La sorprenent història escrita en una antiga paret d’un confessionari del Convent del Carme.

Si passegem per la plaça del Carme, un dels llocs més emblemàtics de Ciutat Vella, hi trobarem el magnífic Convent del Carme, una de les joies històriques i arquitectòniques del Cap i Casal.

Aquesta magnífica construcció té els seus orígens allà per l’any 1281, quan els carmelites calçats es van establir a València en morir Jaume I, concretament en el llavors raval extramurs d’origen musulmà de Roters. El Rei havia donat aquells terrenys al noble aragonès Iñigo Blasco, sobre els quals finalment es va establir el convent.

L’edifici es va anar articulant a mesura que va anant creixent en grandària sobre els seus dos claustres. Primer sobre un gòtic, construït entre els segles XIV i XV, i posteriorment sobre un renaixentista, dels segles XVI i XVII.

Si passegem pel seu claustre gòtic, potser ens sorprenga veure, en un dels seus costats, quatre grans buits a la paret. És precisament la paret que dóna a l’església, la qual cosa ens proporciona una pista sobre la seua primigènia funció. Es tracta de quatre antics confessionaris que tenia aquesta església, i que arran d’unes obres que es van fer al convent l’any 1670 van ser encegats.

Ací assenyale a continuació la seua situació de dos d’ells:

El sorprenent és que si fiquem el cap a l’interior d’un d’ells, veurem escrita sobre la paret tota una llegenda escrita a mà, que inicialment ens podria parèixer una gamberrada feta recentment per algun desaprensiu, però que si ens hi fixem bé veurem que es tracta, en realitat, d’un text d’època que ens explica precisament la reforma que es va fer amb aquestes obres.

Si tenim llum i una miqueta de paciència per llegir l’escrit, veurem que diu el següent: “A 4 de julio de 1670 se cerró este confesionario que avia mas de trescientos años que estaba echo, en el cual año 1670 se renovó este claustro, por precio de mil y cincuenta libras 1.050 L siendo Prior el MRPM fray Sebastián Blasco ex-provincial hizo la obra….

Ací podeu veure-lo:

Sense cap dubte, estem davant d’un sorprenent i original graffiti de més de 3 segles d’antiguitat, que ens explica el que va passar amb aquells primitius confessionaris!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?