Sant Joan de l’Hospital, una església enmig del circ romà de València.

Si passegem pel carrer Trinquet de Cavallers, al barri de la Xerea de València, ens trobarem amb el conjunt eclesial més antic i dels més valuosos que té València: l’església de Sant Joan de l’Hospital.

Aquest conjunt, fundat l’any 1238 per l’Ordre Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, va ser la primera església en ser construïda desprès de la presa de la ciutat per les tropes cristianes, en uns terrenys concedits a l’Ordre pel Rei En Jaume I que es trobaven al costat de la porta de la Xerea, en especial reconeixement a l’energia amb la que aquests militars-religiosos van col·laborar en la Reconquesta de la ciutat.

Val a dir que aquesta església, com totes les que van ser construïdes en els anys immediatament posteriors a la pressa cristiana de la ciutat, van ser edificades sobre els mateixos llocs de culte dels musulmans que havien habitat la ciutat abans de l’entrada de Jaume I, es a dir, sobre mesquites.

Si entrem en aquest magnífic conjunt històric que és Sant Joan de l’Hospital, després de passar pel seu vestíbul o Trànsit, arribarem tot seguit al seu Pati Nord, on podrem contemplar a la nostra esquerra, primer una porta romànica d’accés a l’església (la més antiga de València), anterior fins i tot a la portada romànica de la Catedral, i més endavant hi trobarem la seua porta principal.

Però poc abans d’arribar a aquesta porta principal, és possible que ens hajen passat desapercebudes unes curioses línies rectes i paral·leles traçades a terra, que travessen el pati d’un costat a l’altre a tot l’ample. En són quatre en total, disposades en dos grups de dos. És lògic que se’ns escape la seua presència, ja que dissortadament no hi ha cap senyalització que indique ni la seua presència ni el seu significat.

Hi adjunte a continuació unes fotografies que mostren aquestes línies i la seua posició en el pati del recinte, per a que les pugau localitzar fàcilment si hi aneu:

Però si malgrat la manca de senyalització ens hem adonat de la seua presència, probablement ens preguntarem pel seu significat…

En l’apunt anterior havia parlat del Circ de la València romana de l’època imperial. De les seues grans dimensions i també de la seua localització.
Doncs bé, aquestes línies en el pati de l’església es van traçar per a marcar la posició i direcció del límit de la seua graderia occidental, la més propera a la ciutat. Es a dir, aquesta església, que com he comentat abans va ser edificada sobre una antiga mesquita de la ciutat musulmana, va ser construïda sobre l’espai que uns mil anys abans havia ocupat el Circ romà de València.

Ací teniu una imatge de com seria aquesta graderia:

Però no és aquesta l’única sorpresa “romana” que en reserva el recinte.

Perquè a la seua Cripta, situada al costat del seu absis d’origen romànic, es va trobar també un tram de l’Espina del Circ.

Recordem que l’Espina era un mur, de no molta alçada, que es col·locava longitudinalment pel seu eix per dividir-lo en dos carrers. Dalt d’aquest mur se solien col·locar estàtues, obeliscs i altres ornamentacions, i en cadascú dels seus extrems se situava un pilar amb forma cònica, que era la meta.

Ací podeu veure exactament què era l’Espina d’un Circ romà:


Si heu vist la famosa pel·lícula “Ben-Hur” de Charlton Heston, recordareu també que en l’Espina d’aquell Circ hi havien figuretes de dofins què servien per comptar les voltes de les quadrigues (4 cavalls) o de les bigues (2 cavalls), conduïdes per les seues respectives Aurigues.

Hi adjunte un plànol de Sant Joan de l’Hospital, on hi he marcat amb dos cercles i dues fletxes blaves les posicions respectives de les línies que marcaven la graderia i de l’Espina:

I a continuació adjunte una fotografia del llenç d’Espina romana trobat a la Cripta d’aquest conjunt eclesial:

Cal dir que aquestes troballes arqueològiques tan valuoses ens han ajudat a saber que el Circ romà de València, vista la seua gran envergadura, es va construir a les afores de la ciutat romana, seguint una disposició paral·lela a la seua muralla occidental feta en època republicana.

Adjunte a continuació una vista aèria actual de la ciutat, on es mostra una representació virtual de l’espai que ocuparia el Circ. Amb un quadrat blau hi he marcat la posició de l’Espina, i amb un quadrat groc la posició de la graderia que ara es trobaria sota l’actual església:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una làpida funerària romana molt “particular”.

La funció i el missatge d'una sorprenent làpida romana...

La curiosa làpida romana amb el seu text epigràfic esborrat.

Una condemna a la memòria aplicada a una poderosa dona romana...

Anatellon, un llibert de la Valentia romana agraït a la seua ama.

Les làpides romanes conservades a la Basílica, ens proporcionen una preuada informació de la Valentia romana...

Sertoria Màxima, una dona de l’aristocràcia de la Valentia romana.

Sertoria Maxima visqué a València fa quasi dos-mil anys. Voleu saber com hem sabut d'ella, i alguna cosa sobre la seua vida?...

La Porta Saguntina, una de les quatre portes de la muralla romana de València.

Era la porta per la qual entrava la Via Augusta a la ciutat...

Ha aparegut la muralla romana de Valentia, en les obres de la plaça de la Reina?

Hem pogut trobar la muralla romana republicana de València, construïda fa vint-i-dos segles?