El sorprenent origen del teginat del Consolat del Mar de la Llotja.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders de València és, sense cap dubte, una de les meravelles del gòtic civil europeu.

Si recorrem el seu interior “amb ulls curiosos”, una de les diverses coses que ens deixaran bocabadats la podem trobar en pujar al seu primer pis des del Pati dels tarongers a la sala del Consolat del Mar. Es tracta d’un bellíssim enteixinat daurat que trobarem al seu sostre.
En veure-ho potser pensarem que aquest enteixinat, que podem anomenar millor teginat, pot haver estat en aquest saló des que es va construir el propi edifici. Res més lluny de la realitat.

Si bé el teginat és gòtic i va ser realitzat en el segle XV, el mateix segle que va ser iniciada la construcció de la Llotja, la veritat és que la seua ubicació original no era aquesta, sinó la de l’antiga Casa de la Ciutat, es a dir, l’antic Ajuntament que tenia València al segle XV.
Aquell edifici es trobava situat al costat de la plaça de la Mare de Deu, just on a hores d’ara es troba un xicotet jardí entre el Palau de la Generalitat i la pròpia plaça.

En el segle XVI, concretament l’any 1586, aquella Casa de la Ciutat va patir un important incendi que la va obligar a reduir molt la seua activitat, arribant al segle XIX en què, malauradament, va ser demolida entre 1854 i 1860. Una altra joia arquitectònic que va desaparèixer per sempre de la memòria física dels valencians.
Sortosament el teginat de la seua Sala Daurada va ser desmuntat, tot i que desordenadament, i traslladat a les cotxeres del Palau arquebisbal primer i desprès a les torres de Serrans, per a ser emmagatzemat.

Uns anys més tard, en 1870, aquesta meravella va estar a punt de ser venuda a pes de fusta, probablement per a se desballestada i destruïda, tot i que finalment aquesta operació va poder ser cancel·lada.
Finalment es va decidir la seua recol.locació en el sostre del Consolat del Mar de la Llotja l’any 1920. per tant, cal dir que la seua antiguitat en aquest edifici no arriba ni a un segle.

Per a acabar aquest apunt faré un breu repàs històric d’aquest meravellós teginat. Va ser realitzat entre 1418 i 1426 pel mestre Joan del Poyo, mentre que el seu daurat es va fer entre 1442 i 1445. Es un autèntic trencaclosques, ja que es compon de 670 peces, totes elles distintes, amb al·lusions diverses de caràcter zodiacal, bèl·lic, grotesc, heràldic, quimèric, vegetal i musical.

Diuen les cròniques que el mateix rei Alfons V el Magnànim es va desplaçar expressament a València per gaudir d’aquest teginat quan desprès d’haver estat col·locat a l’antiga Casa de la Ciutat.
Una altra cosa també curiosa i prou desconeguda és el fet que les dimensions d’aquest teginat en origen era d’uns 16 metres de llarg per 6,40 d’amplada, mentre que les dimensions de la sala de la Llotja són més grans, de 18 per 7,25 metres. Per tant, per poder fer el seu acoblament a la noca sala calgué fer més gran el teginat tant en l’ample com en el llarg, es a dir, fer-li una mena de “postís”.
Originalment la Sala del Consolat del Mar tenia el sostre molt més alt. En col·locar aquest teginat es va reduir la seua alçada en més de la meitat.

Així doncs, podem dir que més que com era en origen la Sala del Consolat de Mar a la Llotja, el que estem veient ara quan la visitem és molt més semblant a com era la Cambra Daurada de la Casa de la Ciutat al segle XV.

Hi adjunte un parell de fotografies d’aquest meravellós teginat de la Sala del Consolat del Mar.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

L’antic rellotge i campanes de la torre de la Llotja, ara al campanar de l’església de Campanar.

El rellotge i les antigues campanes de la torre de la Llotja dels Mercaders, a la parròquia del barri de Campanar...

L’arquitectura “medieval” a València del segle XIX, de José Aixà.

En el segle XIX i principis del XX, molts edificis medievals van ser "repristinats"...

Un desaparegut detall de l’ocupació militar borbònica de la Llotja.

Un desaparegut detall de quan la Llotja va esdevenir caserna militar de les tropes borbòniques en el segle XVIII...

El sorprenent error iconogràfic de la Mare de Déu, a la Llotja.

Una curiositat més de les moltes que ens ofereix la Llotja de la Seda...

La Llotja de la Seda: cinc segles d’esplendor i Patrimoni de la Humanitat.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders, una meravella del gòtic civil europeu a València...

L’època en què la Llotja de la Seda esdevingué caserna militar.

Podeu imaginar-vos València sense la Llotja de la Seda? Crec que ningú. Però va estar a punt de succeir. Aquesta és la història...