“Un cementeri no hauria de ser només un lloc de recolliment i record, sinó també un museu a l’aire lliure, ja que forma part de la història d’una societat”. Aquestes paraules, pronunciades pel secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet el vespre d’un dia com el de Tots Sants, ens fan reflexionar sobre les nombroses mostres d’arquitectura i escultura funeràries que podem trobar en molts cementeris valencians, i en particular en el de la ciutat de València, que hem de saber apreciar i conservar com el reflex d’una època i pel seu valor artístic intrínsec.
El Cementeri General de València, una obra del neoclàssic, està considerat com u dels més antics i més bells d’Espanya.
Va obrir les seues portes un diumenge 7 de juny de l’any 1807. La seua construcció s’havia encetat dos anys abans amb motiu de la Reial Ordre expedida pel Carles III un 3 abril de 1787, en què es deia que es “desterraba los cementerios extramuros de la ciudad…. o fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e inmediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos”
Fins llavors els cementeris eren parroquials i es trobaven dins de la ciutat de València, just al costat o a les rodalies de les seues respectives parròquies.
Si vos agrada l’escultura artística, cal dir que fer un recorregut per algunes zones del cementeri del Cap i Casal és un plaer per a la vista. Mariano Benlliure, per exemple, signa una de les seues joies: el panteó de la família Moroder. Construït el 1907, està ple de simbolismes com cascalls, mussols o cadenes de corones i espines.
Ací podeu veure un parell de fotografies:
Vivelli Benedetto Sant Verini, un prestigiosos escultor italià, signa el segon panteó més antic construït en el recinte, el de la família Dotres, l’any 1853, d’estil hel·lenístic i amb peces portades d’Itàlia.
Ací podeu veure-lo:
El més antic de tot el cementeri és obra de l’arquitecte Sebastià Monleón i l’escultor Antonio Marzo, de l’any 1846, i va ser realitzat per al jove Juan Bautista Romero Conchés.
Ací podeu veure una fotografia (cortesia de Valencia Bonita):
José María Manuel Cortina, arquitecte municipal del cementeri i el màxim exponent de l’arquitectura modernista fantàstica, que va realitzar edificis tan coneguts a València com el de la Casa dels Dracs al carrer Sorní, va fer-hi també més de 30 obres.
Per a la vostra informació, el bibliòfil i col·leccionista Rafael Solaz, organitzador del Museu del Silenci, ofereix un recorregut guiat pel patrimoni funerari, cultural, artístic i històric del Cementeri de València de forma totalment gratuïta, un dissabte al mes. Una excel·lent oportunitat per poder conèixer-lo i gaudir-lo.
Vos ho aconselle!
