrava la Vía Augusta a la ciutat), el Pont del Reial i el Pont de la mar, tots ells construïts entre els segles XV i XVII.


Cap altra ciutat espanyola pot presumir de tindre, ni tants ponts sobre el seu riu (19 en el cas de València), ni tants ponts històrics.
En el diari digital de València Plaça apareix hui un interessant article de Joaquin Guzman sobre aquesta relació històrica que ha tingut el Cap i Casal amb el seu riu, la lectura del qual vos recomane. Ací teniu l’enllaç:

https://valenciaplaza.com/un-rio-que-ya-no-es-otras-visiones-del-antiguo-cauce-del-turia

Adjunte a l’apunt un detall de la que es considera la més antiga de les representacions completes i detallades de la ciutat, la del pintor flamenc Anton van der Wyngaerde, feta l’any 1563, realitzada per encàrrec del rei Felipe II. En ella el pintor ressalta de manera especial aquesta relació entre el riu i la ciutat, i pinta amb detall les característiques del llit i dels ponts que el travessen.

Gaudiu de l’article!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?